Ho fan amb un diàleg entre l’eurodiputat Davor Ivo Stier i l’ambaixadora de Bòsnia i Hercegovina a Espanya, Vesna Andree Zaimović, el 10 de juny a les 12:00, a l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona.
En el marc de la commemoració del 30è aniversari del genocidi de Srebrenica, l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB organitzen una conversa pública per reflexionar sobre la massacre de 1995 des d’una perspectiva actual i debatre sobre el futur dels Balcans Occidentals.
El diàleg comptarà amb la participació de l’eurodiputat Davor Ivo Stier i de l’ambaixadora de Bòsnia i Hercegovina a Espanya, Vesna Andree Zaimović. La sessió, que serà moderada per la periodista catalana Teresa Turiera, tindrà lloc el 10 de juny, de 12:00 a 13:15, a la seu de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona (Pg. de Gràcia, 90, 08008 Barcelona).
Aquest debat, tan oportú com necessari, oferirà una breu contextualització històrica del genocidi, examinarà les respostes de la comunitat internacional i de la Unió Europea en aquell moment, i analitzarà l’actual panorama polític i social a Bòsnia i Hercegovina. També s’hi traçaran paral·lelismes amb altres reptes globals en matèria de drets humans, i es reflexionarà sobre el paper de la memòria, la justícia i la reconciliació en el camí cap a la integració europea de la regió.
Participants
Vesna Andree Zaimović és l’ambaixadora de Bòsnia i Hercegovina a Espanya. Amb una trajectòria destacada en diplomàcia i afers internacionals, ha contribuït activament a enfortir les relacions bilaterals entre Bòsnia i Hercegovina i diversos països europeus. En el marc del seu mandat, treballa per promoure el diàleg, la cooperació regional i els valors europeus, amb una especial atenció a la memòria històrica i als processos de reconciliació als Balcans Occidentals.
Davor Ivo Stier és eurodiputat croat del Partit Popular Europeu. Nascut a Buenos Aires el 1972, va ser ministre d’Afers Exteriors i Europeus de Croàcia entre 2016 i 2017. Actualment presideix la Delegació del Parlament Europeu per a les Relacions amb Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, i és membre de la Comissió d’Afers Exteriors. El seu treball se centra en l’ampliació de la UE, la governança democràtica, els drets humans i l’estabilitat regional al sud-est d’Europa.
Moderadora: Teresa Turiera-Puigbò és una periodista catalana amb experiència en informació internacional, incloent-hi els Balcans. Ha col·laborat amb diversos mitjans i ONG, contribuint a la comprensió pública de les dinàmiques postconflicte i la justícia transicional.
Clourà l’acte el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, i hi intervindrà, en l’obertura, el secretari general adjunt de la Universitat de Barcelona, Lluís Medir.
Context històric
L’11 de juliol de 1995, almenys 8.372 persones, majoritàriament homes i nens musulmans, van ser assassinades a Srebrenica per forces serbo-bosnianes i unitats paramilitars. Aquesta matança, reconeguda com a genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia i per la Cort Internacional de Justícia, és considerada el pitjor crim de guerra a Europa des de la Segona Guerra Mundial.
Trenta anys després, les ferides emocionals entre els supervivents, les famílies de les víctimes i la societat de Bòsnia i Hercegovina continuen obertes, dificultant profundament els processos de reconciliació entre els diferents grups ètnics del país.
Tanmateix, Srebrenica —que havia estat declarada “zona segura” per les Nacions Unides i es trobava sota la protecció de cascos blaus holandesos— s’ha convertit també en un símbol de resiliència, solidaritat i persistència en la lluita per la veritat i la justícia, malgrat haver esdevingut un emblema del fracàs internacional.
La Consellera Especial de les Nacions Unides per a la Prevenció del Genocidi, Alice Wairimu Nderitu, ha expressat la seva preocupació per la continuïtat d’actes de revisionisme sobre els crims comesos durant el conflicte de 1992-1995, incloent-hi la negació persistent del genocidi de Srebrenica i la glorificació de criminals de guerra condemnats.
Un dia de reflexió i commemoració
El maig de 2024, l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant una resolució presentada per Alemanya i Ruanda, va designar l’11 de juliol com el Dia Internacional de Reflexió i Commemoració del Genocidi de Srebrenica de 1995.
L’Assemblea va encarregar també al Secretari General que impulsés un programa d’abast i sensibilització sobre el genocidi en preparació del 30è aniversari. A més, va condemnar qualsevol intent de negar-lo com a fet històric, i va instar els Estats membres a preservar els fets establerts, també mitjançant els sistemes educatius, amb l’objectiu de prevenir la negació, la distorsió i qualsevol genocidi futur.
Per a més informació i recursos commemoratius, es pot consultar la pàgina oficial de les Nacions Unides.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
