Intervencionisme occidental a l'RDCongo



 

| Tornar índex Dinàmica internacional | Tornar índex Anàlisi |

 

 

1. Intervencionisme occidental als Grans Llacs

 

1.1. República Democràtica del Congo

 

1.1.1. Intervenció belga (1960)
El primer precedent d'intervenció occidental al Congo es va produir poc temps després de la proclamació de la independència d'aquest país. El 5 de juliol de 1960, les tropes belgues van intervenir al país per protegir els seus nacionals davant el perill en el qual, se suposava, es trobaven a causa de la crisi política existent derivada de la inestabilitat del país.

 

1.1.2. L'operació «Dragon Rouge» (1964)
L'operació «Dragon Rouge», iniciada el 24 de novembre de 1964, va implicar la intervenció belga i nord-americana en el Congo per eliminar la rebel·lió katanguesa que havia culminat l'agost de 1964 amb la proclamació de la República Popular del Congo. Aquesta rebel·lió en la qual van participar activament Pierre Mulele i Laurent-Desiré Kabila, va rebre el suport del bloc soviètic i dels països socialistes africans (que s'agrupaven en l'anomenat Grup de Casablanca). La intervenció forània va implicar la consolidació del govern prooccidental de Kasavubu, al qual donaven suport l'anomenat Grup de Monrovia, compost pels països de l'Àfrica moderada i prooccidental. En aquells moments s'observava clarament que Àfrica es convertia en un camp de batalla de la Guerra Freda.

El mateix dia de la intervenció belga a la República Democràtica del Congo, un decret llei va reorganitzar la justícia militar. Aquest decret llei li va permetre a Mobutu tornar a prendre el control sobre l'Exèrcit.

 

1.1.3. Operació «Verveine» (1977)
Mobutu, amb el suport directe dels Estats Units, es va convertir des de la seva arribada al poder el 1965 en el guardià dels interessos occidentals a la zona, i va promoure i va ajudar moviments i governs prooccidentals. El març de 1977, les accions de Mobutu encaminades a donar suport al moviment guerriller opositor al govern de l'MPLA (Moviment Popular per l'Alliberament d'Angola), de tendències socialistes, va acabar en una ofensiva de l'MPLA contra el Zaire. L'MPLA va ajudar els independentistes de Katanga que s'havien agrupat en el Front d'Alliberament Nacional del Congo en l'ocupació d'aquesta província. El Zaire va fer front a aquesta ofensiva amb el suport del Marroc i de França. La confrontació va ser presentada per Mobutu en termes propis de la Guerra Freda: l'ofensiva era una agressió animada i promocionada per cubans i soviètics que tenien com a plataforma d'actuació Angola.

 

1.1.4. Operació «Léopard» (1978)
Un any després del primer atac dels katanguesos a la província de Katanga, el maig de 1978, es va produir un segon atac dels independentistes katanguesos. Aquest segon intent d'ocupació va ser desmantellat pel Govern zairès. Mobutu, en aquesta ocasió, va comptar un altre cop amb el suport de França que va engegar l'operació «Léopard». L'operació «Léopard» va consistir en el llançament de paracaigudistes francesos sobre la ciutat de Shaba (a la província de Katanga). Posteriorment, els francesos es van retirar i van ser substituïts per una força multinacional formada per països africans afins a França: el Marroc, Costa de Marfil, Togo, Gabon i Senegal.

 

1.1.5. Intervencions de França i Bèlgica (1991)
França i Bèlgica van intervenir al Congo durant els saquejaments i moviments anti-Mobutu que es van produir a la capital (Kinshasa) i a altres ciutats del país durant 1991. Si en principi aquests països van justificar la seva intervenció per protegir els seus nacionals, en el fons, la seva actuació va propiciar el manteniment i la consolidació del règim de Mobutu.

 

1.1.6. Operació «Turquesa» (1994)
Es va formular com una operació patrocinada pel govern francés (disposat a intervenir militarment en Rwanda). Amb aquesta operació es pretenia, formalment, obrir un corredor humanitari fins a Kigali. El govern de Miterrand va oferir els seus contingents per protegir a la població civil -sobretot tutsi- que fugia de les matances a Rwanda. Segons Vicenç Fisas, però, l'Operació Turquesa va ser una 'campanya publicitària amb el missatge que la metròpoli no abandona als seus aliats de l'Àfrica francòfona'.

Amb l'Operació Turquesa, França va tornar a establir relacions amb el Zaire. Però aquesta Operació va ser qüestionada per nombroses organitzacions de drets humans que veien en el corredor humanitari un mecanisme de protecció per milicians rwandesos que havien participat en el genocidi.

L'operació Turquesa va tenir entre els seus efectes més evidents la recuperació en l'àmbit internacional de la imatge de Mobutu.

 

| Inici pàgina | Tornar índex Dinàmica internacional | Tornar índex Anàlisi |