Ho ha fet en un acte solemne al Paranimf de l’Edifici Històric, en què també ha anunciat cinc iniciatives institucionals per contribuir a aquest objectiu.
La Universitat de Barcelona ha fet públic un manifest en què reclama un conjunt de mesures concretes per contribuir a la pau entre Israel i Palestina:
- Permetre l’entrada d’ajuda humanitària incondicional al territori afectat per les accions bèl·liques a la Franja de Gaza;
- Evitar qualsevol forma de càstig col·lectiu envers la població civil;
- Alliberar totes les persones segrestades o empresonades injustament;
- Activar un alto el foc que permeti construir les condicions objectives necessàries per poder endegar negociacions de pau, i
- Apostar per una resolució definitiva del conflicte, sota l’empara de la comunitat internacional.
Aquestes són les cinc accions concretes que la Universitat de Barcelona ha reclamat en el manifest, en què també ha anunciat que posarà en marxa cinc iniciatives institucionals per tal de contribuir, dins de les seves possibilitats, a la consecució dels punts esmentats.
- Una línia de treball acadèmic específic al voltant de la crisi a l’Observatori Solidaritat, que és un programa de la Fundació Solidaritat UB dedicat al seguiment de conflictes armats i drets humans;
- El disseny i desplegament d’un full de ruta solidari;
- L’oferiment de la seu i l’expertesa de la UB per acollir i contribuir a activitats que es puguin derivar d’un procés de negociació;
- L’activació d’un programa de voluntariat específic, i
- La prevenció i erradicació de qualsevol expressió d’odi en general i d’islamofòbia o antisemitisme en particular.
El manifest s’ha presentat, el dilluns 12 de febrer, en un acte solemne al Paranimf de l’Edifici Històric, que ha presidit el rector de la UB, Joan Guàrdia.
L’acte s’ha obert amb una ponència del catedràtic de Dret Internacional Públic Xavier Pons, qui ha afirmat que «els brutals atacs de Hamàs no constitueixen cap justificació per a una resposta militar tan desproporcionadament mortífera com la que està aplicant Israel, així com la legitimitat de la causa palestina no pot justificar en cap cas la violència i la brutalitat dels atacs perpetrats per Hamàs». Pons ha conclòs que «l’única solució final possible i viable és la d’un Estat de Palestina que pugui existir al costat de l’Estat d’Israel, amb fronteres segures i mútuament reconegudes».
Després, ha tingut lloc un diàleg entre la professora de Dret Internacional Públic Elisenda Calvet, experta en drets humans i genocidi, i Pedro Javier Armengou, corresponsal freelance a la regió. Calvet ha recordat que «els assentaments que promou Israel són il·legals» i ha denunciat l’existència del mur construït el 2002, que dificulta molt la vida de la població palestina. Armengou ha defensat que l’única solució és que les dues parts tinguin un estat, però ha admès que «la gran dificultat és que són societats que viuen d’esquenes i en la por i l’odi».
Al final de l’esdeveniment, s’ha projectat un parlament de Kherieh Rassas, vicepresidenta de la Universitat Nacional An-Najah, a Cisjordània, i actual presidenta de la Unió d’Universitats de la Mediterrània (UNIMED).
Informació i fotografies extretes del web de la Universitat de Barcelona
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
