Científic, activista i docent universitari, Qumsiyeh parlarà de sostenibilitat i pau, el 17 octubre a les 15:30 a la Facultat de Biologia UB.
El professor Mazin Qumsiyeh, fundador i director del Museu d’Història Natural de Palestina (PMNH) i de l’Institut Palestina per a la Biodiversitat i la Sostenibilitat (PIBS) de la Universitat de Betlem, visitarà el divendres 17 d’octubre de 2025 la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, on a les 15:30 oferirà la xerrada L’ecocidi global i què fer-ne: estudi de cas des de Palestina.
Nominat al Premi Nobel de la Pau del 2025, Qumsiyeh és un científic, autor i educador palestí amb una àmplia formació en biologia i genètica mèdica.
Ara professor de la Universitat de Betlem, prèviament va desenvolupar una reconeguda trajectòria acadèmica i investigadora en universitats dels Estats Units, com la de Tennessee, Duke i Yale. Ha publicat més de 160 articles científics, 30 capítols de llibre i diverses obres de referència; entre elles Sharing the Land of Canaan: Human rights and the Israeli/Palestinian Struggle i Popular Resistance in Palestine: A History of Hope and Empowerment.
Activista per la pau, fa recerca en temàtiques com l’impacte ambiental de la colonització, la justícia climàtica, la conservació de la biodiversitat, el patrimoni cultural i els drets humans. El seu compromís amb la resistència no-violenta i la sostenibilitat ambiental ha estat fonamental per promoure la pau i l’educació a Palestina.
En la xerrada a l’Aula Magna de Biologia UB, el presentaran la degana de la Facultat, la Dra. Rosina Gironès, i el director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio UB), el Dr. Miquel Arnedo. Clourà l’acte la Dra. Mònica Rius, adjunta del rector per a les relacions amb el Mediterrani, l’Àfrica Subsahariana i els països veïns, integrant del vicerectorat de Política d’Internacionalització.
Visita emmarcada en la Facultat 18
La xerrada de Qumsiyeh a la Universitat de Barcelona s’engloba en la iniciativa Facultat 18, pensada com a altaveu institucional i acadèmic sobre la situació que viu el poble palestí i com a lligam permanent amb el sistema universitari de Palestina.
El 23 d’octubre acaba al Claustre de Lletres de la Facultat de Filologia i Comunicació UB l’exposició Gaza continua sent la història, produïda pel Museu Palestí, amb obres gràfiques d’artistes palestins contemporanis
A més, Edicions UB ha publicat el llibre Palestina, literatura i memòria. Reflexions d’Ibrahim Nasrallah: un volum, en edició bilingüe en català i àrab, que recull una conversa amb el palestí Ibrahim Nasrallah, una de les figures més guardonades i llegides de la literatura àrab actual.
Editat per les investigadores Mònica Rius, Danae Fonseca i Hanan Jasim, és el primer títol de la col·lecció Palestina en paraules, que té com a objectiu donar a conèixer la literatura palestina i apropar-la a nous públics lectors. Les il·lustracions són de l’artista palestí Zaid Ayasa.
Solidaritat UB amb Palestina
El Curs de transició als estudis universitaris del programa UB Refugi, coordinat per la Fundació Solidaritat UB i cofinançat per l’Ajuntament de Barcelona, ha acollit fins ara noranta estudiants, sis dels quals de Palestina.
D’altra banda, des del 2021 Solidaritat UB impulsa a Palestina diversos projectes per millorar la formació de cooperatives de dones palestines en l’àmbit de la producció agropecuària, la gestió de l’aigua i l’organització cooperativa, tenint en compte el context de canvi climàtic. Els projectes es duen a terme amb l’Associació Catalana per la Pau (ACP), la Palestinian Farmers Union (PFU) i la Universitat Tècnica Palestina Kadoorie de Tulkarem (PTUK) a Cisjordània, i compten el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).
Precisament amb l’Associació Catalana per la Pau (ACP) i la Palestinian Farmers Union (PFU), la Fundació Solidaritat UB va posar en marxa el novembre de 2024 l’Observatori Mediterrani del Canvi Climàtic. Es tracta d’un projecte de cooperació internacional amb seus a Ramala, Tunísia i Barcelona, que busca monitoritzar fenòmens climàtics crítics distintius de la regió mediterrània per desenvolupar-hi polítiques basades en l’evidència i implementar solucions adaptatives que n’abordin específicament els efectes sobre les poblacions vulnerables. L’Observatori compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
