Per a l’ACNUR, vies complementàries al reassentament com els visats d’estudis o el patrocini comunitari permeten construir solucions d’asil a llarg termini.
El Seminari sobre patrocini comunitari, que s’ha celebrat el 8 de juliol del 2026 a la Universitat de Barcelona, ha servit per compartir coneixements i reflexions al voltant d’iniciatives d’acollida comunitària per a persones en situació de protecció internacional, des de l’origen del patrocini comunitari al Canadà fins a l’anàlisi de casos propers al País Basc i Catalunya.
Administracions i universitats a l’una
En la benvinguda institucional, la representant de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Marta Grau, ha destacat que, en un moment en què la política de cooperació és subjecta a atacs i persecució, la voluntat de l’ACCD és «articular-se amb totes les universitats de Catalunya, amb vocació de treball interuniversitari i de sistema, per crear un model d’acollida propi, que sigui el màxim de robust i ampli». Per això, en paral·lel a l’acollida que ja es duu a terme, Grau ha apostat per «obrir un espai de reflexió col·lectiva, en què participin les persones acollides i que permeti aprendre de bones pràctiques aquí i arreu».
Al seu torn, el Director de Drets Humans, Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, David Llistar, ha recordat que més del 30% de la població de la ciutat és nascuda fora de l’Estat espanyol i ha previst que l’auge dels conflictes i la tendència al rearmament faci créixer el nombre de persones desplaçades a la força. En aquest sentit, Llistar ha apel·lat a seguir l’estela del programa UB Refugi, que, «amb 10 anys de trajectòria i una constel·lació de complicitats, ha esdevingut referent europeu dels corredors humanitaris». «Cal seguir treballant per exportar el model de la UB a altres universitats», ha dit, «i, en general, per buscar fórmules encara més compartides, com la comunitària».
En la mateixa línia, la vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere de la Universitat de Barcelona, Montserrat Puig, s’ha emplaçat a crear «recursos compartits i espais reals de cooperació i incidència, on escoltar-nos i fer autocrítica». Però, si bé ha afirmat que «el patrocini és una eina d’acollida que pot mobilitzar i transformar les comunitats que acullen», també ha advertit que «no ha de substituir les obligacions públiques, el compromís institucional ni les garanties d’un marc legal que asseguri el dret a la migració i l’asil».
Les vies complementàries, solució a llarg termini
El marc teòric l’ha aportat María de Zabala, de l’ACNUR Espanya, qui ha subratllat que «el 70% de les persones refugiades i desplaçades al món es troben en situació de refugi prolongat, és a dir, de més de 5 anys», mentre que l’objectiu de l’ACNUR és que, per a l’any 2035 es redueixi a la meitat el nombre de persones refugiades que requereixen ajuda humanitària. En aquest punt, De Zabala ha assenyalat que «les vies complementàries al reassentament —com ara el reagrupament familiar; els visats humanitaris, laborals o d’estudis, i el patrocini comunitari— són molt importants, ja que permeten construir solucions a llarg termini». Entre elles, ha destacat que «el patrocini comunitari posa en valor el paper de la ciutadania en l’acollida i la inclusió o, fins i tot, en la identificació de la persona en situació de risc».
Per la seva banda, David Herrero, del Ministeri d’Inclusió, Seguritat Social i Migracions, ha apuntat certes diferències entre el model de patrocini comunitari que s’està creant a Espanya i l’original del Canadà, que té «una essència de baix a dalt», és a dir, «es construeix des de la ciutadania que, de vegades per vincles familiars o d’amistat, es compromet a tots els nivells amb l’adquisició d’autonomia i la plena inclusió de les persones acollides». En una intervenció en línia, Patxi de La Fuente, de la Direcció de Migració i Asil del Govern Basc, ha concretat les experiències en aquesta regió.
Una de les entitats que hi treballa és la Fundació Ellacuría, que entén que «els processos d’acompanyament a persones migrades no es poden limitar a allò objectivable i tangible». Per això, ha explicat Nerea Aginako, s’aposta per incorporar-hi «la dimensió espiritual», entesa com la capacitat d’atorgar sentit a l’experiència humana, especialment en un context de dol i patiment. «Obrim espais on les persones desplaçades puguin resignificar la vida i projectar-se cap al futur», ha detallat.
Els ajuntaments, km 0 de l’acollida
En l’àmbit de Catalunya, el president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), Jordi Cuadras, ha subratllat que «els ajuntaments són el kilòmetre 0 de les polítiques d’acollida, amb què les persones desplaçades contacten per a l’accés a l’habitatge o als serveis socials i de salut. «Per això», ha afirmat, «cal que tinguin les eines i l’apoderament per donar resposta a aquesta realitat», ja que, a més, «l’absència de polítiques és aliment per als discursos d’odi».
Amb la voluntat de facilitar aquestes eines, el desembre del 2024 l’FCCD i la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), en el marc del projecte COMET, van publicar la Guia pràctica: Mobilització d’ajuntaments i altres actors locals en el disseny i implementació de programes de patrocini. Marta Anglès, del Fons Català, l’ha presentat com «un recurs útil perquè els ajuntaments puguin passar de la voluntat política a l’acció», ja que orienta, entre d’altres, sobre l’aliança d’actors, la mobilització de recursos, la sostenibilitat econòmica o el seguiment de les iniciatives.
Les entitats comparteixen reptes de l’acollida
El seminari de patrocini comunitari ha acabat amb una taula rodona sobre reptes i experiències d’acollida, en què han participat les entitats Refugees Welcome, Kudwa, CCAR, Fundació Autònoma Solidària (FAS-UAB) i Fundació Solidaritat UB, amb la moderació de Cesc Poch, responsable de l’Àrea Confederal de Migracions de l’UGT. El tancament ha estat a càrrec del director de la FAS-UAB, Jordi Prat, i el director de Solidaritat UB, Xavier López.
L’acte l’han organitzat la FAS-UAB i Solidaritat UB en el marc dels projectes Corredor humanitari universitari català, que compta amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), i Pluriversitats: treballant pels drets i la justícia global des de la universitat, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Activitat en línia amb el programa UniAct! – Universitats en Acció per una Cooperació Transformadora
Les universitats participants a UniAct! són:
