El documental “Canción a una dama en la sombra” opta a tres premis del D’A Film Festival

Produït en associació amb l’EUROM de Solidaritat UB, el film ens situa a la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial a través de les cartes del combatent republicà Armand Pueyo.

El documental Canción a una dama en la sombra de Carolina Astudillo, produït en associació amb l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, es presentarà a Barcelona durant el DA Film Festival, en què opta als premis de Públic, Open ECAM i Un Impulso Colectivo. Les projeccions seran el dilluns 2 de maig (19:30h) al CCCB i el dimecres 4 de maig (19h) al Zumzeig Cinema, amb la presència d’Astudillo.

En el seu tercer llargmetratge, la directora xilena radicada a Barcelona resignifica el mite de Penèlope a través de les cartes que el combatent republicà Armand Pueyo Jornet va escriure a la seva dona Soledad entre els anys 1938 i 1941, des del front i l’exili. Armand morí al camp d’extermini de Mauthausen; era germà de Clara Pueyo Jornet, protagonista d’El gran vuelo, la primera pel·lícula d’Astudillo premiada amb la Biznaga de Plata al festival de Málaga l’any 2015. Les projeccions coincideixen amb la setmana en què es commemora l’alliberament del camp, el 5 de maig de 1945.

Estirant del fil de les memòries familiars, Canción a una dama en la sombra teixeix un homenatge a totes les dones que van haver de tirar endavant les seves famílies i refer les seves vides enmig de la incertesa de l’espera. A través de les veus protagonistes interpretades per les actrius Padi Padilla i Alicia González Laá, ens apropem a les reflexions d’Armand Pueyo sobre la guerra, la religió, l’educació, l’amor i el sexe. «Quan vaig llegir les cartes em vaig emocionar perquè no eren les típiques cartes que coneixia, sinó que reflexionaven sobre aquests temes des d’un perspectiva molt avançada per a l’època», destaca la directora.

El guió es desplega de forma coral incorporant fragments de la novel·la El dolor, de Marguerite Duras, adaptats per la dramaturga xilena Marcela Torres. Enregistrat en super 8 i 16 mm, el documental recupera imatges d’arxiu familiar i orfe; un recurs característic de l’obra de la directora. En contrast amb les cartes, aquestes imatges aporten una altra perspectiva de la postguerra: la de les famílies benestants. «És com explicar la història dels vençuts amb imatges dels vencedors per crear aquesta espècie de contrapunt», va explicar Astudillo en una entrevista en ocasió de l’estrena. El muntatge de la cinta correspon a Ana Pfaff, guardonada amb dos Premis Gaudí pel seu treball a Els dies que vindran (2020) i Estiu 1993 (2018), pel qual també va ser nominada als Premis Goya.

La pel·lícula és una coproducció de Cornelius Films i Isolda, en associació amb l’EUROM i Wendy Espinal. Ha comptat amb el suport de l’Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales i amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya i del programa Mentoring L’Alternativa.