La mostra, que s’inaugurarà l’1 d’octubre a Reus, convida a reflexionar sobre el paper dels museus en la història colonial i a repensar el patrimoni des d’una mirada crítica.

Fotografia de Juan Ortiz de Mendivil. © Arxiu Rosa Ayingono

©Khalid Gali
El projecte (Tr)african(t)s. Museus i col·leccions de Catalunya davant la colonialitat estrena l’exposició itinerant d’entrada gratuïta ‘A qui pertany la història? Lluites per la descolonització dels museus‘, comissariada per Laida Memba, Celeste Muñoz i Alba Valenciano.
La mostra, que s’inaugurarà el dimecres 1 d’octubre de 2025 a les 19:00 a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, aborda els debats contemporanis sobre la descolonització del patrimoni i els vincula amb una trajectòria de reivindicacions històriques i amb les lluites globals contra el racisme i l’espoli colonial.
Malgrat el soroll mediàtic dels darrers temps, els debats sobre la restitució patrimonial no són nous. L’exposició recupera dos casos encarnats per figures rellevants en la història de les restitucions colonials a Catalunya. Als anys vuitanta, des del govern de Guinea Equatorial, l’escultor i intel·lectual Leandro Mbomio va reclamar la restitució de restes humanes dipositades al Museu Etnològic de Barcelona i, als noranta, Alphonse Arcelin va aconseguir la retirada del cos dissecat d’un home exposat al Museu Darder de Banyoles i la seva repatriació a Botswana. Aquests episodis, sovint silenciats, mostren com les demandes de reparació han tingut una trajectòria en el nostre país.
De l’1 al 22 d’octubre de 2025 l’exposició es podrà visitar a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus i, posteriorment, itinerarà per altres municipis de Catalunya: del novembre de 2025 al gener de 2026 serà a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt; del 23 de febrer al 29 de març de 2026, a la Universitat de Lleida, i l’abril de 2026 s’exhibirà a la Biblioteca Zona Nord de Barcelona.
(Tr)african(t)s. Museus i col·leccions de Catalunya davant la colonialitat
(Tr)african(t)s és un projecte impulsat en consorci pel Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona i la Fundació Solidaritat UB, amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la col·laboració de l’OVQ (Observatori de la Vida Quotidiana), una organització que fa més de deu anys que treballa en matèria de memòria colonial espanyola al continent africà.
La iniciativa revisa críticament el patrimoni d’origen colonial en museus públics de Catalunya per afavorir la reflexió col·lectiva sobre els drets dels pobles a gaudir de la pròpia cultura. En concret, l’equip del projecte estudia la traçabilitat de peces d’origen colonial en sis museus i col·leccions: el Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC), el Museu de Ciències Naturals i el Fons Jordi Sabater Pi de la UB, a Barcelona, així com el Museu de de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, el Museu de l’Art de la Pell de Vic, el Museu Darder de Banyoles, i la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
