Però, la degradació de la situació dels drets humans també s'ha d'emmarcar en un context regional: el conflicte dels Grans Llacs. Allò que esdevé als països fronterers, com Rwanda, la República del Congo o Burundi (per mencionar alguns exemples) afecta directament o indirecta l'RD Congo. Per exemple, els esdeveniments ocorreguts a Rwanda, tant a causa del genocidi de 1994 com a partir de la presa de poder del Front Patriòtic Rwandès (FPR), el juliol de 1994, van generar fortes onades de refugiats que van buscar en el Zaire la seguretat que no podien obtenir al seu país de residència. Es calculaven en milers, les persones que havien estat albergades en camps de refugiats al Zaire entre 1994 i 1997. Aquesta onada de refugiats va afectar el clima social i polític que es vivia al país tal com indiquen els diferents informes redactats pel relator de les Nacions Unides, Roberto Garretón.
El tractament dels refugiats, majoritàriament hutus, va variar a partir de 1996 (inici de l'actuació de l'AFDL en funció del territori en el qual estiguessin situats els camps. En els territoris dominats per Mobutu, segons el relator especial de les Nacions Unides, es va respectar, com a mínim, el principi de non refoulement. Però en el cas dels territoris sota control de l'AFDL es relaten atacs a camps de refugiats, bloqueig d'assistència humanitària, estratagemes per fer sortir les persones de la selva i després massacrar-les, etc. Aquest tractament es deriva de l'odi ètnic que associava hutus amb genocides. S'ha de recordar que la majoria, si no el total, de la població rwandesa refugiada després de juliol de 1994 al Zaire era d'origen hutu (però entre aquesta població civil també estaven responsables del genocidi) i l'AFDL tenia un fort component tutsi. Després del genocidi dels tutsis a Rwanda, el Front Patriòtic Rwandès (format majoritàriament per tutsis exiliats a Uganda i altres països) es va alçar amb el poder i van identificar qualsevol persona hutu com a culpable del genocidi de 1994.
Durant la primera guerra «d'alliberament» que es va desenvolupar entre 1996 i 1997 al Zaire hi van haver importants moviments de població zairesa que després d'acabada la confrontació van tractar de tornar a les seves comunitats. Algunes famílies a causa de la inseguretat existent a la zona est de l'RD Congo no van poder tornar. L'agost de 1998, una segona guerra va esclatar i va produir onades successives de desplaçats, sobretot originaris del Kivu Nord i del Kivu Sud. Altres persones originàries d'aquestes zones van optar per refugiar-se en països veïns, especialment, a Tanzània.
La guerra que es desenvolupa a la República Democràtica del Congo des de l'agost de 1998 ha afectat, indubtablement, la població del país. Nacions Unides calcula que almenys 14 milions de persones estan afectades directament pel conflicte congolès que es desenvolupa principalment a les províncies d'Equador, Província Oriental, Kivu (Nord i Sud), Maniema, Kasai Est i Katanga -vegeu el MAPA.
El desplaçament intern a la República Democràtica del Congo està causat per la violència generalitzada que implica els nombrosos grups armats (partidaris de Kabila i partidaris dels rebels), l'acció dels quals normalment afecta la població civil. Les persones fugen, en general, de l'estat de guerra generalitzat i de les represàlies contra els civils. Al seu torn, els enfrontaments tribals són també causa d'un nombre considerable de desplaçaments.
Tot i l'alto el foc acordat a Lusaka el 10 de juliol de 1999, els actors dels conflicte, Kabila i els seus partidaris (entre els quals estan els països de la zona com Zimbabwe, el Txad, Namíbia, Sudan, però també grups armats d'oposició rwandesos, burundesos i ugandesos), els moviments rebels (MLC, RCD - Goma i RCD - ML) i els països que els donen suport, com Burundi, Rwanda i Uganda, no han acomplert les seves promeses. Les confrontacions armades han tingut com a conseqüència més evident un moviment constant de població que fuig de la inestabilitat i la inseguretat de les zones de combat, i que es refugia en boscos o en refugis superpoblats on el menjar és insuficient, l'aigua està contaminada i difícilment arriba l'ajut humanitari.
Però els desplaçaments de població no impliquen només nacionals congolesos, sinó que juntament amb aquests hi ha angolesos i congolesos (de la República del Congo) que arriben plegats a Katanga, el Baix Congo i Bandundu. L'agost de 1999 es calculava que hi havia al voltant de 800.000 persones congoleses desplaçades internes, i uns 145.000 angolesos, uns 20.000 burundesos, uns 32.000 refugiats de la República del Congo, i uns 60.000 sudanesos. A la pèssima situació dels desplaçats interns i dels refugiats s'ha d'afegir el deteriorament econòmic del país i les condicions infrahumanes de salut. Segons l'IRIN , el nombre de desplaçats interns a l'RD Congo ha augmentat al voltant de les 230.000 persones entre desembre de 1999 i febrer de 2000. Les raons per aquest increment en el nombre de persones desplaçades està en la inseguretat que causen les tensions interètniques a la Província Oriental i el renovament dels enfrontaments armats a les províncies d'Equador i Kasai.
La impossibilitat d'accedir durant les hostilitats a les zones on estaven els desplaçats ha limitat la informació relativa a les necessitats de les persones desplaçades. Segons les Nacions Unides, les necessitats dels desplaçats i de les persones afectades per la guerra s'assemblen. Hi ha problemes amb el sistema sanitari, incapaç de respondre a les necessitats de la població, i la malnutrició és alarmant en moltes zones del país. Problemes característics dels desplaçats són que les persones desplaçades viuen en condicions precàries a causa de la manca de terres per cultivar, de serveis sanitaris elementals i l'absència general de seguretat.
ReliefWeb, en anglès. És un projecte de l'Oficina de les Nacions Unides per la Coordinació dels Afers Humanitaris -Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA), en anglès i en francès)-, que aporta informació sobre diferents països d'arreu del món. Aporta informació sobre catàstrofes naturals, emergències, etc. A més, complementa els seus recursos amb el Servei d'Informació Regional Integrada -Integrated Regional Information Network (IRIN)- que tracta en exclusiva països africans. IRIN, en anglès, aporta informes diaris, cronologies, etc. És interessant consultar les crides de les interagències de les Nacions Unides que aporten informació sobre les condicions de vida, desenvolupament d'accions internacionals al terreny, etc.
Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNHCR), en anglès, en francès, en alemany, en coreà i en japonès. A la seva pàgina web es pot trobar informació sobre els últims esdeveniments mundials relacionats amb els refugiats. Així mateix es poden trobar anàlisis, estadístiques, informes per països sobre la situació dels refugiats, etc.
US Comittee for Refugees, en anglès. Organització creada el 1958 per coordinar la participació dels Estats Units en l'Any Internacional del Refugiat de les Nacions Unides. Aquesta organització defineix el seu treball en els termes de treballar en la protecció i l'assistència als refugiats arreu del món. Es pot accedir des de la seva pàgina web als informes per països i de caràcter anual que realitza en relació amb els refugiats.
Africa Policy Information Center, en anglès. És una organització sense ànim de lucre dedicada a difondre informació i anàlisis sobre qüestions africanes, per tal de fomentar polítiques internacionals orientades al continent africà en la línia del desenvolupament avançat, els drets humans i la justícia social. A la seva pàgina podeu trobar informació diversa (condicions de vida, drets humans, etc., i també notícies provinents d'IRIN, Africa News, BBC, etc.) sobre tots els països africans.