No oblidem Srebrenica

Gairebé 30 anys després del genocidi en aquest enclavament bosnià, la Fundació Solidaritat UB insta a recordar, més que mai, les lliçons no apreses del segle XX.

© Alfons Rodríguez (2010)

«La matinada de l’11 de juliol de 1995, una columna de milicians de l’autoproclamada República Srpska, comandats per el General Mladic, van ocupar Srebrenica, declarada enclavament segur per les Nacions Unides. Van demanar els cascos blaus holandesos que abandonessin el lloc i quarter general de Potocari, on s’havien establert. Les dones i els infants van ser obligats a agafar a peu la ruta de Tuzla, mentre que els homes, joves i grans, van romandre a la població. Posteriorment, una llista de 8.373 homes es van donar per desapareguts».

Així és com la sentència en ferm del Tribunal Penal Internacional pels crims a l’ex-Iugoslàvia explica el genocidi d’Srebrenica, de què avui es compleixen 27 anys.

En el context de la Guerra de Bòsnia (1992-1995), l’11 de juliol de 1995, tropes sèrbies sota el comandament del general Ratko Mladic van assassinar més de 8.000 persones —la majoria, homes i nens— a l’enclavament bosnià que prenia el nom de la seva població principal: Srebrenica. Alhora, les dones refugiades en aquesta població també van ser víctimes de nombrosos actes de violència, com tortures o violacions.

Des de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona ens sumem al recordatori d’aquests fets, en forma de vídeo, que ha preparat la Fundació Districte 11_City to city, amb fotografies de Miquel Ruiz (Fotògrafs per la pau) i música dels Cors d’Srebrenica. Com s’explica al vídeo, gairebé 30 anys després d’aquell genocidi, «la guerra torna a Europa». «Les ferides no es tanquen a Bòsnia, i se n’obren de noves a Ucraïna», diu la peça audiovisual.

L’EUROM recorda Srebrenica i reivindica la cooperació amb Sarajevo

Quan es van complir 20 anys del genocidi d’Srebrenica, l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB va organitzar, a El Born CCM, l’exposició “Srebrenica. Memòria d’un genocidi“. La mostra exhibia imatges que el fotoperiodista Alfons Rodríguez havia captat el juliol de 2010 durant la marxa commemorativa del 15è aniversari de la matança. En aquella marxa, milers d’activistes pels drets humans van acompanyar les víctimes (sobretot mares, dones, filles i fills dels qui van ser assassinats) en un recorregut que va culminar en l’enterrament de les restes de les gairebé 800 víctimes que havien pogut ser identificades en diverses fosses comunes obertes els anys anteriors.

Actualment, l’EUROM de Solidaritat UB participa en un projecte de medicusmundi mediterrània que pretén visibilitzar la relació de cooperació, germanor i amor entre Barcelona i Sarajevo des del setge que va castigar aquesta ciutat durant la Guerra de Bòsnia. En el marc d’aquesta iniciativa, l’EUROM ha publicat una cronologia interactiva del conflicte bèl·lic, que es complementa amb una guia de recomanacions de cooperació entre les dues ciutats.



Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:

Comments are closed.