Cronologia

1885 1960 1965-1974 1980-89 1990 1991 1992

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

1885

• 1885. Reconeixement de l'Estat independent del Congo com a propietat privada de Leopold II, rei dels belgues .

1960

• 30 de juny de 1960. Independència del Congo. Formació del primer Govern del país que passarà a anomenar-se República Democràtica del Congo. És l'inici de la Primera República.

• Juny - setembre de 1960. Intents de secessió de les províncies de Katanga i Kasai. Enfrontaments en el Govern congolès entre el president Kasavubu i el primer ministre, Pierre Lumumba (assassinat el gener de 1961 pels secessionistes katanguesos).

• Setembre de 1960 - febrer de 1961. Primer cop d'estat de Mobutu que donarà lloc a un govern col.legiat que durarà 6 mesos. El febrer de 1961, Mobutu dissoldrà el Govern col.legiat i retornarà el poder al president Kasavubu (reconegut per les Nacions Unides com a president del país i de tendències prooccidentals). La situació de rebel.lió i secessió continua a la República Democràtica del Congo i causa nombroses víctimes mortals.

1965-1974

• 24 de novembre de 1965. Segon cop d'estat del general Joseph-Desiré Mobutu amb el suport de la CIA (Agència Central d'Intel.ligència) dels Estats Units. Mobutu destitueix el president Kasavubu i assumeix la presidència de la República per «un període de 5 anys», que finalment s'allargarà durant 32 anys. S'inicia la Segona República. El nou Govern serà reconegut ràpidament pels Estats Units i Bèlgica.
• 22 de març de 1966. El general Mobutu assumeix el poder legislatiu.

• 26 d'octubre de 1966. Mobutu assumeix d'ara endavant les funcions de primer ministre.

• 31 de desembre de 1966. Nacionalització de la Unió Minera de l'Alt Katanga que s'anomenarà Géneral Congolaise des Minerais (Gécomin) i que el 1971 canviarà de nom i passarà a ser Gécamines (Génerale des Carrières et des Mines).

1967

• 17 d'abril de 1967. Creació del Moviment Popular de la Revolució (MPR). És el partit que funda i presideix Mobutu fins a la dècada dels noranta. L'MPR acabarà convertint-se en partit estat.

1969

• 4 de juny de 1969. Una manifestació d'estudiants que denunciava el totalitarisme de les institucions acaba en massacre.

1970

• 30 d'octubre - 1 de novembre de 1970. Mobutu és elegit president de la República. És l'únic candidat que es presenta.

• 15 de novembre de 1970. Es realitzen eleccions legislatives al país. Tots els candidats que es presenten pertanyen a l'MPR.

1971

• 27 d'octubre de 1971. Es revisa la Constitució. La República Democràtica del Congo passarà a anomenar-se República del Zaire. S'inicia un període revolucionari en el qual impera el partit únic, l'autenticitat (retorn als noms africans que substituiran els noms europeus), etc. Joseph Desiré Mobutu passarà a adoptar el nom de Mobutu Sese Seko.

1973

• Novembre de 1973. S'anuncien les mesures de nacionalització o zairització que afectaran directament a l'economia.

1974

• 1974. Es comencen a nacionalitzar les empreses zaireses i escoles religioses (aquest últim punt aguditza la ja tensa relació entre Església catòlica i Govern zairès).

• 15 d'agost de 1974. Nova revisió constitucional en què es fusionen l'MPR (partit únic) i l'Estat.

• 2 de desembre de 1974. Mobutu és reelegit com a president de la República. Continua presentant-se en solitari.

1980-1989

• 1 de novembre de 1980. 13 comissaris del poble (ministres) signen una carta oberta dirigida a Mobutu expressant certes disconformitats amb el règim. Seran arrestats i alliberats un any després. Entre aquests signants està Étienne Tshisekedi que el 1982 fundarà i liderarà el partit opositor Union pour la Démocratie et le Progrès Social -Unió per la Democràcia i el Progrés Social (UDPS).

• 29 de juny de 1981. Una llei restringeix l'accés a la nacionalitat zairesa per als originaris de Rwanda-Urundi, i limita els seus drets polítics.

• 19 de maig de 1982. Mobutu s'atorga el títol de mariscal.

