Procés de Pau

ACORD DE LUSAKA, 10 DE JULIOL DE 1999

ACORD DE LUSAKA, 10 DE JULIOL DE 1999

Introducció

La firma de l'acord per part de tots els actors implicats al territori de l'RD Congo es va completar el 31 d'agost, quan els dos principals grups opositors armats dintre del país van acceptar les condicions del text. Aquests dos grups són: el Moviment per l'Alliberament del Congo (MLC) i la Unió Democràtica Congolesa (RCD). Però no tots els implicats en aquest conflicte estaven representats a Lusaka. Grups armats com els maimais, els banyamulenges i els antics soldats de Mobutu no estaven presents a Lusaka ni han signat l'acord, segurament perquè aquest suposa el seu desarmament i desmobilització. Tot i la firma d'aquest acord, al final de 1999 les hostilitats encara continuaven.

Aquest és el segon conflicte que té lloc a l'RD Congo (antic Zaire) des de 1996, quan Laurent-Desiré Kabila va encapçalar un aixecament militar que va fer fora del poder el dictador Mobutu Sese Seko. Per obtenir més informació al voltant del primer i el segon conflicte a l'RD Congo vegeu «Aproximació Històrica al Conflicte de l'RD Congo» i «Cap a una nova guerra d'alliberament».

Disposicions principals de l'Acord de Lusaka

2. Cessament immediat de les hostilitats.
3. Establiment d'una missió militar conjunta, composta per les parts bel·ligerants, per investigar les violacions de l'alto el foc, per establir els mecanismes de desarmament de les milícies identificades i per a la supervisió de la retirada de les forces estrangeres i l'establiment d'un calendari. Tots els signants de l'acord es van comprometre a controlar i desarmar tots els grups armats que lluiten al seu costat o bé que actuen en el territori sota el seu control.
4. Desplegament d'una força de les Nacions Unides, encarregada de recollir les armes, donar assistència humanitària i protecció a les persones desplaçades i als refugiats. Aquesta força es calcula que per ser efectiva ha de disposar almenys de 100.000 homes. Hem de tenir en compte l'amplitud del territori i la multitud de fronteres que té l'RD Congo.
5. Inici del Diàleg Nacional Congolès (Congolese National Dialogue), del qual haurà de sortir un nou marc polític per a l'RD Congo. En aquest diàleg hauran de participar els principals actors interns de l'RD Congo, és a dir, el Govern de Kinshasa, l'MLC i l'RCD.
6. Les parts es comprometen a l'alliberament de totes les persones detingudes o agafades com a hostatges, i a traslladar-les a qualsevol lloc de l'RD Congo o fora del país, on la seva seguretat estigui garantida.
7. Les parts es comprometen a deixar lliure accés als presoners de guerra al Comitè Internacional de la Creu Roja, i també a la supervisió dels alliberaments i intercanvis de presoners.

Calendari del pla de pau. UN, Integrated Regional Information Network (IRIN)

• +24 hores després. Les parts signants han de cessar totes les hostilitats, incloent la propaganda hostil.
• +0-7 dies. Les parts armades han de formar la Comissió Militar Conjunta, responsable del manteniment de la pau fins al desplegament d'una força de la UN/OUA.
• +3 dies. Alliberament de persones retingudes.
• +7-30 dies. Alliberament o intercanvi de presoners sota la supervisió del Comitè Internacional de la Creu Roja.
• +14 dies. Retirada de totes les forces oposades d'aquells llocs on estiguin en contacte.
• +15 dies. S'ha d'elegir un mediador neutral en les negociacions entre els actors congolesos referents al futur polític del país, la formació d'un nou exèrcit i l'organització d'eleccions democràtiques.
• +15-30 dies. Les parts retiren les seves tropes a posicions defensives.
• +30 dies. Els observadors de l'OUA es mobilitzen.
• +30-120 dies. Es produeix el desarmament dels membres de les antigues Forces Armades de Rwanda, els interahamwes, de l'Allied Democratic Front (ADF) i de la resta de grups armats dintre de l'RD Congo que no hagin signat l'acord.
• +45 dies. Començament de les negociacions intercongoleses (Congolese National Dialogue). En aquestes converses totes les parts han de tenir el mateix estatus, i es faran sota la supervisió d'un mediador internacional. D'aquestes converses han de sortir unes noves forces armades, unes eleccions democràtiques i un pla conjunt per al restabliment de l'Administració de l'Estat a tot el territori de l'RD Congo.
• +91 dies. Conclusions de les negociacions (Congolese National Dialogue) i posada en marxa de les noves institucions.
• +90-270 dies. L'Administració estatal ha d'estar restablerta en tot el país.
• +120 dies. Desplegament de la Força de Manteniment de la Pau de les Nacions Unides. La seva tasca és el desarmament de les milícies, la supervisió de la retirada de totes les tropes estrangeres i la provisió d'ajuda humanitària a les persones desplaçades i als refugiats.
• +180 dies. Retirada final de totes les parts bel·ligerants estrangeres, d'acord amb el calendari confeccionat per l'ONU, l'OUA i la Comissió Militar Conjunta.
• +30-365 dies. Les parts han d'haver pres les mesures necessàries per tal de «normalitzar» la seguretat de les fronteres internacionals, incloent el tràfic il·legal d'armes i la infiltració de grups armats.

Per actualitzar les últimes notícies al voltant de la regió i del desenvolupament de l'Acord de Lusaka consulteu: UN, Integrated Regional Information Network (IRIN) (http://www.reliefweb.int/IRIN/archive/drc.htm).

