Organitzacions europees debaten sobre el present i el futur de les polítiques de memòria a Europa

Organitzada per l’EUROM (UB), la trobada proposa fer balanç de les polítiques de memòria europees durant una reunió en línia que es desenvoluparà els dies 9 i 10 de desembre.

INFO: bit.ly/MemoryPolicies - INSCRIPCIÓ: bit.ly/MemoryPoliciesRegister

L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb la Casa Jean Monnet i la Casa de la Història Europea (HEH) del Parlament Europeu, organitza els dies 9 i 10 de desembre la tercera trobada anual «Taking Stock of European Memory Policies».

La trobada reunirà acadèmics, representants d’organitzacions i xarxes transeuropees de memòria, i responsables de les polítiques de memòria a escala europea, per debatre sobre el present i el futur de les polítiques de memòria. Totes les sessions seran virtuals i emeses per YouTube. L’assistència és gratuïta i oberta al públic, però es requereix inscripció prèvia en aquest enllaç.

Els reptes de les polítiques de memòria històrica són tan diversos com les mateixes memòries. Estan presents a nivell local, nacional i internacional, sobretot en un període en què ens adaptem als nous mètodes de transmissió i divulgació. En uns moments tan complexos, cal estar atents als canvis i la continuïtat de programes públics dins del marc de les polítiques europees. Davant aquest escenari, la trobada pretén esdevenir un fòrum per compartir bones pràctiques i noves idees que puguin contribuir a l’agenda dels projectes de memòria històrica europeus en aquest nou context.

Un dels principals reptes per al desenvolupament de polítiques de memòria europees és com afrontar les experiències i les històries de violència, por i vergonya derivades de delictes col·lectius del segle passat que es transmeten a través de relacions inter i intra familiars. Aquest és precisament el tema que s’abordarà a la taula de diàleg «El passat canviarà el futur?» (9 de desembre, 17 h), amb la participació de Géraldine Schwarz, periodista i autora del guardonat llibre Those who forget. My Family Story in Nazi Europe (2017); Marianne Hirsh, catedràtica de Llengua Anglesa i Literatura Comparada a la Universitat de Colúmbia (Estats Units), i professora a l’Institut de Recerca en Dones, Gènere i Sexualitat, i Siobhan Kattago, investigadora de Filosofia Pràctica a l’Institut d’Humanitats i Semiòtica de la Universitat de Tartu (Estònia). El debat vol proporcionar l’oportunitat per abordar i pensar com els records traumàtics i múltiples de les històries de terror del segle XX podrien donar lloc a un futur en què aquells esdeveniments no es tornin a desenvolupar.



Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030: