Aquesta exposició sensorial a la Casa de la Barceloneta 1761 posa en relleu el paper, sovint invisibilitzat, de les dones en la lluita antifranquista.
Conegut com l’Oasi, un pis del barri de la Barceloneta va servir l’any 1941 de refugi, centre de reunions i punt de coordinació per a quatre joves defensores de la llibertat i la democràcia durant la Guerra Civil, l’exili i la repressió posterior. Soledad Real, Clara Pueyo i Isabel Imbert hi vivien de manera permanent, i Maria Salvo mantenia una estreta relació amb elles.
En aquell pis clandestí s’hi redactaven butlletins, s’hi celebraven reunions i s’hi distribuïen documents per donar suport a presos polítics i companys perseguits. El 22 d’agost del 1941, sembla que per l’avís d’algun veí, la policia va desmantellar el nucli de resistència i les joves van ser empresonades i torturades.
Ara, aquest episodi clau de la lluita femenina antifranquista es recupera mitjançant una instal·lació immersiva que recrea l’ambient original de l’Oasi. A través de la llum, el so i les textures, la mostra transporta el visitant a aquell temps i posa en relleu el paper de les dones per la llibertat i contra el feixisme, un rol sovint invisibilitzat en la memòria col·lectiva.
L’exposició l’organitzen l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB i la Casa de la Barceloneta 1761, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, en el marc del programa commemoratiu ‘Espanya en Llibertat. 50 anys‘. Creada per La Inefable i comissariada pels historiadors Fernando Hernández Holgado, Oriol López Badell i Toni Vidal Arnan, es pot visitar a la Casa de la Barceloneta 1761 (c/ Sant Carles 6, Barcelona) fins al 7 de març de 2026.
L’objectiu de la iniciativa és recuperar històries amagades que van donar forma a la resistència cívica de la postguerra i promoure una reflexió contemporània sobre la democràcia i la memòria col·lectiva.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
