L’’Estudi sobre iniciatives i demandes de reparació del colonialisme i l’esclavatge a Espanya’ identifica i promou 46 accions de reparació colonial i racial en el territori de l’Estat.
L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB ha fet públic el segon Estudi sobre iniciatives i demandes de reparació del colonialisme i l’esclavatge a Espanya. Disponible en anglès i castellà, el document recull 46 iniciatives i demandes de reparació per a les persones, famílies o col·lectius que pateixen o han patit injustícies històriques de caràcter racial al territori espanyol.
El llançament de l’informe s’ha fet el 21 de març, coincidint amb l’inici de la Setmana Internacional de Solidaritat amb els Pobles que Lluiten contra el Racisme i la Discriminació Racial, i al voltant del Dia Internacional en Record de les Víctimes de l’Esclavatge i del Tràfic Transatlàntic de Persones Esclavitzades, que es commemora el 25 de març.
L’estudi neix del projecte Xarxa Transatlàntica de Reparació Racial (Trans-Atlantic Racial Redress Network), liderat per la Universitat de Columbia (Nova York) i el Centre de Drets Civils Thurgood Marshall de la Universitat de Howard, amb l’objectiu d’identificar i promoure accions de reparació colonial i racial en el context dels Estats Units.
El projecte va començar a reproduir-se i adaptar-se al context europeu en una col·laboració iniciada l’any 2021 entre l’Institut NIOD d’Estudis sobre la Guerra, l’Holocaust i el Genocidi i l’EUROM, amb mapeigs per al cas holandès i espanyol. De la col·laboració va sorgir un primer informe, que l’any 2022 es va presentar al congrés ‘Historical Dialogues’, celebrat a Amsterdam, i a les jornades ‘Reparant el passat’, a Barcelona.
Aquest informe inicial va proporcionar una base de treball i una metodologia preliminar, que ara l’EUROM ha desenvolupat, de forma més completa i detallada, en un segon informe.
En tot cas, segons explica la historiadora i coordinadora de l’estudi, Celeste Muñoz Martínez, el document presentat no pretén esdevenir una base de dades exhaustiva, sinó que s’espera que la seva publicació en obert permeti dialogar amb altres projectes i incloure més demandes o accions. «Des d’iniciatives legislatives fins a moviments de protesta, passant per la descolonització de l’espai públic o els museus, l’informe reflexiona sobre les genealogies d’aquests moviments a l’Estat i n’ofereix una mostra per obrir espais de debat i discussió», destaca Muñoz.
Mentre que les reclamacions de reparacions en el context nord-americà es remunten a la Guerra Civil americana i aborden principalment greuges relacionats amb l’esclavitud i la població afroamericana, a Espanya, els moviments crítics amb el passat colonial i els seus llegats estan liderats principalment per comunitats de la diàspora, vinculades a les trajectòries dels moviments antiracistes.
A través del relat d’una experiència comuna, aquestes comunitats s’identifiquen com a titulars dels drets de reparació i entenen que la violència colonial del passat persisteix en el present a través de mecanismes de discriminació racial i empobriment del Sud Global. Si bé no totes les seves iniciatives i demandes es poden considerar directament com a formes de reparació, l’estudi de l’EUROM les interpreta com a part d’un mateix fenomen que contribueix a crear noves memòries més democràtiques i inclusives, fomenta iniciatives de compensació i reconeixement, i advoca per legislacions específiques en la matèria.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
