També s’han guardonat recerques sobre el consentiment sexoafectiu, la participació juvenil, la deshumanització en la poesia, el veganisme, i el tractament mediàtic dels menors migrants.
El treball Cap a una cultura de pau. La resolució de conflictes d’assetjament escolar a les aules de secundària de l’Escola GEM de Mataró, d’Ivet Esteve, estudiant de l’Escola GEM de Mataró, ha guanyat la vint-i-unena edició del Premi de Recerca per a la Pau de la Universitat de Barcelona, per a treballs de recerca de batxillerat, que impulsen anualment la Fundació Solidaritat UB i l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP) de la UB.
El jurat, format íntegrament per professorat de la Universitat, ha guardonat aquesta investigació, que analitza l’efectivitat de les estratègies de mediació i dels dispositius de suport que s’apliquen a l’Escola GEM de Mataró tant per prevenir situacions d’assetjament escolar a secundària com per intervenir-hi. Amb aquest objectiu, l’estudiant combina entrevistes semiestructurades a tres perfils rellevants i una enquesta a alumnes de secundària, amb un alt índex de resposta, per documentar la percepció que l’alumnat té de la detecció, comunicació i gestió dels casos.
Segons el veredicte del premi, «el treball, molt complet i ben estructurat, sobresurt per la capacitat d’integrar de manera equilibrada el marc teòric, una metodologia pròpia i unes propostes d’intervenció real, amb què l’estudiant contribueix de manera clara, aplicada i sostinguda a la construcció d’entorns educatius segurs i coherents amb la cultura de pau». El jurat també ha elogiat «la centralitat que hi té la participació de l’alumnat, que es presenta com un agent actiu en la gestió i la resolució dels conflictes, així com l’actualitat de la temàtica, en un context polític de militarització dels espais públics i educatius».
El premi, que té la finalitat de promoure l’educació per a la pau al batxillerat i enfortir la cultura de pau des de la recerca, s’ha lliurat aquest dilluns, 1 de juny, en un acte a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Tant l’estudiant guardonada com el centre educatiu han rebut, cadascun, un premi de 500 euros.
El jurat ha atorgat un accèssit, sense dotació econòmica, al treball Consentiment: entès o sobreentès? Percepció de les violències sexuals segons el gènere i l’edat, de Gala Tartera, de l’Institut Carles Rahola i Llorens de Girona.
Igualment, el jurat ha distingit amb quatre mencions especials els treballs Joves dividits, societats dividides. L’impacte de les xarxes socials en la participació política juvenil, d’Ariadna Martínez, de l’Institut Damià Campeny de Mataró; La deshumanització en la poesia. Una comparació entre Lorca amb el crac del 29 i Dámaso Alonso amb la postguerra civil, d’Isolda Sosa, de l’Institut Moianès de Moià; El veganisme com a resposta social d’un sistema explotador, de Cèlia Mestre, de l’Institut Mediterrània d’El Vendrell, i Menores migrantes sin referentes familiares, ¿información o ruido mediático?, de Martina Villanueva, de l’Escola Jesuïtes Bellvitge – Centre d’Estudis Joan XXIII de l’Hospitalet de Llobregat.
Ha presidit l’acte el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, acompanyat per la vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, Montserrat Puig, i el director de l’IDP, Ernest Pons. També hi han intervingut l’estudiant guardonada i Carme Panchón, professora del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació, qui ha llegit el veredicte en representació del jurat.
En la seva intervenció, la vicerectora Puig ha opinat que, «en un context de racisme i violències, és molt necessari treballar els valors que promou aquest Premi», mentre que el Dr. Pons ha destacat que «la universitat ha d’escoltar el jovent que treballa per la pau».
L’estudiant guardonada amb el XXI Premi de Recerca per a la Pau, Ivet Esteve, ha afirmat que «un tema que afecta profundament molts joves, com és l’assetjament escolar, mereix ser escoltat, investigat i afrontat amb seriositat». Amb la recerca, Esteve ha detectat que «hi ha estudiants que no se senten segurs en el grup classe i que no confiarien en el docent tutor en cas de tenir un problema». En aquest sentit, la premiada ha alertat que «la por, la inseguretat o la normalització de certes conductes poden fer que l’assetjament escolar quedi en silenci», i ha subratllat que aquest «no és un problema individual ni local, sinó una forma de violència que ens interpel·la com a societat». Per encarar-lo, l’estudiant ha emfatitzat que «la cultura de pau no implica només evitar la violència, sinó crear espais on puguem participar en la construcció d’una convivència més justa».
En la cloenda de l’acte, el rector ha asseverat que, si bé «la pau ha esdevingut un concepte òmnibus —definit per la pròpia extensió, acceptat de manera tàcita i que la humanitat utilitza a l’engròs, sense traduir-ne els detalls—, la pau justifica la vida». Per assolir-la, el Dr. Guàrdia ha posat en valor «vacunes com l’educació, en el sentit rotund del terme; l’exigència, la voluntat, la disciplina, el rigor, i el trasllat del coneixement fora de l’aula». Finalment, el rector ha considerat que «a les estudiants guardonades no les hem de carregar amb la responsabilitat d’arreglar un món que hem espatllat, però sí que els hem de donar l’empara perquè el talent flueixi». «Cal aconseguir que elles vagin més lluny del que hem arribat nosaltres», ha sentenciat.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
