Un seminari obre el debat sobre com construir espais acadèmics inclusius a la universitat

Representants de quatre universitats de l’Estat espanyol i estudiants en situació de refugi comparteixen experiències universitàries de suport a persones refugiades.

A finals de 2024, el nombre de persones desplaçades per la força a tot el món va superar els 123,2 milions; una xifra equivalent a la població del Japó.

En aquest context, al voltant del Dia Mundial de les Persones Refugiades, la KENZ Foundation i la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona han organitzat el seminari web “Construint espais acadèmics inclusius”, amb persones expertes, representants d’universitats i estudiants en situació de refugi.

En l’anàlisi inicial, la directora de la Càtedra de Refugiats i Migrants Forçosos de la Universitat Pontifícia Comillas, Cecilia Estrada, ha apuntat que «les principals causes de desplaçament forçat el 2024 van ser la guerra, la persecució, els desastres climàtics, el col·lapse econòmic i l’absència de vies legals i segures al reassentament. Així mateix, ha convidat a reflexionar sobre com, d’una banda, «s’endureix la legislació» i, de l’altra, «no s’obre ni es protegeix la solidaritat, perquè la ciutadania es pugui involucrar en l’acollida».

Tot seguit, Estrada i representants del Centre d’Iniciatives de Cooperació al Desenvolupament (CICODE) de la Universitat de Granada, així com de la Universitat de Burgos i la Universitat de Barcelona, han compartit les seves experiències de suport a estudiants refugiats, reflexionant tant sobre els esforços en curs com sobre el que queda per fer. Alguns reptes esmentats han estat augmentar el finançament, afrontar les gestions burocràtiques complexes, i facilitar l’accés a l’ocupació.

Per la seva banda, tres estudiants refugiats d’Ucraïna, la República Democràtica del Congo i Somàlia han parlat de les dificultats per accedir a la informació sobre oportunitats universitàries i per aprendre l’idioma, alhora que han destacat la incertesa pels tràmits legals i la importància del costat humà de l’acollida. «Venir aquí és com tornar a ser nen, sense saber res de la cultura ni de la llengua. La transició al món laboral també és difícil. Però vull agrair l’oportunitat, i subratllar que hi ha molts estudiants refugiats que la volen i molt poques places», ha expressat un dels estudiants.



Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030: