El llibre “Passat i Poder” de l’EUROM es presenta per Sant Jordi a Solsona

L’acte de presentació tindrà lloc el divendres 21 d’abril, a les 20 hores, a la Biblioteca Carles Morató de la localitat. S’hi plantejarà un debat, amb Jordi Guixé i Coromines i Neus Mujal, sobre la situació actual d’Europa en relació al seu passat recent.

El Centre d’Estudis Lacetans promou a Solsona la presentació del llibre Past and Power. Public Policies on Memory. Debates from Global to Local (Passat i Poder. Polítiques Publiques sobre la Memòria. Debats, del Global al Local), publicat l’any 2016 per l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i Edicions UB.

La presentació tindrà lloc el divendres 21 d’abril, a les 20 hores, a la Biblioteca Carles Morató (c/ Mirabalda, 6), en el marc de la programació de Sant Jordi de l’Ajuntament de Solsona.

L’acte serà presentat per l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, i hi intervindran l’editor de la publicació i director de l’EUROM, Jordi Guixé i Coromines, i la secretària del Centre d’Estudis Lacetans, Neus Mujal. La tertúlia serà moderada per l’historiador de l’EUROM Ricard Conesa.

El llibre Passat i poder és fruit del compromís de l’EUROM per dotar les polítiques de memòria de nous instruments d’anàlisi i debat.

La publicació bilingüe (castellà/anglès) presenta un retrat panoràmic dels problemes i conflictes que suposa la gestió del passat a l’Europa actual, des d’una perspectiva transnacional i comparativa. En aquest sentit, l’edició reuneix articles d’experts d’arreu d’Europa i d’Amèrica Llatina que tracten sobre com la ciutadania i els governs s’han enfrontat al passat.

Passat i poder aplega algunes de les intervencions més destacades del simposi internacional «Memòria i poder. Una perspectiva transnacional», celebrat el 2014 a Barcelona, a més d’una sèrie d’articles d’alguns dels especialistes internacionals més reconeguts. Hi destaquen, per exemple, les aportacions de Georges Mink, director de recerca emèrit del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS, França), sobre el conflicte de memòries entre l’Est i l’Oest d’Europa i el paper del post-comunisme; Ricard Vinyes, historiador i actual Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, que parla sobre les conseqüències de la privatització de la memòria a Espanya; Claudia Wasserman, historiadora de la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (Brasil), que aborda el cas de les dictadures d’Amèrica Llatina; i Adrian Kerr, director del Museu de Free Derry, que escriu sobre la memòria de la lluita pels drets civils a Irlanda del Nord.

Qüestions de fons

En els darrers anys s’han dut a terme nombrosos projectes i iniciatives a Europa i a la resta del món per tal de recuperar i analitzar la memòria del segle XX. Els poders públics no han resolt amb èxit la gestió de la memòria traumàtica de les guerres, dictadures i matances respecte a les quals el projecte europeu es va erigir, en el seu origen, com un contrapunt.

Avui, l’ombra de la sospita recau sobre el poder, sempre temptat d’utilitzar el passat amb finalitats polítiques. Això ha ocasionat l’enfrontament i el qüestionament de les grans narracions assentades en una pretesa memòria comuna, especialment amb la integració a la Unió Europea dels països de l’Est. Cada comunitat, col·lectiu o nació manté records comuns, que no sempre encaixen o convergeixen en un relat general i globalitzador.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *