Veredicte

El jurat del VI Premi de Pòsters de Sostenibilitat i Drets Humans, convocat per la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, es va reunir el 10 d’octubre de 2025 per deliberar sobre els pòsters presentats. Després de valorar-los, el jurat va acordar guardonar els tres pòsters següents:

Análisis de la implementación de proyectos de biogás para cubrir la falta de acceso a combustibles limpios
El diseño de la política pública frente al sinhogarismo en Barcelona. Evaluación del programa «Primer la llar»
El diagnóstico aún llega tarde

El pòster Análisis de la implementación de proyectos de biogás para cubrir la falta de acceso a combustibles limpios estudia la implantació de sistemes de biogàs com a alternativa per millorar l’accés de la població mundial a combustibles nets, electricitat, i aigua i sanejament millorats, de manera que disminueixi la contaminació del sòl i de l’aigua, així com les morts prematures que se’n deriven. L’ha elaborat Maria Valle Gómez, estudiant del màster en Globalització, Desenvolupament i Cooperació de la Facultat d’Economia i Empresa.

El jurat ressalta la capacitat que té l’estudiant de connectar les dimensions global i local de la problemàtica de l’accés als serveis bàsics —especialment a combustibles nets, aigua i sanejament— a partir de l’anàlisi de quatre experiències reals d’implementació de biodigestors en països del Sud Global (Nepal, Uganda, Botswana i Hondures). A més, el jurat valora molt positivament que el pòster expliciti amb claredat les causes i conseqüències de la manca d’accés a aquests serveis, i que faci èmfasi en la interrelació entre factors socials, econòmics i ambientals. El tema del pòster està vinculat clarament a la protecció de drets humans i als objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 6 i 7 de l’Agenda 2030. D’una banda, el treball enllaça amb les metes 6.1, 6.2 i 7.1, dedicades a aconseguir l’accés universal i equitatiu a l’aigua potable, al sanejament, i a serveis energètics assequibles, fiables i moderns. D’altra banda, té relació amb les metes 6a i 7a, que pretenen augmentar la cooperació internacional en els àmbits de l’aigua, el sanejament i l’energia neta.

El pòster El diseño de la política pública frente al sinhogarismo en Barcelona. Evaluación del programa «Primer la llar» avalua l’eficàcia i sostenibilitat d’aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, destinada a gestionar l’accés immediat a l’habitatge i al suport socioeducatiu per part de persones en situació de sensellarisme crònic i risc greu d’exclusió social. Els objectius específics del treball són reconstruir la lògica d’intervenció del programa «Primer la llar», fer emergir com s’hi aplica la teoria del canvi i constatar-ho, així com identificar-ne els principals reptes d’implementació. L’ha elaborat Pilar Martínez Sánchez, estudiant del grau en Sociologia de la Facultat d’Economia i Empresa.

El jurat destaca que l’estudiant presenta una problemàtica rellevant, com el sensellarisme, amb un context molt ben definit: no l’associa únicament a la gent que viu al carrer, sinó que mostra que és una realitat molt més àmplia, i exposa que l’afectació del dret a l’habitatge pot condicionar multitud de drets que hi estan relacionats. El pòster evidencia una fonamentació teòrica rica i una metodologia de recerca molt adient, amb una aplicació adequada de la teoria del canvi. Així mateix, el jurat aprecia que té una vinculació plenament coherent amb els ODS de l’Agenda 2030. En particular, la qüestió tractada és clau per a la meta 1.3, que busca posar en pràctica sistemes i mesures apropiats de protecció social per a tothom, i la meta 10.4, relativa a l’adopció de polítiques de protecció social a favor de la igualtat. A més, el treball s’alinea amb la meta 11.1, que aposta per l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles, i la meta 16.7, centrada en l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats.

