“Memòries subalternes” commemorarà les lluites de la comunitat LGBTI+ a Europa

Una jornada internacional, el 21 de juny a la UB, oferirà coneixement per reflexionar sobre les arrels de la discriminació actual i contribuir a una societat més tolerant i inclusiva.

L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB organitza la jornada internacional “Memòries de les lluites LGBTI+ a Europa”, que tindrà lloc el dimarts 21 de juny de 2022, de 9:30 a 20 hores, a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. L’activitat compta amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i amb el cofinançament del Programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors de la Unió Europea (CERV).

Es tracta de la primera jornada del cicle “Memòries subalternes”, que anualment donarà veu a memòries relacionades amb determinats grups socials que han estat silenciats o marginats. En aquesta ocasió, s’abordaran les memòries de les lluites de les comunitats LGBTI+, que històricament han patit una dura repressió a causa de comportaments conservadors i polítiques contra la diversitat sexual, que encara avui són vigents en molts països. Sobretot, la jornada pretén commemorar les lluites i els èxits de les comunitats LGBTI+ en la defensa dels seus drets per arribar a una societat realment igualitària a Europa.

A partir d’una base històrica, l’experiència d’activistes LGBTI+ i una perspectiva transnacional, les intervencions previstes pretenen oferir al públic assistent el coneixement per reflexionar sobre les arrels de la discriminació actual i contribuir, així, a la construcció d’una societat més tolerant i inclusiva.

Foto 1: Primera manifestació LGBTI a Espanya, les Rambles de Barcelona, 1977 | Colita (Isabel Steva Hernández). Foto 2: Ocaña durant la manifestació | Carles Bosch (cedida per Nazario, del seu arxiu personal)

Programa

09.00 – 09.30: Registre de les persones prèviament inscrites

09.30 – 10.00: Benvinguda i obertura, amb Montserrat Puig Llobet, vicerectora d’Igualtat i Gènere de la Universitat de Barcelona; Nadège Defrère, cap de l’equip per a la No Discriminació de la Direcció General de Justícia de la Comissió Europea, i Xavier Florensa, director general de Polítiques Públiques LGBTI+ de la Generalitat de Catalunya

10.00 – 11.30: Conferència Monuments als gais i lesbianes a Europa. Formes de memòria a l’espai públic, a càrrec d’Stefanie Endlich, professora honorària d’art públic a la Universitat de les Arts de Berlín

Endlich explicarà el procés creatiu d’alguns dels monuments i memorials més notables d’arreu d’Europa. Alguns recorden les persones homosexuals que van ser víctimes de la persecució del règim nazi. D’altres sorgeixen del compromís dels moviments gai, lesbià, transgènere i bisexual amb la igualtat de drets i el seu reconeixement social en el passat i en el present. La conferència, doncs, abordarà l’aspecte estètic d’aquests monuments però també se centrarà en el seu procés de creació: d’on sorgeixen aquestes iniciatives? A quins problemes i conflictes es van enfrontar? Quins debats van acompanyar la seva realització?

11.30 – 12.00: Pausa cafè

12.00 – 13.30: Primera taula: “Shantay et quedes”: a qui recordem i a qui deixem anar? Històries i memòries queer a Itàlia, Espanya i Polònia, amb Kamil Karczewski, Riccardo Bulgarelli i Moisés Fernández Cano, investigadors de l’Institut Universitari Europeu

Les tres intervencions exploraran maneres diverses d’explicar històries queer i commemorar el seu passat a Europa. Se centraran en els casos de tres països diferents (Itàlia, Espanya i Polònia) i englobaran diferents períodes, des del 1918 fins a la dècada de 1980. Mitjançant perspectives i metodologies específiques, la taula té com a objectiu aportar una imatge heterogènia i plural d’una història europea queer “impossible”, feta d’una gran varietat d’actors, històries i experiències. També pretén revelar la diversitat de maneres en què el passat queer és recordat (i oblidat) a tot el continent. Un aspecte d’aquests debats és, per exemple, l’elecció entre els termes “queer” i “LGBT” per referir-se al col·lectiu.

13.30 – 15.30: Pausa

15.30 – 18.00: Projecció de la pel·lícula Gran Llibertat (2021), seguida d’una conversa amb Thomas Reider, guionista del film.

Basada en fets reals i ambientada a l’Alemanya de la postguerra mundial, la pel·lícula explica la lluita d’un presoner a la recerca dels seus drets i llibertats, quan és empresonat a causa de la seva homosexualitat. Versió original subtitulada al castellà.

18.00 – 18.15: Pausa

18.15 – 19.30: Segona taula: De la perspectiva local a la global: Lesbianes a Catalunya, amb Mercè Otero Vidal, activista de Ca la Dona i Xarxa Feminista; Sofia Bengoetxea Sabaté, monja budista i activista trans* a EnFemme; Maria Giralt Castells, directora de Gayles.tv, vicepresidenta de la Cambra LGBTIQ i directora de Social Pride Barcelona, i Katy Pallàs Picó, presidenta de l’organització Famílies LGBTI i activista pels drets LGBTI.

Les lesbianes cis, trans i no binàries han fet de la seva pròpia existència una lluita pel seu dret a ser i conquerir espais en els quals no se les esperava. Des d’aquests espais, fora del focus, han anat aixecant veus, idees, escrits, creativitats, maternitats, maneres de fer, de vegades de forma silenciosa i d’altres vegades silenciades. Però aquí hi són, a l’espai conquerit i cada vegada més a prop del focus. 

19.30 – 20.00: Cloenda, amb Joan Guàrdia i Olmos, rector de la Universitat de Barcelona, i Tània Verge i Mestre, consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya.


Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:

Comments are closed.