Amb els nous convenis, l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) aplega actualment un total de 38 socis i es reforça com a xarxa transnacional de polítiques públiques de memòria a Europa.
L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM), la xarxa multidisciplinària i transnacional de polítiques públiques de memòria impulsada per la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, ha signat al mes de juny dos nous convenis de col·laboració: amb l’Institut d’Estudis en Drets Humans de la Universitat de Colúmbia (Nova York) i amb el Govern de Navarra. La universitat novaiorquesa és la primera institució nord-americana que s’uneix a aquest projecte europeu dedicat a promoure la recerca interdisciplinària i les activitats acadèmiques i culturals relacionades amb la construcció de la memòria democràtica. Per la seva banda, el Govern de Navarra es converteix en la primera institució governamental d’Espanya que forma part de l’EUROM.
El conveni amb la Universitat de Colúmbia promou l’intercanvi d’estudiants en el marc de l’Aliança pel Diàleg i la Responsabilitat Històrica (AHDA), un projecte de formació sobre l’impacte de la memòria dels conflictes del passat recent en les societats actuals. L’AHDA reuneix cada any diferents actors polítics, socials i culturals, com ara acadèmics, representants de la societat civil, periodistes, educadors i artistes. A partir d’ara, l’EUROM participarà en el procés de selecció d’un candidat o candidata per formar part del programa, i el dotarà amb una beca de 2.000 euros. A més, des d’aquest estiu, l’Observatori Europeu de Memòries acull una estudiant de la Universitat de Colúmbia en caràcter de pràctiques durant els mesos de juny i juliol.
Pel que fa al conveni amb el Govern de Navarra, en destaquen l’anàlisi de la gestió de les polítiques públiques de memòria, tant a escala nacional com transnacional, i l’impuls de la recerca mitjançant el desenvolupament d’accions conjuntes. L’acord ressalta la finalitat d’analitzar, elaborar i potenciar polítiques públiques de memòria que tinguin en compte les iniciatives d’altres països europeus i que apliquin aquesta experiència en el desenvolupament de les polítiques establertes a la Llei foral 33/2013 de reconeixement i reparació moral de ciutadanes i ciutadans navarresos assassinats i víctimes de la repressió arran del cop militar de 1936.
Creat l’any 2012 amb el suport de la Comissió Europea, l’Observatori Europeu de Memòries aposta pel reconeixement de la diversitat de memòries. En aquest sentit, i mitjançant la promoció de projectes transdisciplinaris, transversals i transnacionals, l’EUROM té com a objectius identificar i analitzar la diversitat dels processos memorials tant a Europa com en altres continents; promoure la discussió per crear polítiques públiques representatives i contribuir a analitzar-les i gestionar-les; fomentar la socialització de les iniciatives memorialistes i les connexions reals entre institucions, professionals i investigadors. Actualment, la xarxa disposa de 38 institucions i grups de recerca d’Europa i Amèrica. A més del Govern de Navarra i la Universitat de Colúmbia, enguany l’EUROM ha signat convenis amb l’Associació de la Memòria Social i Democràtica d’Espanya (AMESDE), el Museu del Gueto de Riga i de l’Holocaust de Letònia, i l’Institut d’Estudis Internacionals i Europeus de la Universitat de Lovaina (LINES).
