Veredicte

El jurat del XX Premi de Recerca per a la Pau, que convoca la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, s’ha reunit el 7 de maig del 2025 per deliberar sobre els treballs de recerca presentats. Després de valorar los, el jurat ha acordat lliurar el XX Premi de Recerca per a la Pau a No hi som totes, falten les preses, obra presentada sota el pseudònim Victòria Kent.

Aquest treball avalua si les presons són la millor eina per aconseguir la reinserció de les recluses. Amb aquest objectiu, l’estudiant analitza el perfil de les dones recloses a les presons catalanes, les condicions de vida al penal tenint en compte la normativa, i les conseqüències de l’empresonament, sobretot respecte a la reinserció. La metodologia de la recerca combina la revisió de bibliografia especialitzada i normatives amb entrevistes a professionals del sistema penitenciari, activistes, una advocada i exrecluses.

El treball sobresurt per la capacitat d’apropar-se al món invisible i silenciat de les presons i de fer-ho amb perspectiva de gènere, posant el focus en la minoria femenina de la població reclusa, que viu una doble exclusió (com a internes i com a dones) dins d’un model dissenyat per i per a homes. Igualment, el jurat elogia l’estructura de la recerca, l’aprofitament de la tècnica de l’entrevista i la qualitat de les conclusions, en què l’estudiant és capaç de revisar el grau d’assoliment dels objectius proposats, reflexionar sobre les limitacions del sistema penitenciari català, i aportar alternatives de reinserció, com ara el suport psicosocial o la formació digna.

D’altra banda, el jurat ha decidit atorgar dos accèssits, sense dotació econòmica, als treballs següents:

• Del silenci a l’acció. La cultura de la violació i el paper de les joves després del cas de La Manada, presentat per Lisa. A través de la revisió bibliogràfica i un grup focal amb joves, identifica els factors que permeten la criminalització de les víctimes de violència sexual i el rol que hi representen la justícia, els mitjans de comunicació i l’auge de l’extrema dreta. El jurat destaca tant l’organització i la presentació formal del treball com el rigor, la profunditat i la maduresa de la recerca, que inclou múltiples perspectives per abordar la temàtica de la violació, la vivència de les joves, i la necessitat de canvis estructurals en l’educació sexoafectiva.

• Eros. La música com a vincle entre l’ésser humà i la natura, presentat per Alumna. Explora la relació entre l’ésser humà i la natura a través de les arts pictòrica i musical, per brindar una anàlisi artística, una experiència vital i un procés creatiu que conviden a reconnectar amb el medi natural, a prendre consciència de la seva importància i a respectar-ne cadascuna de les parts, incloses les persones. El jurat destaca la interdisciplinarietat i transversalitat de sabers implicats en el treball, així com la vinculació d’una experiència personal amb una conclusió universal a favor de la cultura de pau: el valor de cada individu. A través de l’art, l’estudiant enalteix l’autoconeixement i l’autoestima basats en la reconnexió amb la biologia i la pertinença a la natura.

Igualment, el jurat ha acordat distingir amb una menció especial, sense dotació econòmica, els treballs següents:

• La memòria del foc. La crema de biblioteques i la destrucció del coneixement, presentat per Katya Swift. Documenta la destrucció del coneixement al llarg de la història a partir de casos concrets, com ara la crema de l’antiga Biblioteca d’Alexandria, la Biblioteca Nacional de Sarajevo i la Biblioteca Nacional de Bagdad; la crema de llibres durant la Segona Guerra Mundial, i la censura com a mètode de persecució i aniquilació del saber. El jurat destaca l’estructura, la bibliografia, l’originalitat i l’interès del treball, que presenta un objectiu clar, sap aprofitar les entrevistes a persones expertes en la temàtica, i ofereix unes conclusions sobre el present en relació amb el passat. En concret, el jurat valora la reflexió final de la recerca, en què l’estudiant insta les biblioteques a esdevenir un veritable lloc de preservació segura del saber, que conservi tota la memòria; també la d’aquells grups, col·lectius i cultures històricament perseguits o ignorats.

• The silent killer. How fentanyl is shaping public health in British Columbia, presentat per Muntanya de Sal. Analitza si les mesures adoptades pel Govern són suficients per combatre la crisi de salut pública que l’addicció al fentanil ha provocat a la província de la Colúmbia Britànica, on les sobredosis d’aquest opioide han esdevingut una de les principals causes de mort per drogues. El jurat destaca l’enfocament en la comunitat indígena i l’adequació de la metodologia, que inclou entrevistes a exaddictes i una enquesta entre la població sobre el grau de coneixement del problema i com abordar-lo.

• Fronteres ocultes. Diversitat ètnica sota divisions colonials, presentat per Chicken Little. Dissenya un nou mapa polític de l’Àfrica subequatoriana amb fronteres basades en criteris culturals, en lloc dels colonials, amb l’objectiu de difondre la diversitat ètnica existent. El jurat destaca l’originalitat del treball, que reflexiona sobre el model d’estat nació al continent africà, i la voluntat de l’estudiant d’entendre i protegir la diversitat ètnica com a element necessari per construir la pau.

• Les pràctiques restauratives com a mesura per a la millora de la convivència escolar, presentat per Vimaro. Dissenya un pla d’acció basat en les pràctiques restauratives per millorar la convivència a l’Institut Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet. El jurat destaca el raonament crític i el rigor metodològic en el desenvolupament de la recerca, des de l’objectiu fins a les conclusions, a partir d’una revisió bibliogràfica molt exhaustiva tant de documents del centre educatiu com de l’Ajuntament del municipi, que compta amb dos programes alineats amb el treball. Igualment, el jurat elogia la implicació de l’estudiant, que fa formació especialitzada en el tema, i la inclusió de la interdependència local i global en l’anàlisi de la qüestió de recerca, partint dels corrents internacionals sobre justícia restaurativa, per fer una proposta local a favor de la cultura de pau. L’estudiant destaca que fomentar valors universals (tolerància, solidaritat, justícia) des de la base de l’educació, com proposa el pla d’acció, pot garantir a mitjà termini una convivència més positiva i sostenible.

• L’escolarització femenina al segle XIX a Figueres. Estudi de les primeres alumnes de l’Institut Ramon Muntaner, presentat per Aurora. Documenta la biografia de les vint-i-dues primeres noies que van accedir a l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, entre els anys 1874 i 1899, en un moment en què el sistema educatiu estava reservat als homes i l’educació femenina servia per formar bones mestresses de casa. En concret, reconstrueix la trajectòria de dues pioneres exemplars: la mestra renovadora Adela Trayter i la primera doctora empordanesa, Trinitat Sais. El jurat destaca l’acurada recerca en arxius històrics; l’ètica de l’estudiant a l’hora d’investigar i difondre la biografia de les alumnes, amb el permís de les famílies, i la vinculació de la història de l’educació amb la perspectiva de gènere i l’estatus socioeconòmic. En particular, el jurat elogia el valor que l’estudiant atorga al trencament de barreres socials i de gènere per a l’accés lliure i igualitari a l’educació i, en general, per a l’avenç cap a una societat més inclusiva i justa.