‘Davant el dolor de les altres’ s’estrenarà en línia coincidint amb el 8M

El curtmetratge de Carolina Astudillo, coproduït per l’EUROM, presenta els testimonis inèdits de dues germanes supervivents de la massacre de Sant’anna di Stazzema.

El 12 d’agost de 1944 els soldats nazis van entrar al poble italià de Sant’anna di Stazzema, als Alps Apuans, i van assassinar 560 persones residents i refugiades, la majoria dones i infants.

Al curtmetratge Davant el dolor de les altres (10’), la cineasta Carolina Astudillo (Ainoa, yo no soy esa, El Gran Vuelo, Canción a una dama en la sombra) aporta els testimonis inèdits de les germanes Adele i Syria Pardini, que van viure aquesta tragèdia en primera persona.

La peça rodada en súper 8 proposa una reflexió sobre la memòria d’esdeveniments tràgics, sobre la resistència femenina davant de l’horror i sobre com es poden explicar aquestes històries. Per això, Astudillo es recolza en el text de Susan Sontag que dona títol a l’obra, en Les Dimensions de l’Holocaust d’Elii Weisel, i en Imatges malgrat tot de Georges Didi-Huberman.

Produït especialment per commemorar el Dia Internacional de les Dones 2023, Davant el dolor de les altres s’estrenarà el 8 de març, a partir de les 13 hores, a Youtube. La coproducció és d’Isolda Films i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB. S’ha rodat en castellà i italià, i incorpora subtítols en català, castellà i anglès.

Informació de context

Adele Pardini tenia quatre anys quan es va salvar d’una execució. La seva germana Síria, de nou anys, va aconseguir sobreviure perquè aquell dia era al camp amb el seu pare. La massacre de Santa Anna es va repetir a altres pobles de la Toscana i de la resta d’Itàlia.

Els testimonis i les investigacions dels crims comesos pels nazis i feixistes es van lliurar a la Justícia, però van quedar arxivats durant anys, per raons de convivència política. Itàlia no volia enterbolir les relacions amb Alemanya.

L’any 1994 un fiscal militar va trobar aquests arxius en un armari abandonat i girat cap a la paret al Palau Cesi-Gaddi a Roma, el que serà conegut com l’armari de la vergonya.



Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030: