Veredicte del XXI Premi de Recerca per a la Pau (2026)

El jurat del XXI Premi de Recerca per a la Pau, que convoca la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, s’ha reunit el 4 de maig del 2026 per deliberar sobre els treballs de recerca presentats. Després de valorar los, el jurat ha acordat lliurar el XXI Premi de Recerca per a la Pau a Cap a una cultura de pau. La resolució de conflictes d’assetjament escolar a les aules de secundària de l’Escola GEM de Mataró, obra presentada sota el pseudònim Tevi.

El treball premiat analitza l’efectivitat de les estratègies de mediació i dels dispositius de suport que s’apliquen a l’Escola GEM de Mataró tant per prevenir situacions d’assetjament escolar a secundària com per intervenir-hi, i documenta la percepció de l’alumnat respecte a la detecció, comunicació i gestió dels casos. La metodologia de la recerca combina una enquesta a alumnes de secundària, amb un alt índex de resposta, i entrevistes semiestructurades a tres perfils rellevants: una psicopedagoga del centre, una professora i una antiga alumna.

El treball, molt complet i ben estructurat, sobresurt per la capacitat d’integrar de manera equilibrada el marc teòric, una metodologia pròpia i unes propostes d’intervenció real, amb què l’estudiant contribueix de manera clara, aplicada i sostinguda a la construcció d’entorns educatius segurs i coherents amb la cultura de pau. El jurat també elogia la centralitat que hi té la participació de l’alumnat, que es presenta com un agent actiu en la gestió i la resolució dels conflictes, així com l’actualitat de la temàtica, en un context polític de militarització dels espais públics i educatius.

D’altra banda, el jurat ha decidit atorgar un accèssit, sense dotació econòmica, al treball següent:

  • Consentiment: entès o sobreentès? Percepció de les violències sexuals segons el gènere i l’edat, presentat per Carpe Diem. A través d’un marc jurídic rigorós i una enquesta amb una mostra àmplia, estudia fins a quin punt la població —segons l’edat, el gènere i el context— comprèn el consentiment en les relacions sexoafectives com una decisió lliure, informada i explícita. El jurat destaca tant l’ús excel·lent que s’hi fa de citacions i referències bibliogràfiques com l’honestedat de l’estudiant a l’hora de tractar un tema complex, en què podria caure fàcilment en maniqueismes. Per això, aplaudeix que l’investigui amb raonament crític i precisió metodològica, i que, en les conclusions, argumenti de manera pertinent la necessitat de reforçar l’educació sexoafectiva.

Igualment, el jurat ha acordat distingir amb una menció especial, sense dotació econòmica, els treballs següents:

  • Joves dividits, societats dividides. L’impacte de les xarxes socials en la participació política juvenil, presentat per Themis Aletheia. A partir d’una enquesta a 122 alumnes de secundària i una simulació social al TikTok, exposa les noves formes de participació política juvenil en l’entorn digital. Per fer-ho, té en compte els hàbits informatius del jovent, la incidència dels algoritmes en la creació de cambres d’eco, i la presència de riscos com la polarització o la desinformació. En aquest sentit, el jurat recalca la vinculació i coherència del treball amb la cultura de pau, i lloa l’aposta de l’estudiant per protegir i defensar els drets humans en uns entorns digitals que prioritzen la viralitat per sobre de la veracitat, fomenten la creació de «realitats paral·leles» i promouen la divisió social. El jurat valora, especialment, la recomanació final de la recerca, que insta a implementar estratègies d’educació mediàtica per fomentar una actitud crítica i conscient davant el consum digital.
  • La deshumanització en la poesia. Una comparació entre Lorca amb el crac del 29 i Dámaso Alonso amb la postguerra civil, presentat per Jane Eyre. Compara tres poemes de Dámaso Alonso i Federico García Lorca, per identificar-hi similituds i diferències en la representació de la deshumanització, analitzar si aquesta representació correspon al context històric i, posteriorment, crear un curtmetratge que traslladi la deshumanització a l’actualitat. El jurat reconeix l’originalitat i la pertinència de la temàtica en el context contemporani; el raonament crític i rigor metodològic a l’hora d’estudiar-la, i, finalment, l’ús de l’art (en concret, la literatura i l’audiovisual) com a eina per conèixer, expressar i, fins i tot, superar les contradiccions i límits de l’ésser humà, així com per interpretar la història i honrar la memòria dels conflictes i les seves víctimes a favor de la cultura de pau.
  • El veganisme com a resposta social d’un sistema explotador, presentat per Núria Mestre Casas. Examina la relació de l’ésser humà amb la resta d’espècies animals per contextualitzar la lluita sociopolítica impulsada pel moviment animalista i el veganisme. El jurat aprecia la citació bibliogràfica del treball i l’enfocament multidimensional del fenomen, ja que es tracta el vessant alimentari i nutricional del veganisme, però també el context empresarial i ambiental vinculat a la indústria ramadera, l’ètica pròpia del moviment animalista, i la dimensió social en què s’emmarca aquest posicionament.
  • Menores migrantes sin referentes familiares, ¿información o ruido mediático?, presentat per Hannah Arendt. Estudia la relació entre el tractament mediàtic dels menors migrants sense referents familiars i la percepció social que la ciutadania té d’aquestes persones. El jurat elogia l’exhaustivitat del marc teòric, tant en l’àmbit jurídic migratori com en el de la teoria de la comunicació. Igualment, en subratlla el rigor metodològic aplicat a analitzar el contingut de 246 notícies publicades durant un any en dos diaris digitals ideològicament oposats. A partir d’aquesta anàlisi, l’estudiant dota de contingut la cultura de pau, ja que descriu una tendència dels mitjans de comunicació a focalitzar-se en la política migratòria de fonts institucionals, mentre que deixen en un segon terme les experiències, els drets i la vulnerabilitat dels menors, i —sovint mitjançant un llenguatge alarmista— els deshumanitzen per generar un soroll informatiu que dificulta tenir-ne una percepció social rigorosa i empàtica.