Veredicte
El jurat del XIII Premi de Recerca per a la Pau, convocat per la Universitat de Barcelona, es reuneix el 10 de maig de 2018 per deliberar sobre els treballs de recerca presentats.
Després de valorar les recerques, el jurat acorda lliurar el XIII Premi de Recerca per a la Pau al treball «Human Rights: fiction or reality? Refugees’ right to education», presentat per Marcello.
Es tracta d’una recerca basada en l’observació sobre el terreny en què l’estudiant compara la situació del dret a l’educació de dues poblacions refugiades a Jordània: la població palestina refugiada al camp d’Al Baqa’a i la població siriana refugiada al camp d’Al Zaatari. La persona autora del treball passa qüestionaris i fa entrevistes a diverses persones de les comunitats educatives: estudiants, docents, famílies, equips directius i treballadors d’organitzacions que desenvolupen la seva activitat sobre el terreny.
El treball destaca per la capacitat de l’alumna d’escollir un objecte d’estudi concret i centrar-lo en un context delimitat. L’estudiant ha fet una recerca rigorosa, ben estructurada, amb un marc teòric pertinent, que inclou una revisió aprofundida del dret a l’educació. Igualment, el jurat valora la coherència d’aquest marc teòric amb els criteris d’anàlisi emprats a posteriori: disponibilitat, accessibilitat, acceptabilitat i adaptabilitat del dret a l’educació als camps de refugiats.
El jurat acorda destacar amb una menció especial els treballs següents:
«La nena africana», presentat per El Fauno, que tracta la realitat de la immigració a Catalunya a través d’un curtmetratge de ficció sobre una nena que viu el procés migratori. El jurat n’ha valorat l’originalitat i la capacitat de transmetre, a través d’una narració audiovisual de qualitat, les etapes emocionals amb què es poden trobar les persones migrants quan arriben al país d’acollida. S’ha considerat una recerca molt treballada.
«Història d’una vida estroncada per la Guerra Civil», presentat per Francesc Ferrer i Guàrdia, que descriu la història de vida del besavi de l’estudiant com a exemple paradigmàtic de la realitat de moltes persones durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra. El jurat n’ha valorat l’aproximació personal a una temàtica global i la profunditat de la revisió històrica, que es duu a terme mitjançant arxius, fotografies, una carta i altra documentació familiar.
«Les segons oportunitats. Les persones amb antecedents penals i el món laboral», presentat per Igualtat, que investiga si les persones amb antecedents penals tenen dificultats a l’hora de reincorporar-se al món laboral. El jurat ha valorat l’originalitat de la temàtica, el raonament crític i l’ús de documentació i fonts primàries.
«Viu i deixa viure», presentat per Noemi, que analitza l’efectivitat del protocol antiassetjament d’un centre educatiu de secundària. El jurat ha valorat que la recerca sigui alhora rigorosa en l’extracció d’informació de qüestionaris i entrevistes i pràctica en les propostes de millora. A més, el jurat considera que el treball té una important vinculació amb la cultura de pau i que pot ser un referent positiu per a altres centres que vulguin establir protocols antiassetjament.
«La crisi dels refugiats sirians a Palamós», presentat per Somni, que aborda la implicació de la població de Palamós en la crisi del refugi desencadenada arran de la guerra de Síria. El jurat n’ha valorat la concreció de la temàtica en l’entorn immediat i quotidià de l’estudiant i, per tant, la seva capacitat d’integrar la dimensió local en el tractament d’una temàtica global.
El Premi del Garraf, destinat al millor treball procedent d’aquesta comarca, s’atorga al treball «La renda bàsica universal. Una mirada al futur», presentat per Pau Just, que documenta, a través d’un audiovisual divulgatiu, el concepte de renda bàsica universal i la viabilitat de la seva implementació a l’Estat espanyol. El jurat ha valorat l’originalitat de la temàtica, la qualitat de l’audiovisual i la voluntat del treball de fomentar la justícia social, que és condició sine qua non de la cultura de pau.
El Premi Joan Gomis, destinat al millor treball procedent de Santa Coloma de Gramenet, queda desert.