«UNA SOCIETAT QUE CONVERTEIX LA DIFERÈNCIA SEXUAL EN DESIGUALTAT SOCIAL ÉS UNA SOCIETAT MALALTISSA», TRINIDAD DONOSO

La Universitat de Barcelona entrevista Trinidad Donoso, delegada del rector per a la Igualtat de Gènere i responsable de la Unitat d’Igualtat UB. Publiquem un resum de l’entrevista.

QUÈ ÉS LA UNITAT D’IGUALTAT I QUINA ÉS LA SEVA TASCA?

La Unitat d’Igualtat de la Universitat de Barcelona es va crear el febrer del 2008 i la seva finalitat principal és dirigir, supervisar i avaluar totes les polítiques d’igualtat de gènere que es desenvolupen a la Universitat. El cas de la Universitat de Barcelona és, a més, únic. Cada facultat té la seva pròpia comissió d’igualtat (formada per PDI, PAS i estudiants), i la presidència de cadascuna d’aquestes comissions conformen la Comissió d’Igualtat UB.

HI HA QUI PODRIA PENSAR QUE A LA UNIVERSITAT, ON PRIMA EL CONEIXEMENT, EL TEMA DE LA DESIGUALTAT DE GÈNERE ESTÀ SUPERAT…

Això és una creença, un mite que està molt arrelat i que s’ha de desbancar perquè la universitat és un reflex del que passa a la societat. La universitat la formem persones, i cadascuna de nosaltres portem a sobre la motxilla de la nostra educació, del nostre àmbit social, de la nostra família, de la nostra formació…

QUINS CASOS ARRIBEN A LA UNITAT I DE QUINA MANERA S’HI ACTUA?

Tenim una mitjana de deu casos a l’any i la majoria ens arriben de l’alumnat. Es tracta de queixes de discriminació per raó de sexe o de gènere: anuncis publicitaris que es pengen als centres, o bé comentaris sexistes en espais de la Universitat. De vegades, també ens hem trobat amb publicacions o pintades fetes per alumnat que contenen discursos o missatges discriminatoris. En aquestes situacions, normalment, parlem amb les persones implicades i amb això acostuma a haver-n’hi prou. D’altra banda, també hem tingut casos d’assetjament entre alumnes que han tingut una relació afectiva, però són pocs.

TENINT EN COMPTE L’ELEVAT NOMBRE DE MEMBRES QUE FORMEM LA COMUNITAT UB, DEU CASOS A L’ANY POT SEMBLAR UNA XIFRA REDUÏDA…

Pot ser que n’hi hagi més, però és complicat detectar-ho perquè la discriminació i les violències de gènere estan naturalitzades en la nostra cultura. A més, la comunitat universitària tampoc coneix majoritàriament els recursos que tenim des de la Universitat per fer-hi front. Per exemple, no es té prou coneixença del protocol i la possibilitat de tramitar una queixa i, per tant, no n’arriben tantes com casos hi pugui haver.

QUÈ ES POT FER DES DE LA UNIVERSITAT PER CANVIAR AQUESTA SITUACIÓ?

La universitat té tres missions: docència, recerca i transferència de coneixement, i les polítiques d’igualtat han d’entrar en tots aquests àmbits. En aquest context, des de la Unitat d’Igualtat hem de treballar per aplicar unes polítiques que siguin reactives i proactives. Polítiques reactives és actuar quan es donen casos de discriminació o d’assetjament per raó de sexe, de gènere o d’orientació sexual. Per polítiques proactives em refereixo a treballar per crear un ambient propici en què no es donin aquestes situacions, i modificar els elements estructurals que no permeten que el saber i l’experiència de les dones estigui present en el món universitari. Com s’ha de fer? Transversalitzant la perspectiva de gènere a la docència i la recerca. És a dir, ensenyant l’alumnat a tenir una mirada crítica envers les discriminacions. Això ja és una manera d’actuar proactivament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *