L’EUROM presenta una proposta per dignificar la fossa comuna del Cementiri de l’Oest de Perpinyà en el marc de la investigació conduïda pels historiadors Jordi Oliva, Noemí Ruidor i Martí Picas.
L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB ha presentat el divendres 21 de febrer de 2025 a la Casa Camprodon de Perpinyà, la proposta “Perpinyà, Dignitat i Memòria”, un projecte de dignificació de la fossa comuna del Cementiri de l’Oest. L’acte s’ha emmarcat en la commemoració anual als refugiats republicans del Cementiri de l’Oest (1942-1943).
La intervenció creada per Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i Jordi Guixé, director de l’EUROM, consisteix en una instal·lació permanent per recuperar la memòria de les 841 persones enterrades al Cementiri de l’Oest durant els primers anys de l’exili republicà espanyol. El projecte inclou un parterre de sorra procedent de les platges de l’exili a França, una làmina de vidre amb els noms de les víctimes i l’adaptació del mur ja existent amb anclatges per dipositar records familiars. Segons els autors, l’objectiu és dignificar l’espai, fent visibles els noms i la memòria dels soterrats, seguint l’exemple d’altres intervencions memorials.
Segons Jordi Guixé, «com sempre diem, cal documentar i conèixer abans d’actuar, com ja es va fer prèviament a la fossa comuna de Cervera. En aquesta etapa de les actuacions, es tracta de crear espais, dignificar i generar patrimoni de memòria. Ho entenem com un deure ciutadà: pensar la fossa, decidir com posar els noms i quina simbologia emprar. No ens estem inventant res; totes les societats valentes dignifiquen els seus morts i senyalitzen els espais de memòria».
Núria Ricart destaca que «el projecte inclou un gran parterre, similar al d’altres fosses comunes, però en lloc de pedres, s’utilitzarà sorra de les platges que van acollir milers de refugiats i exiliats de la Retirada. A sobre, una làmina de vidre amb tots els noms, clavada a la sorra, simbolitza el silenci i la memòria oblidada. El vidre tindrà un to blau bisellat —el blau del mar, del cel i dels Pirineus—, reflectint una memòria que no acaba de transparèixer ni de circular plenament a les societats contemporànies».
La proposta s’ha desenvolupat en el marc del projecte de divulgació “Patrimonios Incómodos”, cofinançat per la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica i el programa CERV de la Comissió Europea.
Orígens del projecte
La proposta neix arran de la investigació iniciada l’any 2020 pels historiadors Jordi Oliva, Martí Picas i Noemí Riudor, que documenta la inhumació de 1.439 refugiats republicans entre 1939 i 1944 als cementiris de Perpinyà. El procés de recerca va començar amb la troballa d’un llistat publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el març de 1940, elaborat pel cònsol espanyol a Perpinyà, Román Oyarzun Oyarzun. Posteriorment, la investigació es va ampliar amb consultes als arxius municipals, departamentals i hospitalaris, reconstruint el context sanitari i social de l’època.
El primer acte d’homenatge es va celebrar el 18 de febrer de 2022, coincidint amb l’aniversari dels primers enterraments documentats. Des d’aleshores, la commemoració anual reuneix familiars de les víctimes i entitats com la Xarxa Cebrianenca i el Col·lectiu de Joves del Rosselló. Durant la cerimònia es llegeix un manifest a favor de la dignificació del lloc i s’exposa un mural-memorial provisional amb els noms de les 841 persones enterrades.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