• 1982-1983. L'oposició política a Mobutu comença a fer-se activa. Es crea l'UDPS de Tshisekedi i comença a activar-se un important moviment d'oposició a l'exterior, en concret, a Bèlgica.

• 1984. El mariscal Mobutu torna a ser reelegit com a president de la República del Zaire. No són eleccions presidencials competitives.

• 1985. Primera Guerra de Moba. La guerrilla del Partit de la Revolució del Poble, encapçalada per Kabila, ataca aquesta ciutat zairesa.

• 1986. Segona Guerra de Moba, nou atac del partit de Kabila.

• 1988. Tshisekedi, líder del partit polític d'oposició UDPS és detingut dues vegades a causa de les seves activitats polítiques

• 1989. 37 estudiants moren en demostracions d'oposició a Kinshasa i Lubumbashi.

1990

• Gener de 1990. Mobutu anuncia que realitzarà consultes populars.

• 24 d'abril de 1990. Mobutu anuncia la instauració del tripartidisme i l'adopció d'una nova Constitució que hauria d'entrar en vigor abans de maig de 1991 (però que no va arribar a realitzar-se mai), a més també es va suprimir el rol dirigent de l'MPR i es va procedir a la dissociació del partit i l'estat, designació d'un primer ministre i la formació d'un govern de transició.

• 1 de maig de 1990. 9 moviments d'oposició demanden la convocatòria d'una Conferència Nacional.

• 11-12 de maig de 1990. Massacre d'estudiants de la Universitat de Lubumbashi (Katanga).

• 6 d'octubre de 1990. S'anuncia el pas del tripartidisme al multipartidisme. La llei corresponent que autoritza el multipartidisme es promulga el 18 de desembre.

1991

• 4 de gener de 1991. Una desena de partits d'oposició convoquen una vaga general per al dia 7. L'objectiu és aconseguir fer fora del poder a Mobutu.

• 8 d'abril de 1991. La Lliga Zairesa dels Drets de l'Home denuncia l'existència de noves detencions arbitràries d'estudiants.

• 11 d'abril de 1991. Mobutu signa dos decrets pels quals es crea i convoca la Conferència Nacional.

• Agost de 1991. Inauguració de la Conferència Nacional (que agruparà representants dels tres sectors de la societat: partits polítics, institucions públiques i societat civil). La seva duració havia de ser d'unes tres setmanes. La tasca de la Conferència Nacional es veurà constantment interrompuda.

• Setembre de 1991. Demostracions de descontentament, saquejos i motins es produeixen a Kinshasa. La situació econòmica és pèssima. El preu del pa puja un 150 % en dos dies. Intervenció de paracaigudistes francesos i belgues.

• Octubre de 1991. A causa de la pressió de França, Bèlgica i els Estats Units es forma l'1 d'octubre un govern de crisi encapçalat per Étienne Tshisekedi (líder del partit opositor, l'UDPS).

• Novembre de 1991. La coalició de partits d'oposició a Mobutu davant les contradiccions internes forma un contragovern. El mateix mes, Mobutu designa un líder opositor, Nguza Karl-I-Bond, com a nou primer ministre, el seu govern incorporarà ministres provinents de l'MPR, antic partit únic. Amb aquest nomenament es produeix la ruptura de la coalició de partits d'oposició.

1992

• 1992. S'intensifica la violència a causa de les contínues suspensions de la Conferència Nacional. El 16 de febrer unes 30 persones, de religió cristiana, són assassinades per les forces de seguretat a Kinshasa.

• Abril de 1992. La Conferència Nacional torna a reobrir les seves sessions el 6 d'abril i el 18 d'abril la Conferència Nacional s'autoproclama Conferència Nacional Sobirana (CNS). El president de la CNS serà monsenyor Laurent Monsegwo, que al seu torn era president de la Conferència Episcopal del Zaire.

• 14 d'agost de 1992. La CNS elegeix Étienne Tshisekedi com a primer ministre. El 30 d'agost de 1992, Tshisekedi formarà Govern en el qual s'inclouran membres de l'oposició.

• 6 de desembre de 1992. Tancament oficial dels treballs de la Conferència Nacional a la qual li succeeix l'Alt Consell de la República (ACR) que actuarà com a Parlament transitori i estarà compost per 453 membres. Mobutu no està d'acord amb la creació d'aquest òrgan i tractarà de sabotejar la reunió de l'ACR.

• Entre 1992-1994, hi haurà importants conflictes de caire interètnic a Shaba (Katanga).

1993

• 24 de febrer de 1993. L'Exèrcit dóna suport a Mobutu, que no vol cedir els seus poders tot i les pressions que rep dels Estats Units, França i Bèlgica.

• 9 de març de 1993. Mobutu convoca un conclave de forces polítiques que li són partidàries per debatre el futur del país. Aquest conclave és rebutjat per l'Alt Consell de la República i l'oposició.

• 20 març de 1993. Massacre al Kivu. La conflictivitat interètnica comença a adquirir dimensions importants.

• 22 de març de 1993. Faustin Birindwa és nomenat primer ministre pel conclave encapçalat per Mobutu.

• 9 d'abril de 1993. Tshisekedi nomena el seu propi Govern. Hi ha, d'aquesta manera, una duplicitat tant en governs com en parlaments a la República del Zaire.

• 3 de setembre de 1993. Mobutu anuncia la realització d'eleccions presidencials i un referèndum constitucional. L'oposició (força dividida) rebutja aquestes propostes.

• 20 de setembre de 1993. S'inicia una reunió entre els partidaris de Mobutu i l'oposició. Les discrepàncies existents entre aquests sectors, que es manifesten sobretot a l'hora de determinar la persona que ocuparà el càrrec de primer ministre, fa fracassar les negociacions.

• Octubre de 1993. Crisi política i militar a Burundi.

• El 1993, 1994 i 1996 es produeixen conflictes ètnics a Masisi. Aquesta mena de conflictes produiran una divisió ètnica dels partits polítics, a més de produir un clima d'inseguretat, tensió social, etc.

1994

• Gener de 1994. Acord entre els partidaris mobutistes i l'oposició. Mobutu anunciarà la dissolució de l'Alt Consell de la República (òrgan creat per la Conferència Nacional Sobirana per substituir-la). L'oposició no estarà d'acord i anunciarà una vaga per al dia 19 de gener. Finalment, es crearà un nou parlament que estarà a mig camí entre l'Alt Consell de la República i l'òrgan legislatiu nomenat per Mobutu, aquest nou parlament rebrà el nom d'Alt Consell de la República - Parlament de Transició.

• 6 d'abril de 1994. Atemptat mortal contra Habyarimana (al capdavant del Govern hutu de Rwanda) i Ntaryamira (president hutu de Burundi). És l'inici del genocidi rwandès.

• Juliol de 1994. Establiment d'un nou govern i primer ministre: Leon Kengo Wa Dondo, que des de l'oposició es percep com l'aposta de Mobutu. La família presidencial (partidaris de Mobutu) signa un acord amb l'oposició. El poder de Mobutu resta incontestat i la població perd les esperances respecte a una transició cap a la democràcia.

• Juliol - agost de 1994. Èxode massiu de rwandesos a la República del Zaire com a conseqüència de les persecucions a les quals són sotmesos al seu país.

• Desembre de 1994. La República del Zaire està en bancarrota.

1995

• Abril de 1995. S'anuncia la realització d'eleccions presidencials i legislatives el maig de 1997 en les quals participaran tots els partits polítics tant partidaris de Mobutu com els de l'oposició. Però aquestes eleccions no es portaran a terme mai.

1996

• 5 de maig de 1996. Étienne Tshisekedi és destituït com a cap de files dels partits de l'oposició.

• 25 de juliol de 1996. Pierre Buyoya pren el poder a Burundi a través d'un cop d'estat.

• Juny i juliol de 1996. Els enfrontaments interètnics s'agreugen sobretot a l'est del país (a la zona del Kivu).

• Agost de 1996. Mobutu marxa cap a Suïssa per ser tractat d'un càncer de pròstata. El seu poder personal comença a debilitar-se en la seva absència.

• Octubre de 1996. Creació al Kivu de l'Aliança de Forces Democràtiques per l'Alliberament del Congo-Zaire (AFDL). L'AFDL abans de maig de 1997) encapçalada per Laurent-Desiré Kabila. El seu objectiu declarat és derrocar Mobutu del poder. S'inicia l'avanç de l'AFDL.

• 17 de desembre de 1996. Mobutu torna al Zaire i proclama la formació d'un govern de crisi. Tot i això, el primer ministre continua sent Kengo Wa Dondo, que és l'aposta de Mobutu (que continua com a president del Zaire) per dirigir el Govern tot i la seva impossibilitat per realitzar eleccions democràtiques.

