Descobreix-ho al curs presencial «La (des)memòria com a símptoma», de 4 sessions, a l’Hospitalet, susceptible de reconeixement d’1 crèdit ECTS per a estudiants de la Universitat de Barcelona.
L’any 2026 es compleixen 90 anys de l’inici de la Guerra Civil, un conflicte que continua marcant profundament la nostra història contemporània i la manera com entenem la democràcia, els drets i la memòria col·lectiva.
Tot i el temps transcorregut, les ferides, els silencis i els relats incomplets segueixen presents en la nostra societat, i interpel·len directament la manera com hem afrontat —o evitat afrontar— el passat.
En aquest context, L’H Espai de Debat i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, amb la col·laboració de l’Ateneu Memòria Popular, organitzen el curs presencial «La (des)memòria com a símptoma», els dimarts i dijous del 7 al 16 d’abril, de 18:00 a 20:00, a la seu de l’Associació Tres Quarts per Cinc Quarts (c/ Josep Maria de Sagarra, 29), a l’Hospitalet de Llobregat.
La formació vol oferir un espai per reflexionar sobre com hem construït la memòria de la guerra i la dictadura, com la transmetem a les noves generacions, quins col·lectius han quedat al marge dels relats dominants i quin paper tenen avui els moviments memorialistes. A través de quatre sessions, ens aproximarem a les polítiques públiques de memòria, els usos pedagògics dels espais memorials, el protagonisme de les dones en el conflicte, i el treball actual de l’associacionisme per preservar i activar la memòria democràtica.
El curs és gratuït i susceptible de reconeixement d’1 crèdit ECTS per a estudiants de la Universitat de Barcelona. L’accés és lliure, sense inscripció prèvia. Si tens algun dubte, pots escriure a lhespaidedebat@gmail.com.
Programa
Dimarts 7 d’abril
La guerra, la dictadura i les polítiques de memòria
Ricard Conesa Sánchez, doctor en Història (UB) i tècnic de projectes a l’EUROM
Sessió sobre l’evolució de la memòria de la guerra i la dictadura al llarg del temps, en què s’analitzarà com diferents discursos i interpretacions han configurat la percepció social del passat. Igualment, s’abordaran les polítiques públiques de memòria que s’han implementat i els efectes en la societat actual.
Dijous 9 d’abril
Espais de memòria: patrimoni per educar en democràcia i drets humans
David González Vázquez, doctor en Educació (UB) i tècnic de projectes a l’EUROM
Sessió sobre com els espais de memòria —entre els quals, museus, memorials i itineraris històrics de Catalunya, l’Estat espanyol i altres països— poden ajudar a transmetre valors cívics i democràtics, especialment rellevants en l’actual context de regressió autoritària i antidemocràtica.
Dimarts 14 d’abril
Dona, tu ets el foc que mai s’apaga
Anna Pastor, historiadora especialista en memòria històrica i llegat llibertari a Espanya
Sessió sobre com la Revolució del 1936 va crear l’escenari propici pel desenvolupament social i polític de la població femenina a l’Estat espanyol, a través dels casos de quatre dones que hi van prendre partit i de qui s’ha recuperat una memòria silenciada per femenina i revolucionària.
Dijous 16 d’abril
Les entitats memorialistes: resistència davant les amenaces antidemocràtiques
Mercè Garcés Fernández (mestra) i Rosa Sans Amenós (historiadora), sindicalistes, feministes i membres de l’Ateneu Memòria Popular
Sessió sobrer el paper fonamental de les entitats memorialistes en la defensa de la democràcia davant les amenaces actuals. S’hi explicarà la tasca de l’Ateneu Memòria Popular, que entén la memòria com un acte de resistència.
Aquesta acció contribueix als ODS de l’Agenda 2030:
