En primera persona, han compartit realitats com la prohibició de drets i llibertats bàsiques, l’anul·lació de les dones, o els interessos econòmics com a causants de conflictes.
Tres testimonis i supervivents de l’opressió al Kurdistan, l’apartheid de gènere a l’Afganistan i el genocidi a Ruanda han protagonitzat, el dimarts 9 de desembre, una xerrada a la Setmana dels Drets Humans de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
Jenkidar Shikhdmmar, representant a l’Estat espanyol de l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES), ha explicat que, per al poble kurd, l’opressió i la violència no són noves, ja que fa gairebé un segle que està sotmès a règims radicals de la regió que no el permeten exercir els drets i les llibertats bàsiques, com ara la llibertat d’expressió o d’associació. Segons Shikhdmmar, aquests règims neguen la identitat kurda, que és objecte d’agressions militars i la destrucció de pobles i ciutats mitjançant una violència extrema i l’empresonament de la població en condicions pèssimes, com les que ell mateix va sofrir amb 13 anys. El representant de l’AANES a Espanya ha compartit que, arran dels atacs al seu poble el 2014 i el 2015, va decidir disfressar-se per sortir del país i editar un documental, en què mostrava decapitacions públiques o les lesions dels cinc trets que va rebre en la fugida.
Per la seva banda, Massouda Kohistani, estudiant del programa UB Refugi refugiada de l’Afganistan, ha asseverat que des que els talibans van prendre el poder al país l’any 2021, cada dia maten i esquarteren dones, a qui no consideren éssers humans. Segons Kohistani, el lema de les dones afganeses és «pa, educació i llibertat», mentre que el del règim talibà és «dones, entre la casa i la tomba»; és a dir, les dones no tenen dret a fer res més que quedar-se a casa fins que es morin. La refugiada afganesa ha afirmat que el dia que ella va arribar a Espanya, el 18 d’agost del 2021, els talibans van assassinar 17 activistes amigues seves quan sortien de casa per defensar les llibertats. Amb exemples com aquest, Kohistani ha explicat que algunes dones es vesteixen d’home per poder sortir al carrer i manifestar-se. L’activista, que ha assegurat que els Estats Units financen el règim talibà, ha compartit el perill que corren defensors dels drets humans, periodistes i personal d’organitzacions d’ajuda humanitària, i ha parlat del patiment a què també es veu sotmesa la seva família, que sovint ha de canviar de domicili per la pressió exercida pels talibans. Com a perses, igualment, Kohistani ha afirmat que se’ls nega el dret a la cultura, ja que el règim tampoc no respecta la diversitat ètnica del país.
Finalment, el docent i investigador ruandès Firmin Dusabe, professor de Ciència Política a la UB, ha explicat que la riquesa natural de la zona dels Grans Llacs, on s’emmagatzema més del 80% del coltan del món, provoca una gran inestabilitat i diversos conflictes, en què és important avaluar el rol que hi exerceixen els antics colonitzadors i, en general, la comunitat internacional. Dusabe ha afirmat que, si bé Ruanda va rebre els cascos blaus de l’ONU, aquests van marxar quan va començar el genocidi i, en aquest sentit, s’ha preguntat si cal un canvi d’estructures polítiques a nivell global, ja que, malgrat l’acord signat el 4 de desembre entre Ruanda i la República Democràtica del Congo (RDC), l’enfrontament perdura des del 1997 i ha causat més de 10 milions de morts. Així mateix, el professor ha parlat d’efectes del genocidi a la RDC, que ha definit com la capital mundial de la violència sexual, on cada 5 minuts es violen quatre dones.
La xerrada l’han organitzat el Màster en Direcció Estratègica de Seguretat, el Màster en Polítiques Públiques d’Impacte Social, el Màster en Polítiques de Seguretat Global: Prevenció de l’Extremisme Violent, i la Fundació Solidaritat UB.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
