A través de projectes, experiències i reflexions, demostren la interrelació entre justícia climàtica i igualtat de gènere tant en l’àmbit de la recerca com en els de l’educació i la comunicació.
Investigadores, acadèmiques i professionals de Catalunya, el Marroc i Tunísia han compartit coneixements per la justícia climàtica en una jornada que s’ha celebrat el 3 de desembre de 2025 a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, en el marc de l’Observatori Mediterrani del Canvi Climàtic, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
En la inauguració de l’acte, la vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, Montserrat Puig, ha subratllat que «la lluita contra el canvi climàtic i per la igualtat de gènere són inseparables», i ha dit que «necessitem institucions, professionals i ciutadania que entenguin que la sostenibilitat no serà possible sense justícia social, i que la justícia social no existirà sense equitat de gènere».
Coneixement i acció climàtica a la Mediterrània
En el primer bloc de la jornada, tres investigadores han fet visible el lideratge científic femení, concretament, en els àmbits de la sostenibilitat, l’adaptació als riscos derivats de l’emergència climàtica, i l’ecologia.
La investigadora predoctoral Cinthia Padilla ha explicat el funcionament del Grup de Recerca Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) de la Universitat de Girona i ha defensat que el treball en equip i la cooperació amb la societat pot generar projectes enriquidors per a tothom.
La Dra. María del Carmen Llasat, presidenta de l’Observatori de la Inundabilitat de Catalunya, ha expressat la necessitat de crear un grup on administracions públiques i persones expertes en canvi climàtic puguin crear eines de prevenció del risc.
Per la seva banda, la investigadora postdoctoral Sílvia Poblador (CREAF) ha compartit la tasca del grup Gender&Science de l’Associació Ibèrica de Limnologia (AIL), que explora la realitat de les dones investigadores en qualsevol àrea del coneixement.
Diàlegs de la Mediterrània
El segon bloc de la jornada s’ha dividit en dues converses sobre recursos hídrics i dret ambiental a la Mediterrània, moderades per la Dra. Paola Sepúlveda, coordinadora del Programa de solucions basades en la natura per al desenvolupament sostenible de la Fundació Solidaritat UB.
En l’àmbit de l’aigua, Ouafae Elhachemi (ISPITSO d’Oujda) ha explicat que el canvi climàtic, l’agricultura, la indústria, el creixement demogràfic i la urbanització, així com la migració interna, han situat el Marroc en un nivell d’escassetat hídrica extrema. Elhachemi ha apuntat que el Pla Marroc Verd o Pla Generació Verda han implicat esforços importants en l’estalvi d’aquest recurs, però ha alertat de la proliferació d’espais irrigats, pous il·legals, sobreexplotació d’aigües subterrànies, i cultiu de productes agrícoles grans consumidors d’aigua. Per a la científica marroquina, l’esperança es troba en les estacions de dessalinització, la reutilització d’aigües residuals o la cultura de l’estalvi d’aigua.
En diàleg amb Elhachemi, la professora Elisenda Ballesté, del grup MARS (Microbiologia d’Aigües Relacionada amb la Salut) de la Facultat de Biologia UB, ha explicat que fenòmens derivats de la crisi climàtica, com ara la sequera i les inundacions, influeixen en la contaminació de l’aigua. Per exemple, les inundacions poden saturar els sistemes de sanejament i, per tant, com va passar després de la DANA, poden augmentar el risc de malalties. En aquest sentit, Ballesté ha opinat que, en lloc de reproduir a altres països un model extractivista que no funciona, seria bo exportar els coneixements en gestió hídrica i sanejament apresos al llarg dels anys.
En l’àmbit del dret ambiental, la professora de la UB Mar Campins, titular de la Càtedra Jean Monnet de Dret Ambiental de la Unió Europea, ha apuntat un debat de la setmana al Parlament, en què Catalunya ha aprovat els pressupostos de carboni presentats pel govern per reduir en els pròxims cinc anys al voltant del 31% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a l’any 1990. Per a Campins, la participació de Catalunya en la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic està anant més enllà de les paraules, i és tangible en la creació d’infraestructures verdes, refugis climàtics, sistemes agrícoles, horts verticals…
En diàleg amb Campins, l’exministra tunisiana de Medi Ambient Leila Chikhaoui ha advertit que la petjada ecològica ens situa davant de límits planetaris, com ara la pèrdua de biodiversitat, que és la base de la presència humana a la Terra. Per això, la professora de la Universitat de Cartago ha opinat que el factor climàtic s’ha d’integrar en la planificació. I, en aquest sentit, s’ha referit a l’impuls d’una política pública amb instruments de transició ecològica que, en el cas de Tunísia, hauria de servir per renovar el sistema de tractament d’aigües residuals o canviar les pràctiques agrícoles, entre d’altres mesures, per afrontar la vulnerabilitat tant a sequeres com a inundacions.
Guia de recerca amb perspectiva de gènere
En la presentació de la «Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la recerca», Marisa Segura (Oficina de Projectes. Internacionals de Recerca UB) i Núria Vergés (Sociologia UB) han subratllat que aquesta perspectiva és important per justícia i excel·lència, i que, a més, és un imperatiu legal. Per això, han considerat que cal incloure les dones (i altres perfils minoritzats) en els equips dels projectes, però també en la mostra de la recerca, l’estudi dels beneficis previstos, la comunicació dels resultats…
Educació transformadora, periodisme i emergència climàtica
En la taula rodona final, moderada per Martina Madaula, tècnica de projectes de Solidaritat UB, les periodistes Bruna Casas i Anna Montraveta han apostat per aterrar la crisi climàtica a mida humana —a través del retrat i relat de qui en pateix les conseqüències—, buscar aliances amb l’expertesa científica, compartir experiències d’altres països i usar eines de verificació.
Per altra banda, Sara Batet, de la Diputació de Barcelona, ha afirmat que l’educació ambiental transformadora ha de ser ecocèntrica, no catastrofista, transversal, promotora de pensament crític. A més, ha recomanat centrar-la en els impactes propers, l’acció col·lectiva, les metodologies vivencials i la justícia social.
En l’última intervenció de la taula, la professora Mihaela Vancea, membre del grup de recerca GREDI de la Facultat d’Educació i del HUB en Sostenibilitat Global de la UB, ha opinat que, per connectar amb la ciutadania, cal convertir les dades empíriques en històries de vida, en narratives personals i de les comunitats afectades; i, per això, és rellevant l’aliança d’investigadores i mitjans de comunicació.
Com a cloenda de l’acte, la vicerectora de Sostenibilitat i Acció Climàtica de la UB, Teresa Sauras ha agraït «una jornada intensa, interessant i enriquidora, en què 14 dones ens han fet dialogar del que ens preocupa». «Crec que actes com aquest, sota el paraigües de l’Observatori Mediterrani del Canvi Climàtic, entronquen amb la responsabilitat ètica de la Universitat, que es compromet a cocrear amb totes vosaltres», ha afegit la vicerectora, qui ha felicitat l’Observatori pel seu primer any d’activitat.
Observatori del Canvi Climàtic
L’Observatori Mediterrani del Canvi Climàtic és una plataforma col·laborativa de persones acadèmiques i investigadores, sindicats d’agricultors i organitzacions de la societat civil de la Mediterrània que busca monitoritzar fenòmens climàtics crítics de la regió per desenvolupar-hi polítiques basades en l’evidència i implementar solucions adaptatives que n’abordin específicament els efectes sobre les poblacions vulnerables.
Amb seus a Ramala, Tunísia i Barcelona, l’Observatori parteix d’una iniciativa de cooperació internacional impulsada per la Unió d’Agricultors Palestins (PFU), la Universitat de Cartago (UCAR), l’Associació Catalana per la Pau (ACP) i la Fundació Solidaritat UB, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Àlbum fotogràfic de la jornada
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
