El congrés inaugural de l’OMCC a la Universitat de Cartago (Tunísia) ha reunit institucions d’educació superior i recerca, ONG i administracions públiques per afrontar el canvi climàtic a la Mediterrània.
L’Observatori Mediterrani del Canvi Climàtic (OMCC) centrarà els esforços en la gestió i conservació de l’aigua, la seguretat alimentària i les solucions basades en la natura (Nature-based Solutions (NbS)), com a reptes i estratègies clau per afrontar la crisi climàtica a la regió mediterrània.
Així s’ha acordat en el congrés inaugural de l’ens, celebrat els dies 2 i 3 de desembre a l’Escola Politècnica de Tunísia (Tunis).
L’esdeveniment l’ha organitzat la Universitat de Cartago (UCAR), impulsora de l’OMCC conjuntament amb la Unió d’Agricultors Palestins (PFU), l’Associació Catalana per la Pau (ACP) i la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (FSUB), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
A més de les entitats promotores, d’acord amb la voluntat de treball en xarxa de l’Observatori, l’acte ha comptat amb la participació de diverses institucions d’educació superior i recerca, organitzacions no governamentals i de la societat civil, i administracions públiques de la Mediterrània.
En el primer dia de congrés, Elyes Hamza, director del Centre d’activitats regionals per a zones especialment protegides (SPA/RAC), ha apuntat que «els catalitzadors d’una acció climàtica eficaç són: compromís polític, governança inclusiva, cooperació internacional, gestió eficaç dels ecosistemes, i intercanvi de coneixement». Per la seva banda, Shifa Mathbout, de la Universitat Europea de Xipre (EUC), ha recordat que «el canvi climàtic no només té repercussions mediambientals, sinó també socials, econòmiques i polítiques». Wafa Masoud i Basel Natsheh, de la Universitat Tècnica de Palestina – Kadoorie (PTUK), han presentat estratègies innovadores en matèria de reutilització d’aigües per a ús agrícola. Giuseppe Cirelli, de la Universitat de Catània (UniCT), ha abordat com aquesta reutilització pot servir per mitigar el risc de sequera, i ha afirmat que «els sistemes de zones humides construïdes per al tractament d’aigües residuals representen una gran oportunitat per als països mediterranis». Lamia Bouziri, de l’Associació Tunisiana de Desenvolupament Sostenible – Recerca en Acció (React), ha explicat com la prevenció de la contaminació de l’aigua en l’origen pot ser un enfocament sostenible per a la valorització de l’aigua no convencional en l’agricultura. I Zohra Lili Chabaane, de l’Institut Nacional Agronòmic de Tunísia (UCAR-INAT), ha destacat que «el context de sequera continuada, tant a Tunísia com a Espanya, té forts impactes en el cultiu de cereals, que és la base de la nostra alimentació».
En el segon dia de congrés, Rosina Gironès, degana de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha presentat el Hub en Sostenibilitat Global de la UB, de què és coordinadora. Antoni Alarcón, director del Zoo de Barcelona, ha alertat que «la biodiversitat està amenaçada per realitats com l’augment de la temperatura, la contaminació, l’increment de la incidència d’espècies invasores, o la major freqüència d’esdeveniments extrems». I Mehdi Ben Mimoun, de l’UCAR-INAT, ha concretat que «un dels efectes més rellevants del canvi climàtic en la biodiversitat vegetal és l’impacte sobre l’agricultura i la seguretat alimentària».
L’última taula rodona ha estat moderada per Consuelo Tome Virseda, coordinadora general de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament (AECID) a Tunísia, qui ha subratllat la importància que ONG, societat civil i administracions treballin conjuntament en l’adaptació al canvi climàtic. Sagar Malé, de l’Associació Catalana per la Pau, ha explicat el treball conjunt amb Solidaritat UB en països com Palestina per «trobar solucions pràctiques i innovadores a reptes específics a nivell local, amb l’objectiu que puguin ser replicades en altres comunitats que afronten desafiaments similars». Abbas Milhelm, de la Unió d’Agricultors Palestins (PFU), ha constatat com «els agricultors acompanyen el procés d’adaptació i resiliència davant les dificultats causades pel canvi climàtic» i ha subratllat la rellevància de les Climate Acion Networks (CAN) i de xarxes internacionals multisectorials, com l’OMCC, per influir en l’agenda internacional. I David Llistar, director de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, ha defensat la capacitat dels municipis, amb plans com el de la Ciutat Comtal, per fer front a la crisi climàtica.
El congrés de l’Observatori Mediterrani del Canvi Climàtic (OMCC) s’ha tancat amb reflexions com la de la vicerectora de Sostenibilitat i Acció Climàtica de la UB, Teresa Sauras, qui ha dit que, «si una cosa positiva es pot extreure de l’emergència climàtica, és que ens adonem que hem de treballar plegats; i ens cal tot el talent que hi ha en aquesta sala».
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
