Una exposició a la Model proposa interpretar la violència real i simbòlica del franquisme

La mostra, promoguda per l’EUROM i el Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, es podrà visitar els divendres (15-18 h.) i dissabtes (10-18 h.) del 15 de març al 15 de juny de 2019.

Barcelona, 27.03.1977. Acció contra la retolació franquista dels carrers, al barri del Clot | Foto: Robert Ramos

L’antiga presó la Model acull la instal·lació itinerant Deconstruir el Franquisme. Símbols de la Dictadura a Barcelona, promoguda pel Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM). La mostra recull peces originals i documentació de la simbologia franquista de la ciutat, entre les quals destaquen més de 160 plaques d’habitatge que han estat retirades recentment pel consistori.

El projecte va ser desenvolupat a partir d’una idea original del director de l’EUROM, Jordi Guixé, i la professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona Núria Ricart, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, del projecte Art Públic i Memòria de la Universitat de Barcelona i del programa Europe for Citizens de la Comissió Europea.

La presentació de l’exposició es farà el 12 de març de 2019, a les 18 hores, amb una visita comentada pels comissaris del projecte, Núria Ricart i Jordi Guixé, i la participació del Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes. L’accés és lliure, però es recomana inscripció prèvia en aquest formulari.

La instal·lació estarà oberta al públic a partir del divendres 15 de març i es podrà visitar els divendres de 15 a 18 hores i els dissabtes de 10 a 18 hores, fins al 15 de juny de 2019.

La mostra proposa interpretar i interpel·lar sobre la violència real i simbòlica de la dictadura franquista. Per fer-ho, la instal·lació exposa en un nou context elements que, fins fa ben poc, encara es mostraven a l’espai públic, sense caure en ambigüitats sobre la seva iconografia feixista. A més, una cartografia interactiva permet conèixer la localització de gran part de les plaques d’habitatge, així com identificar diversos espais de repressió i control, monuments i nomenclàtor del franquisme.



Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *