La iniciativa, de què la Fundació Solidaritat UB és sòcia, cerca solucions basades en la natura per a la reutilització de l’aigua en zones rurals de la regió SUDOE.
El consorci del projecte SOLLAGUA, una iniciativa de tres anys cofinançada pel programa Interreg SUDOE, va celebrar la tercera reunió presencial els dies 18 i 19 de febrer a Badajoz, un any després de la seva posada en marxa. La trobada va tenir lloc a la seu del beneficiari espanyol PROMEDIO, on representants de les deu entitats sòcies van fer balanç i van coordinar les properes accions d’un projecte que promou solucions basades en la natura (SBN) per a la reutilització de l’aigua en zones rurals d’Espanya, França i Portugal.
Dia 1: Moltes publicacions en camí
En la primera jornada es va debatre la reunió anual d’avaluació amb la Secretaria Conjunta d’Interreg SUDOE, celebrada virtualment el 27 de gener. La Universitat de Tolosa, coordinadora del projecte, va destacar que el retorn rebut havia estat positiu i va anunciar que el responsable del projecte visitaria aviat les seves instal·lacions per veure de primera mà què s’està treballant exactament a SOLLAGUA.
A continuació, es va analitzar l’estat dels paquets de treball, que ja estan donant els seus fruits en forma de publicacions tècniques. Per exemple, s’ha publicat ‘Portfolio of different treatment schemes for water reuse’, al qual s’afegiran properament altres informes temàtics sobre les necessitats dels grups d’interès, l’estratègia NB-WoLL (laboratori de vida orientat a l’aigua) i una anàlisi del desplegament de solucions basades en la natura (SBN). Tots els treballs científics es difondran a través dels mitjans i canals ja utilitzats per comunicar la visió, missió i objectius de SOLLAGUA, amb l’objectiu que arribin al màxim de gent possible.
L’avenç en la instal·lació dels jaciments de demostració, la composició del comitè assessor, i el bloc administratiu van tancar l’agenda de la trobada pel que fa a la gestió del projecte. A la tarda, les entitats sòcies de SOLLAGUA van tenir l’oportunitat de conèixer millor el patrimoni de Badajoz gràcies a una visita guiada per l’Alcassaba i el centre històric.
Dia 2: Visites tècniques
Després d’un esmorzar de productes locals, els beneficiaris van realitzar dues visites tècniques a les depuradores de Monesterio i Pallares, l’última de les quals utilitza un sistema SBN consistent en aiguamolls artificials per netejar les aigües urbanes contaminades i abocar-les als cursos d’aigua.
La propera reunió presencial del consorci està prevista per a després de l’estiu al Centre Experimental de Noves Tecnologies de l’Aigua (CENTA), situat al municipi sevillà de Carrión de los Céspedes.
Solidaritat UB i la gestió sostenible de l’aigua
La Fundació Solidaritat UB té una àmplia experiència en projectes WASH (Aigua, Sanejament i Higiene), que promouen solucions basades en la natura per a la gestió sostenible dels recursos hídrics.
Actualment, a més del projecte SOLLAGUA, la Fundació participa en el projecte LIFE4Zoo, finançat pel programa LIFE de la Unió Europea, que impulsa NBS perquè els zoològics de Barcelona i Liberec optimitzin l’ús de l’aigua.
D’altra banda, al Senegal, juntament amb la Universitat Gaston Berger (UGB) de Saint-Louis i la fundació Món-3, Solidaritat UB treballa en la implementació de tecnologies de baix cost, sostenibles i respectuoses amb el medi ambient per a la gestió sostenible de les aigües residuals i els serveis de sanejament de la regió de Saint-Louis; inclosa la instal·lació d’una planta de tractament ecològic d’aigües residuals al campus de la UGB.
Així mateix, a Palestina, juntament amb l’Associació Catalana per la Pau (ACP), la Fundació contribueix a la formació de cooperatives de pageses en àmbits com la gestió de l’aigua. Mentre que, al sud-est asiàtic, ha desenvolupat programes formatius sobre recursos hídrics en sis universitats i ha contribuït a integrar tecnologies de tractament d’aigües basades en la natura en sis ciutats. De fet, fa més de 10 anys, amb la Universitat Nacional de Vietnam, Solidaritat UB va crear una planta de tractament d’aigües residuals industrials amb sistemes ecològics a la badia de Hạ Long, que va ser la primera infraestructura d’aquest tipus (Zones Humides Construïdes) al sud-est asiàtic.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
