El documental se centra en el projecte insígnia del Programa UB de suport a persones refugiades: el Curs de transició a la universitat, cofinançat per la Universitat i l’Ajuntament de Barcelona.
El Paranimf de l’Edifici Històric de la UB ha acollit aquest dilluns l’acte «Barcelona, ciutat i universitat refugi», organitzat per la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament.
En aquest acte s’ha presentat i projectat el curtmetratge documental Universitat refugi, que recull les accions de promoció i suport que les dues institucions porten a terme per facilitar l’accés a la universitat de persones refugiades. Després de la projecció del documental, ha tingut lloc el concert «Música per la vida i la dignitat», a càrrec del conjunt musical Orpheus XXI, un projecte impulsat pel mestre Jordi Savall i integrat per músics refugiats i immigrants procedents de diversos països.
Presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, a l’acte també hi han intervingut l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; el concertista, pedagog i investigador Jordi Savall, doctor honoris causa per la UB i ambaixador de la Unió Europea per al Diàleg Intercultural (2008), i Pau Faus, director del documental Universitat refugi.
«La universitat no pot ser aliena a les realitats que viu el nostre món», ha manifestat el rector en la seva intervenció. «Conscients de les nostres responsabilitats, el 2015 la UB va posar en marxa el Programa de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte». Elias ha destacat el «caràcter pioner» de la iniciativa i ha mostrat el seu agraïment a totes les persones i institucions involucrades, molt especialment a l’Ajuntament de Barcelona. El rector ha tancat la seva intervenció amb el desig d’ampliar el programa a totes les universitats de l’Estat que s’hi vulguin afegir, «ja que, per poder construir un futur millor en un món digne i lliure per a tothom, necessitem les capacitats de totes i tots. És en aquest sentit que parlem de la UB com a universitat inclusiva», ha conclòs.
Per la seva part, l’alcaldessa Ada Colau ha recordat que només un 3 % de les persones refugiades tenen accés a l’educació superior, i ha afirmat que «això és una vulneració de drets fonamentals, una de tantes vulneracions de drets humans que pateixen». Per aquest motiu, ha volgut agrair al rector i a la Universitat de Barcelona l’organització de l’acte d’avui, conjuntament amb el Departament de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament.
Segons l’alcaldessa, el Programa de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte demostra que «no ens resignem i posem imaginació, invenció i desig de construir una ciutat millor» amb solucions locals que donen resposta a problemes globals. L’alcaldessa també ha expressat que cal «parlar clar». «El fenomen migratori ens ha de preocupar a totes, tant per aquelles persones que fugen de la guerra, de la misèria o de la vulneració de drets humans, com per les que fugen de l’emergència climàtica», ha afirmat.
Programa UB de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte
El setembre de 2015, arran del desplaçament massiu de persones refugiades procedents de Síria, la Universitat de Barcelona, conscient de la crisi d’asil a escala global, va decidir crear el Programa UB de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte, coordinat per la Fundació Solidaritat UB. Entre altres accions, aquesta iniciativa inclou beques de matrícula universitària, opcions d’allotjament i cursos d’aprenentatge d’idiomes. Igualment, el Programa organitza activitats d’informació, formació i sensibilització sobre la crisi del dret d’asil i engloba la participació de la UB en projectes europeus i de dimensió internacional com inHERE (Higher Education Supporting Refugees in Europe) i RESCUE (Refugees Education Support in MENA countries).
Per desenvolupar aquestes activitats i projectes, el Programa ha creat una xarxa interna de treball amb una vintena de grups, departaments i àrees de la UB; una xarxa interuniversitària de col·laboració, i una xarxa externa a la Universitat, que inclou acords amb administracions públiques, centres educatius, empreses i entitats que treballen en l’àmbit del refugi. En aquest sentit, el Programa ha estat seleccionat per al Catàleg de bones pràctiques en l’acollida de persones refugiades del projecte inHERE com un exemple d’enfocament estratègic amb voluntat de sostenibilitat, i ha estat replicat pel Programa d’acollida d’estudiants refugiats del Líban de la Generalitat de Catalunya.
«Barcelona, ciutat i universitat refugi», una via segura i regulada d’acollida
Un dels primers acords de col·laboració del Programa UB de suport a persones refugiades va ser amb l’Ajuntament de Barcelona, a través del Departament de Justícia Global i Cooperació Internacional, amb qui la Universitat impulsa i cofinança el projecte insígnia de la iniciativa. Es tracta del Curs de transició a la universitat, un curs oficial d’extensió universitària que consta de tres mòduls: aprenentatge simultani de català i castellà i coneixement de l’entorn sociocultural; nocions sobre drets humans i cultura de pau, i preparació per a la inserció laboral.
Per a aquest curs, que enguany arriba a la tercera edició, anualment es concedeixen quinze beques a estudiants en situació de vulnerabilitat econòmica i de drets humans. Aquestes ajudes inclouen allotjament, suport acadèmic, mentoria, assessorament jurídic, assistència psicològica i suport per a la incorporació al món laboral, entre altres prestacions. Una vegada superat el curs, i si compleixen els requisits d’accés, els i les estudiants poden matricular-se a l’oferta acadèmica de la UB, i continuen gaudint de l’acompanyament del Programa. Quan finalitzi aquesta tercera edició, ja seran 45 els joves que hauran fet el curs.
L’experiència de dos dels estudiants d’aquest curs centra el curtmetratge documental Universitat refugi, dirigit per Pau Faus i produït per Nanouk Films, que contextualitza i explica la col·laboració que la UB i l’Ajuntament de Barcelona mantenen des del 2016, així com el compromís de les dues institucions en la promoció de l’educació i la creació d’espais segurs en què els i les estudiants refugiats puguin reconstruir la seva trajectòria vital i educativa.
Orpheus XXI, música per a la vida i la dignitat
Tal com es mostra en el documental, una de les estudiants del curs forma part d’Orpheus XXI, un projecte intercultural d’acció pedagògica i creativa que, sota la direcció artística de Jordi Savall i la direcció de Moslem Rahal, treballa per a la integració de joves refugiats i immigrants (de qualsevol nacionalitat i origen) amb coneixements o talent musicals.
L’objectiu del projecte és ajudar aquests joves a perfeccionar els seus coneixements perquè puguin fer música i compartir-la entre ells i amb altres nois i noies de diferents grups ètnics i culturals. El resultat final d’aquest treball es presenta en forma de concerts destinats a un públic europeu, i particularment a infants d’escoles, dins la regió o el país on resideixen aquests immigrants.
El projecte està subvencionat pel programa Refugee Integration Projects de l’Agència Executiva d’Educació, Audiovisuals i Cultura (EACEA) de la Unió Europea, i es duu a terme en col·laboració amb quatre institucions: la Fundació Centre Internacional de Música Antiga (Espanya), la Saline Royale d’Arc-et-Senans (França), l’associació COOP’AGIR – Coopérer et Agir pour l’emploi, l’hébergement et le logement (França) i la International Cities of Refuge Network (ICORN, Noruega).
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