1997

• 4 de gener de 1997. El Govern reitera la seva oposició a negociar amb els rebels.

• 19 de febrer de 1997. El Consell de Seguretat de l'ONU (Resolució 1097) adopta un pla de pau de 5 punts, en el que es demanava la parada immediata de les hostilitats al Zaire. Aquest pla de pau serà acceptat per Mobutu i el seu govern al principi de març de 1997. Els rebels el rebutgen.

• Març de 1997. Kengo Wa Dondo dimiteix com a primer ministre. La rebel.lió conquereix ràpidament el territori zairès sense gaire oposició de les forces armades de Mobutu.

• 1 d'abril de 1997. Tshisekedi és proposat per l'oposició com a primer ministre, Mobutu el nomenarà com a tal el dia següent. Tshisekedi oferirà als rebels 6 gabinets al nou Govern, entre aquests els d'afers exteriors, defensa o agricultura. Els rebels rebutgen l'oferta (ja controlaven zones estratègiques del país). En aquests moments, Tshisekedi anuncia que anul.la la Constitució, dissol el Parlament i estableix un parlament de transició format pels delegats de la Conferència Nacional de 1992.

• 8 d'abril de 1997. Mobutu declara l'estat d'emergència al país i al dia següent destitueix Tshisekedi com a primer ministre. Mobutu designarà com a primer ministre el general Likulia Bolongo. Bolongo formarà un govern format per militars i civils partidaris de Mobutu.

• 16 d'abril de 1997. L'America Mineral Fields Inc signa amb els rebels uns contractes per a l'explotació minera de Shaba.

• 16 de maig de 1997. Mobutu i els partidaris que queden a Kinshasa abandonen la capital del país davant l'avanç dels rebels. El destí final de Mobutu serà el Marroc on morirà el setembre de 1997.

• 17 de maig de 1997. L'AFDL conquereix Kinshasa i Kabila s'autoproclama president de la República Democràtica del Congo, nou nom amb el qual es coneixerà el país. Kabila anuncia la realització d'eleccions parlamentàries i presidencials per a l'abril de 1999 (però no es portaran a terme).

• 22 de maig de 1997. Formació del govern de Kabila que no inclourà Tshisekedi, però sí alguns membres del partit que encapçala aquest. Així mateix, aquestes persones actuaran en nom propi i no en nom del partit polític.

• 28 de maig de 1997. S'aprova el decret llei número 3 amb aquest decret es perfila un sistema de Govern autoritari en el qual el president de la República (Laurent Desiré Kabila) copa els poders executiu i legislatiu, i també influeix determinantment en el poder legislatiu. Aquest decret llei serà complementat amb mesures com la prohibició de les activitats polítiques o la prohibició dels partits polítics excepció feta de l'Aliança.

• Juny de 1997. Tshisekedi és detingut per les forces de Kabila.

• Agost de 1997. Es va establir una cort militar

1998

• Durant 1998, Kengo Wa Dondo formarà un govern a l'exili.

• Abril de 1998. Prohibició del grup de drets humans AZADHO i adopció de mesures contra altres grups de drets humans.

• Agost de 1998. Formació del moviment rebel, el Rassemblement Congolais pour la Démocratie (RCD) a l'est del país. Aquest moviment rebel pretén derrocar el govern de Kabila i rebrà el suport d'Uganda i Rwanda, la justificació de l'actuació d'aquests països es basarà en la inseguretat de les seves fronteres davant els moviments que ataquen aquests països des de l'RD Congo. Els rebels faran importants avanços territorials.
  
  
• 8 d'agost: La primera cimera sobre el conflicte a la RD Congo reuneix a set caps d'estat del sud i l'est d'Àfrica a les Cataractes Victòria, Zimbabwe.
  
  
• 13 i 14 de Setembre: La cimera anual de la Comunitat del Sud d'Àfrica pel Desenvolupament (SADC) reconeix la intervenció de Zimbabwe, Angola i Namibia en suport del govern de Kinshasa i condemna a Rwanda i Uganda pel seu suport als rebels de la RD Congo.
  
