Des de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, que ha impulsat el nou Observatori Europeu de Memòries, volem recordar senzillament a aquest gran MESTRE i amic, en el sentit etimològic i complet de la paraula. I també recollim a cada pas el llegat de la il·lusió que ens va transmetre per a un projecte nou, necessari i d’una magnitud sensible i humana difícilment comparable a d’altres. Aquest llegat el recollim i el compartim. Ens sumem també al condol per a la família, amics i companys que des de diferents experiències vam conèixer en Miquel. Jo en vaig conèixer dues, com dues frases que combinen democràcia i memòria i que en Miquel va fer seves i que alguns, cegats en la ignorància, injustament van estripar.
Una és la reflexió sobre la democràcia que la Montserrat Roig va repetir tantes vegades:
“La democràcia no s’aprèn al Parlament, sinó a casa. Ser demòcrata no és una actitud política, és una actitud davant de la vida”
I l’altra és una emulació poètica sobre el dret a la memòria (Cambra fosca) que fa escriu-re Joaquim Amat-Piniella quan estava internat a Mauthausen el 1944:
“Que els camps devastats no són estèrils i jo, que callo entre silencis, parlaré…”
Les dues frases són de la més rabiosa actualitat i necessitat, com l’obra fecunda, l’acció política, educativa i acadèmica de l’amic i mestre Miquel Caminal.
Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries
