Veredicte

El jurat del XVIII Premi de Recerca per a la Pau, que convoca la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, s’ha reunit el 8 de maig de 2023 per deliberar sobre els treballs de recerca presentats. Després de valorar los, el jurat ha acordat lliurar el XVIII Premi de Recerca per a la Pau a La violència filioparental: adolescents agressius, famílies perdudes, obra presentada per Jana Zarco.

Aquest treball descriu les tipologies, els factors desencadenants i el cicle de la violència filioparental (principalment, l’exercida per adolescents); analitza el coneixement que els mateixos adolescents tenen sobre aquesta problemàtica; estudia les conseqüències que es generen quan les conductes violentes arriben a jutjar-se en l’àmbit penal, i dissenya un vídeo de sensibilització amb què pretén visibilitzar el fenomen i fomentar-ne la conscienciació social.

La recerca sobresurt tant per l’originalitat del tema com per la pertinença de l’aparell bibliogràfic emprat, amb què l’estudiant fa un ús molt adequat de fonts jurídiques i d’altres disciplines com la psicologia, que combina amb entrevistes a professionals de l’àmbit de recerca i a un menor agressor. Igualment, el jurat elogia el rigor metodològic en el desenvolupament del treball i, particularment, en les conclusions, que considera madures i encertades. A més de la vinculació de la temàtica amb la cultura de pau, el jurat realça que es tracta d’una recerca molt ben sistematitzada, amb un component pràctic que hi està perfectament integrat.

D’altra banda, el jurat acorda distingir amb una menció especial els treballs següents:

La meva veritat. Història d’una nena tutelada, presentat per Raquel Guas, que vincula un relat de vida amb la teoria de la tutela i els danys a les persones menors d’edat que viuen situacions traumàtiques, i analitza els prejudicis i estereotips associats a la infància tutelada. El jurat destaca l’originalitat del treball, la capacitat de contrastar la biografia amb fonts documentals pertinents i com, a partir de la narració acurada d’una història de vida, l’estudiant presenta amb rigor una problemàtica en l’àmbit dels drets dels infants, a la qual aporta reflexions per desestigmatitzar la infància tutelada.

El pudor de ser pobre. Anàlisi de la pobresa i l’exclusió social d’immigrants al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat, presentat per Ainoa Castillo, que documenta les realitats socials vinculades a la pobresa i l’exclusió a partir d’una etnografia de la immigració en el marc d’un estudi de cas del barri de la Torrassa. El jurat destaca l’adequat aprofitament de les fonts d’informació per a l’objectiu de la recerca, així com la creació d’un fil conductor clar, que embasta pertinentment el marc teòric amb la resta del treball. Així mateix, el jurat elogia la capacitat de l’estudiant de fer aterrar l’anàlisi de la problemàtica en un entorn proper, on identifica apropiadament realitats com la pobresa i la vulnerabilitat, i les sap enllaçar amb les polítiques públiques.

Emissions de CO₂ de la transició energètica cap a les fonts netes, presentat per Maria del Cura, que estudia l’impacte en emissions de CO₂ de substituir la central de cicle combinat de Besòs 5, accionada amb gas natural, per una instal·lació eòlica de capacitat equivalent. El jurat destaca el rigor conceptual i formal de la recerca, i elogia tant la recollida de dades, procedents de fonts d’informació oberta i d’entrevistes a agents científics de primer ordre, com el convenient processament en gràfics i taules d’elaboració pròpia. Igualment, el jurat valora la rellevància del treball per a la transició energètica que hem de pilotar com a societat.

L’impacte del procés migratori. Relats de vida, presentat per Nura Sanneh, que descriu l’impacte que el procés de regularització administrativa té en els àmbits social i de la salut de les persones d’origen migrant. El jurat destaca la capacitat de fer aterrar la problemàtica en un entorn proper sense descuidar el marc europeu, incloent-hi una anàlisi comparativa amb la llei i el procés de regularització de França. Igualment, el jurat elogia el plantejament correcte dels objectius de la recerca, l’ús pertinent de la bibliografia, l’aplicació oportuna de l’anàlisi de contingut, l’aprofitament idoni de les entrevistes qualitatives i l’enfocament apropiat de les conclusions.

Dots & Clothes. Aumento de la autonomía e independencia de las personas invidentes, presentat per Marta Quesada, que dissenyat etiquetes en braille adherides a l’interior de la roba i una aplicació que les complementa per tal que les persones invidents puguin accedir al món de la moda i assoleixin l’autonomia total en la compra i l’ús posterior de peces de vestir. El jurat destaca l’originalitat de la recerca i la contribució que fa a l’accés a la informació i, per tant, a la millora de les condicions de vida de les persones amb discapacitat visual.

Testimonis de Mauthausen: no els deixem caure en l’oblit, presentat per Carla Sánchez, que documenta en un muntatge audiovisual la presència d’homes i dones republicans espanyols als camps de concentració nazis. El jurat destaca la vinculació i coherència del treball amb la cultura de pau; la pertinença de les fonts d’informació emprades (associacions de memòria, biblioteques i arxius especialitzats, així com entrevista a familiars directes), i l’interès dels aspectes que aborda la recerca; en especial, la inclusió de la perspectiva de gènere.