La conferència internacional tindrà lloc el dijous 27 i el divendres 28 d’octubre al Museu Etnològic i de Cultures del Món.
Els debats sobre els llegats del colonialisme i dels processos d’esclavitud, que durant l’última dècada han sacsejat les perspectives de l’espai públic, els museus i la pròpia societat, caminen ara cap a demandes de reparació. Demandes que es concreten en el reconeixement del dany, la restitució patrimonial, la compensació i l’impuls d’un debat social sobre les desigualtats i el racisme a la nostra societat.
El repte demana ser entomat des de l’àmbit institucional, acadèmic i social, especialment a l’Estat espanyol. Les demandes de reparació i justícia històrica han arrelat a Amèrica, Àfrica i altres països europeus, però encara tenen poc ressò en el nostre context —ni tan sols després de la resolució del Parlament Europeu del 2019 que instava els estats membres a prendre mesures concretes, com ara la restitució del patrimoni o la millora de l’accés als arxius colonials, entre d’altres.
En aquest context, la regidoria de memòria democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB organitzen les jornades “Reparant el passat”, amb l’objectiu de recollir i debatre propostes i projectes concrets sobre reparació i justícia històrica que estan en marxa. Durant aquestes jornades es presentaran, per exemple, els resultats de l’informe sobre el patrimoni marroquí del Museu de Cultures del Món, elaborat per l’Observatori de la Vida Quotidiana, o de la iniciativa Trans-Atlantic Redress Network, sobre mesures reparadores als Estats Units, Holanda i Espanya; i s’abordarà com s’han de gestionar i els seus resultats potencials.
Programa
Hi haurà interpretació simultània | Capacitat de la sala: 60 participants
Dijous 27 d’octubre
16:00 – 16:30
Benvinguda amb Carles Vicente, director del Museu Etnològic i de Cultures del Món; Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM); i Jordi Rabassa, regidor de memòria democràtica de l’Ajuntament de Barcelona.
16:30 – 17:30
Conferència inaugural “Colonial collections and restitution – Progress or stagnation?”, a càrrec de Jos van Beurden (Free Amsterdam University), autor del llibre “Treasures in Trusted Hands: Negotiating the future of colonial cultural objects” (2017).
SESSIÓ 1. DESCOLONITZANT EL PATRIMONI: MUSEUS I COL·LECCIONS SOTA ESCRUTINI
18:00 – 18:45
Presentació de l’informe sobre les col·leccions marroquines del Museu de Cultures del Món, a càrrec d’Alberto López Bargados i Sarai Martín López (Observatori de la Vida Quotidiana). Amb la participació del periodista Ali Lmrabet.
18:45 – 20:00
Taula Rodona “Mirades sobre la descolonització del patrimoni”. Modera: Laida Memba (arquitecta i investigadora de Patrimonio Guinea 2020). Amb Andrés Antebi (Observatori de la Vida Quotidiana), María Iñigo (Universitat Oberta de Catalunya) i Marta Marín-Dòmine (directora del Born Centre de Cultura i Memòria).
Divendres 28 d’octubre
12:00
Visita guiada al Museu Etnològic i de Cultures del Món.
SESSIÓ 2: MIRADES COMPARADES SOBRE LA JUSTÍCIA HISTÒRICA: EINES PER A LA REPARACIÓ I EDUCACIÓ DEL COLONIALISME
17:00 – 18:30
Presentació de la iniciativa Trans-Atlantic Redress-Network als Estats Units, Holanda i Espanya. Modera: Oriol Lopez (EUROM). Amb Linda Mann (Columbia University, online); Celeste Muñoz (UNED-EUROM); i Jesse Breet (Amsterdam University-NIOD Institute).
18:30 – 19:15
Clausura “El racisme com a llegat colonial i l’antiracisme com a necessitat decolonial”, a càrrec de l’antropòloga Salma Amazian (Universidad de Granada).
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