El pòster El diagnóstico aún llega tarde descriu com, encara avui, moltes persones arreu del món moren per causes evitables relacionades amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH), com ara el retard en el diagnòstic i l’accés desigual al tractament, que afecten especialment dones i comunitats vulnerables. L’ha elaborat Carla Cordero Mitjanes, estudiant del grau en Geografia i Canvi Global de la Facultat de Geografia i Història.

El jurat subratlla que l’estudiant presenta una temàtica molt adient a la convocatòria, amb què visibilitza que el dret a l’assistència sanitària inclou tant la cura com la prevenció. El pòster ofereix una presentació molt clara i entenedora dels continguts, que segueixen una gradació des de la globalitat fins a l’àmbit local i, per tant, contextualitzen la problemàtica en un entorn concret, alhora que en mostren les desigualtats entre regions. Es reconeix la voluntat de l’estudiant de visibilitzar les causes i conseqüències de la problemàtica, així com la de posar en valor el dret a la salut com a eix fonamental de justícia social. El treball està clarament vinculat a la protecció de drets humans i als ODS 3, 5, 10 i 17. En concret, enllaça amb les metes 3.3 i 3.8, que busquen posar fi a l’epidèmia de la SIDA i aconseguir la cobertura sanitària universal; la meta 10.3, que persegueix la igualtat d’oportunitats, i la meta 5.1, que busca eliminar la discriminació contra les dones. Finalment, en explicar que la manca de col·laboració entre països frena la fi de la SIDA, el pòster entronca amb la meta 17.16, que promou l’intercanvi mundial de coneixements, tecnologia i recursos financers per tal d’assolir l’Agenda 2030 pertot arreu.

El jurat acorda destacar amb una menció especial, sense dotació econòmica, els pòsters següents:

— Sociodemographic factors, immunovirological status and follow-up outcomes in a historical cohort of Spanish and immigrant people with HIV, d’Elizabeth Zamora Clemente, estudiant del grau en Medicina, que fa un estudi retrospectiu, longitudinal i comparatiu de les persones amb VIH migrants i d’origen espanyol en les primeres consultes a l’Hospital Clínic de Barcelona entre el 2010 i el 2023. El jurat elogia tant el rigor dels continguts com la inclusió d’elements gràfics i visuals que en faciliten la comunicació. Així mateix, es valora que l’estudiant assenyali els reptes específics en la gestió del VIH per a les persones migrants, i la vinculació directa de la problemàtica amb altres desafiaments contemporanis com ara la pobresa, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, l’atur o els drets laborals. En aquest sentit, el jurat aplaudeix el lligam del pòster amb almenys sis ODS de l’Agenda 2030. Entre aquests ODS hi ha la meta 3.3, que cerca la fi de l’epidèmia de la SIDA; les 3.7 i 5.6, centrades a garantir l’accés universal als serveis i drets de salut sexual i reproductiva, i les 10.2 i 10.3, encaminades a potenciar la inclusió de totes les persones i a garantir-ne la igualtat d’oportunitats.

— L’antropocè i el paper de l’aigua a Catalunya i al món, d’Arnau Casas Morató, estudiant del grau en Geografia i Canvi Global, que documenta els desafiaments per al subministrament i consum d’aigua en el context de l’antropocè; especialment, en condicions de sequera i escassetat hídrica. El jurat recalca l’interès dels continguts i la interrelació que l’estudiant estableix entre les causes i conseqüències mundials del consum d’aigua, a partir d’un marc teòric sòlid i una visió global. Alhora, destaca la capacitat d’aterrar la problemàtica en l’àmbit català mitjançant recomanacions específiques per a l’entorn universitari i, per tant, amb transferència de la recerca a la societat. El pòster està totalment alineat amb l’ODS 6, des d’una òptica de sostenibilitat i justícia global. En particular, enllaça amb la meta 6.4 de l’Agenda 2030, que busca augmentar considerablement l’ús eficient dels recursos hídrics i assegurar la sostenibilitat de l’extracció i l’abastament d’aigua dolça.

