Representants de Vietnam, Filipines i Sri Lanka, així com de la Fundació Solidaritat de la UB, han exposat les seves experiències en la matèria.
La Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (UB) és membre associat del projecte Avaluació integrada de pràctiques existents i desenvolupament de vies per a la integració efectiva del tractament de l’aigua basat en la natura a les zones urbanes de Sri Lanka, Filipines i Vietnam (2021-2023), liderat per la Universitat RMIT (Austràlia) i finançat per la Xarxa Àsia-Pacífic per a la Recerca del Canvi Global, que aquest dijous, 20 de gener de 2022, ha celebrat la seva primera reunió trimestral.
L’objectiu principal del projecte és millorar el coneixement i les capacitats per integrar solucions basades en la natura (NBS) en la gestió i planificació de l’aigua a les ciutats d’Àsia. Concretament, el projecte recopila i analitza les experiències de projectes pilot i de demostració existents a sis ciutats del sud-est asiàtic (dues a Sri Lanka, dues Filipines i dues Vietnam) i, a partir d’aquesta anàlisi, desenvoluparà i provarà una metodologia i una guia que es puguin utilitzar per donar suport a l’establiment, manteniment i escalat del tractament d’aigües urbanes basat en la natura.
El projecte es nodreix d’experiències d’Austràlia i Europa, algunes de les quals les ha explicat a la reunió d’avui la coordinadora del Programa de solucions naturals per al desenvolupament sostenible de la Fundació Solidaritat UB, la professora Antonina Torrens.
Seguint la missió del projecte (recopilar i analitzar experiències de sis ciutats del sud-est asiàtic), representants de Sri Lanka, Filipines i Vietnam també han presentat els projectes pilot i de demostració existents en aquest àmbit.
Sri Lanka
El grup de Sri Lanka ha parlat sobre el sistema village tanks cascade, el tractament del clavegueram i els aiguamolls flotants als llacs urbans. El sistema de “cascada de tancs del poble” és un sistema de gestió de l’aigua creat per l’ésser humà i basat en la natura, que se centra en petits dipòsits connectats, construïts segons la naturalesa geofísica de la zona, i que permet que l’aigua rebuda dels monsons s’emmagatzemi al sòl i es reutilitzi vàries vegades abans de drenar al mar, facilitant el procés de mitigació d’inundacions i sequeres a les parts baixes de l’ecosistema. Per al tractament del clavegueram, la National Water Supply & Drainage Board (NWSDB) ha implementat NBS, com ara sistemes de bassa d’estabilització de residus, aiguamolls flotants, aiguamolls construïts i sistemes de tractament de fangs. I, per mitigar la degradació de la qualitat de l’aigua, al llac de la ciutat de Kandy hi hagut l’experiència d’introduir un aiguamoll flotant, la sostenibilitat del qual és volàtil si no es manté un equilibri dinàmic entre els aspectes tècnics, socials i econòmics relacionats, inclòs el compromís i la governança de la societat.
Filipines
Els representants de Filipines s’han centrat en debatre sobre la gestió actual de les aigües residuals en un país on només el 5% de la població està connectada a la xarxa de clavegueram, mentre que el 77% de les famílies tenen lavabos connectats a fosses sèptiques, sovint ateses per empreses privades no regulades, fet que suposa fins a un 33% de la font total de contaminació de l’aigua. També han parlat sobre l’èxit i els reptes d’adaptar les NBS (en particular, els aiguamolls construïts) per al tractament d’aigües residuals a les Filipines, i la seva rellevància per als plans d’adaptació al canvi climàtic.
Vietnam
El grup de Vietnam ha aportat tres presentacions parlant d’un país on actualment només es tracten al voltant del 10% del total de les aigües residuals de les grans àrees metropolitanes i la contaminació de les aigües residuals dels canals urbans està generant preocupacions per a la salut humana i la protecció del medi ambient. La primera presentació ha analitzat l’efectivitat i l’impacte dels aiguamolls flotants en el tractament d’aigües residuals domèstiques. La segona presentació ha avaluat l’eficàcia i els efectes de les basses de maduració per al tractament d’aigües residuals dels canals a la ciutat de Ho Chi Minh. I a la tercera presentació s’ha parlat d’un marc general d’avaluació econòmica per als projectes d’NBS a Vietnam.
Solidaritat UB i la gestió sostenible de l’aigua
La Fundació Solidaritat UB té una llarga trajectòria en la promoció d’NBS per a un desenvolupament sostenible en diferents països del món.
Entre el 2010 i el 2013, juntament amb la Universitat Nacional de Vietnam, Solidaritat UB va crear una planta de tractament d’aigües residuals en una indústria de conserves de marisc a la badia de Ha Long, que va ser la primera infraestructura d’aquest tipus (Zones Humides Construïdes) al sud-est asiàtic. Entre 2016 i 2021, juntament amb la Universitat Gaston Berger i la fundació Món-3, va dur a terme projectes basats en la implementació de tecnologies de baix cost i mediambientalment sostenibles per a la gestió sostenible d’aigües residuals i serveis de sanejament a Saint-Louis (Senegal), inclosa una planta de tractament ecològic d’aigües residuals al campus de la UGB. I, del 2021 al 2024, participa al projecte Inow Asia, destinat a desenvolupar innovadors programes de formació multinivell per a nous professionals de l’aigua del sud-est asiàtic.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
