L’EUROM, el Memorial de la Shoah i el grup de recerca DHiGeCs de la Facultat d’Educació organitzen aquest seminari especialitzat, que reunirà 14 ponents d’universitats de França i Espanya, els dies 11 i 12 de maig, a la Universitat de Barcelona i el Castell de Montjuïc.
L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, el Memorial de la Shoah i el grup de recerca Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCs) de la Facultat d’Educació UB organitzen, els dies 11 i 12 de maig, el curs “Genocidis i atrocitats massives. Eines educatives i pedagògiques sobre història i memòries”.
Un total de 14 ponents experts d’universitats de França i Espanya oferiran aquest seminari especialitzat – coordinat per Jordi Guixé i Coromines, director de l’EUROM; Bruno Boyer, del Mémorial de la Shoah, i Concha Fuentes, del DHiGeCs – que tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i al Castell de Montjuïc.
INSCRIPCIÓ: observatori.memories@ub.edu
El programa destacarà metodologies pedagògiques de prevenció del racisme, l’antisemitisme i la violència extrema a partir d’una sèrie de presentacions sobre l’Holocaust, els crims contra la humanitat a Amèrica Llatina, el genocidi dels Tutsis a Ruanda, les matances i la violència a Espanya durant el Franquisme, i les atrocitats massives durant les guerres dels Balcans. També es discutirà el paper dels museus i de l’espai públic en la gestió d’aquestes memòries, així com l’ús d’eines tecnològiques en l’ensenyament de la història recent.
A la sessió inaugural, Yves Ternon, de la Universitat de París IV – Sorbonne, i Jose Luis Perez Triviño, de la Universitat Pompeu Fabra, faran una aproximació comparativa sobre genocidis, atrocitats massives, crims contra la humanitat i matances. De seguida, Johann Chapoutot, autor del llibre “Llei de Sang” (Premi Yad Vashem 2015), discutirà sobre racisme i anticolonialisme. El professor David Bondia, de la Universitat de Barcelona, introduirà els crims contra la humanitat als règims repressius d’Amèrica Llatina. L’Holocaust serà tractat amb una ponència d’Annette Wieviorka, investigadora del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) i autora dels llibres “1945. Como el mundo descubrió el horror” i “Auschwitz explicat a la meva filla”. Josep Calvet, investigador a la Universitat de Lleida, parlarà de la relació d’Espanya amb l’Holocaust, i Antonio Miguez, de la Universitat de Santiago de Compostela, explicarà les matances i la violència del franquisme entre els anys 1936 i 1952. Tal Bruttmann, de l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials del CNRS, introduirà la història dels camps de concentració nazis. Les guerres dels Balcans i el genocidi d’Srebrenica seran tractats per l’historiador Jean Arnault Derens, autor de diversos llibres sobre aquesta temàtica. Florent Piton, especialista en Història de l’Àfrica a la Universitat de París 7, exposarà el genocidi dels Tutsis.
El segon dia començarà amb una visita a la fossa comuna del Fossar de la Pedrera i al Castell de Montjuïc, guiada per l’historiador Ricard Conesa, de l’EUROM. La professora Marta Simó, de la Universitat Autònoma de Barcelona, presentarà la seva recerca en educació i aprenentatge sobre l’Holocaust. Les eines pedagògiques i d’ensenyament per explicar els genocidis a l’escola secundària seran introduïdes pels catedràtics de didàctica de les ciències socials Joaquim Prats i Concha Fuentes, membres del DHiGeCs. La seva ponència es complementarà amb una presentació sobre eines tecnològiques en el treball de memòria, que farà l’investigador Miquel Albert Tarragona, també del DHiGeCs. El seminari finalitzarà amb una presentació de la investigadora Victòria López-Benito, de la Universitat de Saragossa, sobre el paper dels museus en la gestió de la memòria.
