En la trobada, del 3 al 5 de novembre a l’Institut Cervantes de Berlín, es tractarà tant la dimensió intangible de la memòria com la seva presència material en arquitectures incòmodes.
L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB, juntament amb l’Institut Cervantes de Berlín, organitza la novena conferència anual ‘Taking Stock of European Memory Policies‘ (Fent balanç de les polítiques europees de memòria), que tindrà lloc del 3 al 5 de novembre del 2026 a Berlín. L’assistència és lliure i gratuïta, però cal inscripció prèvia.
Amb el títol «Arquitectures incòmodes. Patrimoni i llocs de memòria», la trobada internacional reunirà especialistes en arquitectura, urbanisme, patrimoni, museologia, memòria democràtica i arts per debatre com els espais construïts, els paisatges urbans i els patrimonis en disputa configuren les polítiques de memòria.
En aquest sentit, la reunió d’enguany explorarà la doble naturalesa de la memòria: la seva dimensió intangible, com a procés social i polític compartit, i la seva presència material en monuments, edificis, paisatges i espais urbans que representen passats difícils i sovint disputats en un present cada cop més digital i fluid.
Berlín —i Alemanya en general— és un escenari particularment significatiu per a aquests debats, per l’experiència del país a confrontar passats difícils mitjançant intervencions en el paisatge urbà. La conferència tractarà les decisions polítiques darrere dels projectes memorials, les tensions entre la preservació històrica i els valors democràtics contemporanis, els reptes econòmics i institucionals, i la necessitat de situar les víctimes i les comunitats afectades al centre. El programa també connectarà aquestes qüestions amb iniciatives europees actuals, inclosa l’evolució del programa Ciutadania, Igualtat, Drets i Valors (CERV) i les noves polítiques de suport de la Unió Europea a la memòria i el patrimoni democràtics.
Entre els ponents confirmats fins ara hi ha: Hans Günter Merz, Philippe Prost, Annalisa de Curtis, Liliana Iuga, Axel Klausmeier, Kathrin Golda-Pongratz, Markus Prutsch, Harald Bodenschatz, Victoria Grau, Dora Ivanova, Alessia Zampini, Jan Schultheliß, Horst Hoheisel, Nasra Pilar Millan, Pietat Solans, Nuria Ricart Ulldemolins, Maria Gomar i Stefanie Endlich.
Les persones preinscrites rebran informació prioritària sobre el programa definitiu, els horaris i l’obertura de la inscripció final. La participació a la trobada pot ser per dies o per franges horàries (matí, tarda o jornada completa). S’expedirà un certificat d’assistència a les persones que participin aproximadament al 80% del programa. El 5 de novembre s’oferirà una ruta guiada opcional per llocs de memòria i de l’Holocaust a Berlín.
La memòria com a salvaguarda democràtica
Des que es va crear, el 2018, la trobada anual de l’EUROM s’ha consolidat com un espai de referència que connecta responsables polítics, acadèmics i entitats de la societat civil. L’edició d’enguany abordarà els reptes polítics, socials i ètics que implica la preservació i transformació de llocs marcats per la violència, la dictadura, el colonialisme i altres històries traumàtiques.
Consulteu-ne les edicions anteriors (2018–2025):
2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