— La discriminació algorítmica, de Júlia Aja Aguilar, Joan López López i Pol Turu i Gracia, estudiants del màster en Estudis Jurídics Especialitzats, que exposa el cas de discriminació algorítmica per raons sindicals de la plantilla de Deliveroo, jutjat a Bolonya l’any 2020. El pòster analitza la tutela antidiscriminatòria aplicada per la justícia per resoldre el cas i explicita com hi haurien afectat les previsions del nou reglament sobre intel·ligència artificial de la Unió Europea. El jurat ressalta l’actualitat de la temàtica i la voluntat pedagògica dels estudiants a l’hora d’aclarir tant els principals conceptes vinculats a la discriminació com els aspectes de normativa legal que hi estan relacionats. Per al jurat, els continguts exposats i la perspectiva adoptada són extremament coherents tant amb la protecció dels drets humans com amb diversos ODS de l’Agenda 2030. En concret, el pòster fa referència al compliment de la meta 1.4, d’igualtat en l’obtenció de recursos econòmics; 8.8, de protecció dels drets laborals; 10.3, de supressió de lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries, i 16b, de promoció de pràctiques no discriminatòries.

— Emissions de contaminants atmosfèrics dels creuers al Port de Barcelona, de Laura Seoane Álvarez, estudiant del grau en Ciències del Mar, que quantifica les emissions atmosfèriques generades pels creuers al Port de Barcelona. El jurat valora tant la rellevància de la temàtica com la inclusió d’elements gràfics i visuals que faciliten la comunicació dels continguts. En concret, s’aprecia l’argumentari presentat en la discussió, la comparació de dades i la voluntat crítica mostrada en les conclusions i recomanacions del pòster en relació amb les emissions de contaminants atmosfèrics. A més, el jurat considera que la informació té una vinculació coherent amb els ODS 3, 7, 11 i 13 de l’Agenda 2030, des de principis ètics de sostenibilitat. En concret, s’alinea amb les metes 3.9, que busca reduir el nombre de morts i malalties produïdes per la contaminació; 7.2, destinada a augmentar la proporció d’energia renovable; 11.6, que vol disminuir l’impacte ambiental negatiu per capita de les ciutats, i 13.3, encaminada a millorar la capacitat humana i institucional respecte a la mitigació del canvi climàtic.

— Cambio climático y riesgos ambientales en España. La DANA en Valencia de 2024, de Daniel Arcón Ruiz, Irina Barranco Calafell, Héctor Blanco Boucher, Alejandro Ble Carrillo, Sergi Cros Soler, Albert Martín Sabaté, Marc Parcerisa Botella, Oleguer Saula Pujolàs i Ot Solà Amich, estudiants del grau en Geografia i Canvi Global, que analitza com la planificació urbana i la gestió del territori a Espanya han agreujat els impactes de la DANA a València, així com d’altres catàstrofes anteriors relacionades amb fenòmens ambientals. El jurat elogia la capacitat de condensar informació pertinent, detallada i precisa en un pòster, incloent-hi antecedents i factors condicionants de la problemàtica, així com funcions i responsabilitats de les diverses administracions implicades. Igualment, lloa la comunicació gràfica del treball i la vinculació coherent dels continguts amb els ODS 11, 13 i 15 de l’Agenda 2030. En concret, el pòster enllaça amb les metes 11.3 i 11.5, centrades a augmentar la urbanització inclusiva i sostenible i a reduir el nombre de morts, persones afectades i pèrdues econòmiques causades pels desastres. També té relació amb la meta 13.1, dedicada a enfortir la capacitat d’adaptació als riscos relacionats amb el clima i els desastres naturals. Finalment, connecta amb la meta 15.9, que busca integrar els valors dels ecosistemes i la diversitat biològica en la planificació nacional i local.

Portada

Veredicte

Acte de lliurament

Edicions anteriors

Més informació

Veredicte