ELS PRINCIPALS ACTORS DAVANT L'ACORD DE LUSAKA

Repercussions per a Kabila i l'RD Congo

Les divisions en el si de la Unió Democràtica Congolesa (RCD) s'han fet cada cop més profundes. L'RCD-Goma (que no va signar l'Acord de Lusaka) amb el suport de Rwanda i l'RCD-Kinsangani amb el suport d'Uganda, s'han convertit en dues faccions diferenciades que estan provocant problemes fins i tot entre Rwanda i Uganda. Però l'Acord d'alto el foc de Lusaka ha donat als rebels -tant a l'RCD com a l'MLC- exactament el que volien: ressò internacional i uns mecanismes vàlids (acceptats per Kabila) per adreçar les seves demandes. Tot i el missatge democràtic anti-Kabila que es desprèn dels líders de l'RCD, «tots els testimonis estan d'acord en afirmar que la impopularitat dels rebels és total a les regions que controlen des de fa un any. No només els habitants de l'est consideren l'RCD com una força d'ocupació i els seus dirigents com uns oportunistes, sinó que constaten que, tot i rebutjar la falta de democràcia de Kabila i la seva incapacitat per governar, els rebels ho fan pitjor: els partits polítics no estan autoritzats a funcionar en les regions ocupades, els defensors dels drets humans són perseguits i silenciats, els funcionaris de les regions conquerides no cobren els seus salaris mentre que els béns de les empreses públiques són confiscats per la rebel·lió, per cobrir els costos de funcionament» («La República Democrática del Congo despedazada por sus vecinos». Colette Braekman. Le Monde Diplomatique, octubre de 1999). De totes maneres, durant el Diàleg Nacional Congolès (Congolese National Dialogue) previst per a Lusaka, els rebels i el Govern de Kabila seuran en la mateixa taula i amb el mateix estatus.

Uganda i Rwanda

L'actitud d'aquests dos països (especialment Rwanda) a l'hora de facilitar la implementació de Lusaka serà clau, i a més demostrarà si la seguretat nacional és l'únic motiu que els ha portat ha tenir presència militar a l'RD Congo, o bé si hi ha altres interessos, el que en llenguatge diplomàtic s'anomena agendes paral·leles. Recordem que l'acord reconeix la integritat territorial de l'RD Congo. Les accions militars d'ambdós països, però especialment de Rwanda, no amaguen les intencions de Kigali de controlar part del pastís de recursos naturals que ofereix l'est de l'RD Congo. Les seves operacions militars han sobrepassat àmpliament la persecució dels refugiats hutus (acusats de genocidi). Un cop fracassat l'intent de derrocar Kabila (agost de 1998), l'Exèrcit rwandès, molt lluny de les seves bases del Kivu (on hi ha els interahamwes), i reprenent l'ofensiva des de l'est de l'RD Congo, es van dirigir cap a Mbuji Mayi, la capital de Kasai Oriental, on l'explotació de diamants proporciona importants ingressos a Kabila. Durant molts mesos van intentar conquerir la ciutat, però finalment la participació de les tropes de Zimbabwe i Angola ho van evitar. «L'est del Congo és tractat per Uganda, i encara més per Rwanda, com el seu pati del darrere, del qual tracten d'explotar tots els recursos miners. És per això que s'han obert oficines d'or i diamants a Kigali i el cafè del Kivu s'exporta a través de Rwanda i Uganda» («La República Democràtica del Congo despedazada por sus vecinos». Colette Braekman. Le Monde Diplomatique, octubre de 1999).

El subsòl del Kivu (est de l'RD Congo), a més d'or i diamants, conté minerals estranys utilitzats per indústries punteres en tecnologia (normalment ubicades als països del nord), com l'electrònica, l'aeronàutica i la medicina nuclear. Minerals com el niobi (el 15 % de les reserves mundials estan a l'Àfrica i el 80 % d'aquestes a l'RD Congo), la tantalita (el 80 % de les reserves mundials estan a l'Àfrica i el 80 % d'aquestes a l'RD Congo). Són minerals amb una resistència excepcional al fred i al calor, que poden ser utilitzats en aliatges molt dúctils i resistents. L'RD Congo és rica també en petroli, urani i en metalls no ferrosos com el cobalt, manganès i coure (Le Monde Diplomatic, octubre de 1999). És per aquesta raó que l'actuació de molts dels països de la regió en aquest conflicte va molt més enllà de les intencions manifestes de seguretat nacional.

Zimbabwe

Per un altra banda, Zimbabwe haurà de desarmar i desmobilitzar les milícies hutus que actuen en el territori sota el seu control. Zimbabwe ha estat acusat en nombroses ocasions per Rwanda de rearmar i instruir aquestes milícies. Aquesta serà l'ocasió perquè el president Mugave es distanciï d'aquestes acusacions.

Angola

Però en el moment de signar Lusaka, la primera prioritat de Luanda era aturar aquest conflicte. L'alto el foc a l'RD Congo permetrà al Govern de Luanda concentrar-se únicament en UNITA dintre del país. Hem de tenir en compte que en aquells moments UNITA controlava dos terços del territori d'Angola i només estava a 60 km de la capital. Luanda necessita les seves tropes al país, ja que hi ha la possibilitat que la guerrilla pugui intentar prendre la capital, el poder i el control sobre el petroli. A més, la inclusió d'UNITA en l'Acord de Lusaka dóna la possibilitat al Govern de Luanda d'aconseguir suport diplomàtic en la lluita contra la guerrilla, i també la possibilitat de tallar les rutes de subministrament a través de l'RD Congo.

Namíbia

A Robert Mugave també li interessa la pau i el final del conflicte. No és un problema de pressupost ni d'oposició interna a la guerra. El problema és la crisi secessionista que ha esclatat a Kaprivi, a la frontera amb Bostwana. En aquests moments, Namíbia necessita les seves tropes a casa per fer front a aquesta crisi.