  
• 26 i 27 d'octubre: Ministres d'onze països africans es reuneixen a la capital de Zàmbia, Lusaka, i adopten un acord d'alto-el-foc RDC. Zambia va actuar com a mediador regional.
  

• Novembre de 1998. Sorgiment del Moviment per l'Alliberament del Congo (MLC) encapçalat per Jean Pierre Bemba i que establirà la seva lluita a la zona nord del país, Equador.

1999

• 22 de gener de 1999. El moviment rebel Rassemblement Congolais pour la Democratie (RCD) pateix una reestructuració que serà prèvia a la destitució del seu líder Ernest Wamba dia Wamba per Emile Ilunga a causa de les diferències entre el sector polític i el sector militar de l'organització. D'aquesta manera, el maig de 1999 l'RCD s'escindirà en l'RDC - Goma (dirigit per Ilunga i a qui dóna suport Rwanda) i l'RCD - Kisangani (dirigit per Wamba dia Wamba i a qui dóna suport Uganda). Entre totes dues faccions hi haurà enfrontaments armats que se saldaran amb morts.

• 10 de juliol de 1999. Els presidents de l'RD Congo (Kabila), de Zimbabwe, d'Angola, de Namíbia, de Rwanda i d'Uganda signen l'Acord de Lusaka. Posteriorment, aquest acord serà signat pels grups rebels. L'MLC (Moviment d'Alliberament del Congo) el signarà l'1 d'agost de 1999 i l'RCD (els 51 membres fundadors d'aquest grup) el signaran el 31 d'agost. L'Acord de Lusaka recull el cessament immediat de les hostilitats, una agenda per la retirada de les forces estrangeres, el desarmament de les milícies, el desplegament d'una força de manteniment de la pau de les Nacions Unides i l'organització de negociacions intercongoleses. Però l'Acord de Lusaka no donarà els resultats esperats. Avui dia el cessament de les hostilitats no és un fet.

• 5 d'octubre de 1999. L'RCD - Kisangani canvia de nom i passa a ser RCD - ML (Rassemblement Congolais pour la Démocratie - Mouvement de Liberation).

• 20 de desembre de 1999. L'MLC, l'RCD - Goma i l'RCD - ML signen a Uganda un acord pel qual formen un front comú en les negociacions intercongoleses, però mantenint les seves pròpies forces i identitats.

2000

• 23 de febrer de 2000. A Lusaka, els països implicats i els grups rebels concreten l'1 de març de 2000 com a data d'inici de la implementació de l'acord de cessament del foc.

• 15 de febrer: El nou president de la RD Congo, Joseph Kabila -- que va arribar alpoder després de l'assassinat del seu pare Laurent al gener-- pren part per primera vegada a les cimeres sobre la RD Congo a Lusaka, conjuntament amb quatre països implicats al conflicte i amb els grups rebels. S'anuncia l desplegament d'observadors de les Nacions Unides a la RD Congo, MONUC, i es designa a Sir Ketumile Masire com a facilitador del Diàleg Inter-Congolés.
  
  
• 15 d'octubre: S'obre aficialment el Diàleg Inter-Congolés a Addis Abeba, capital d'Etiopia, però es suspén després de tres dies i s'acaba ajornant.

• 25 de febrer al 19 d'abril: S'obre el Diàleg Inter-Congolés a Sun City, Sudàfrica. Les converses tenen lloc durant sis setmanes i eventualment s'arriba a un acord per compartir el poder al país, que mai no s'ha implementat.

• 6 de setembre: La RD Congo i Uganda ratifiquen un protocol d'acord per retirar les tropes ugandeses de territori de la RD Congo.

• 17 de desembre: Totes les parts implicades a la guerra a la RD Congo signen un acord per compartir el poder en un govern de transició a Pretòria per portar a la RD Congo a les seves primeres eleccions democràtiques des de 1960.

2003

• 6 de març: Després d'onze dies de converses a Pretòria, els delegats adopten un esborrany de constitució i un memorandum per la seguretat i les qüestions militars durant el període de transició.
  
  
• 16-30 de març: Després del final de les converses per la integració dels grups rebels a les Forces Armades de la RD Congo i les mesures de seguretat durant el període de transició, només el grup rebel de la RCD signa l'acord de Pretòria.

 

• Abril: El President Kabila signa una constitució de transició, sota la qual un govern interí governarà per dos anys, fins que es portin a terme les eleccions.

 

• Maig: Les darreres tropes d’Uganda abandonen l’est de RD Congo, al mateix temps que apareixen informes sobre enfrontaments entre milícies rivals a l’àrea de Búnia.

 

• Juny: Soldats francesos arriben a Búnia encapçalant un mandat de les Nacions Unides de “força ràpida de reacció”.

 

• El President Kabila nomena un govern de transició per dirigir el país fins a la celebració d’eleccions en dos anys. Els líders dels dos principals grups rebels juren el càrrec de vice-presidents al juliol.

 

• Agost: El parlament interí és inaugurat.

2004

• Març: Homes armats ataquen bases militars a Kinshasa en el que sembla un aparent cop d’Estat.

 

• Juny: Soldats rebels ocupen la ciutat de l’est Bukavu durant una setmana.

 

• S’informa sobre un intent de cop d’Estat de guàrdies rebels que ha estat neutralitzat.

 

• Desembre: Enfrontaments a l’est entre l’Exèrcit del Congo i soldats renegats d’un antic grup pro-ruandès. Ruanda nega qualsevol implicació en l’incident.

2005

• Març: Dies després de que nou soldats de Bangladesh que servien a les Nacions Unides fossin abatuts al nord-est, les tropes de manteniment de la pau de NNUU llencen una ofensiva i declaren haver eliminat a més de 50 membres de les milícies.

 

• Maig: La nova Constitució, amb l’acord de les antigues milícies, és adoptada per l’Assemblea Nacional.

 

• Setembre: Uganda amenaça amb enviar tropes al Congo degut a que un grup de l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA) ha entrat via Sudan.

 

• Novembre: Una primera onada de soldats de l’antic exèrcit del Zaire tornen a la RD Congo després de vuit anys d’exili al veí Congo.

 

• Desembre: Celebració d’un referèndum per votar l’esborrany de la Constitució aprovada pel parlament. Els resultats donen un fort suport al Sí a la Constitució.
  El tribunal Internacional de Justícia sentencia que Uganda ha de compensar RD Congo pels abusos i pel saqueig de recursos naturals durant els 5 anys anteriors al 2003.
  
  

2006

• Febrer: S'adopta una nova constitució i apareix una nova bandera.

 

Per actualitzar la informació cronològica es pot consultar:

IRIN, en anglès. El Servei d'Informació Regional Integrada -Integrated Regional Information Network (IRIN)- que tracta en exclusiva països africans. IRIN aporta informes diaris, cronologies, etc. IRIN està a la web de l'Oficina de les Nacions Unides per la Coordinació dels Afers Humanitaris -Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA).

Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA), en anglès i en francès. Disposa d'una pàgina web que ofereix, entre altres, informació per països mitjançant informes d'emergència (en els quals es poden trobar: anàlisis, informes, precedents del conflicte, cronologies, notícies, etc.), també es pot trobar informació sobre treballs de coordinació de camp realitzats, mapes, etc. Des d'un punt de vista més general, OCHA disposa d'informació sobre emergències i coordinació d'ajuda, publicacions, cooperació internacional a Txernòbil, etc.

Altres cronologies són:

Congo 2000, en anglès i en francès Pàgina web que aporta informació sobre la República Democràtica del Congo. En línia es pot consultar història, govern, política, economia, geografia, fòrums sobre temes d'actualitat.

Africa Policy Information Center, en anglès. És una organització sense ànim de lucre dedicada a difondre informació i anàlisis sobre qüestions africanes, per tal de fomentar polítiques internacionals orientades al continent africà en la línia del desenvolupament avançat, els drets humans i la justícia social. A la seva pàgina podeu trobar informació diversa (condicions de vida, drets humans, etc., així com notícies provinents d'IRIN, Africa News, BBC, etc.) sobre tots els països africans.

Asylumlaw.org, en anglès. És una organització que mitjançant l'ús d'Internet pretén ajudar els advocats i aquelles persones que busquen asil a través de difusió d'informació legal sobre la situació d'asil en diversos països, també ofereix informació sobre els estris legals, sobre les condicions de vida en determinats països -entre aquests la República Democràtica del Congo-, etc. United Nations High Comissioner for Human Rights (UNHCHR), en anglès, en francès i en castellà. En alguns dels informes de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans podeu trobar les violacions dels drets humans que s'han pogut constatar en els països de referència.