“Els milicians krahn, una colla d’uns doscents, avançaven pel carrer Gran. Anaven armats amb AK-47, matxets, arpons de pescar i estris de cuina, i tenien com a objectiu prendre a la milícia NPFL de Charles Taylor el barri de luxe de Mamba, a la vora del mar. Era l’abril de 1996, i Monròvia, la capital de Libèria, s’havia enfonsat en el caos. Hi havia mort milers de persones i desenes de milers n’havien fugit espaordits.

Un comandant va sentir un soroll dins d’un edifici. “Què és, això?” varen bramar excitats els soldats. Varen treure del seu amagatall al segon pis un home desarmat. Nosaltres el consideravem un vigilant que feia tot el possible per fugir de les complicacions però, per als krahn, era un enemic.
En un moment, una colla de deu soldats ja l’empaitaven com si fós una bèstia. Li corrien al voltant tot clavant-li baionetes fins que, sagnant a dojo, ja no va poder resistir més. El vigilant, un home tranquil però fort, no va durar gaire. Aviat li varen tirar un tret de pistola a l’esquena i, mentre jeia moribund, alguns soldats feien torns per clavar-li a l’esquena un ganivet de carnisser de pam.

Potser, la darrera imatge que va tenir abans de lliscar cap a la mort va ser la de Double Trouble, un soldat de nou anys vestit amb una samarreta de talla massa gran i d’un vermell descolorit i calçat amb sandàlies que s’apropiava el ganivet i que feia tanda per enfonsar-li entremig de les espatlles. Va agafar una ampolla buida de coca-cola que va trencar damunt del cap de l’home moribund a la manera d’un “tir de gràcia”. Double Trouble es va quedar allà palplantat i mirava al voltant en espera de l’aprovació dels companys. Com si acabés de fer un gol. El resultat, 1-0. Se’l van enfilar a coll i el van vitorejar.
“On és la teva mare?”, li vaig demanar quan la batalla es va haver acabat. Feia una cara suau i infantil, que va arrugar entremig de les celles quan va respondre: “És morta”. “I el teu papa?” “També és mort. Tothom és mort”. “Quants anys tens?”, li vaig demanar. “Sóc prou gran per matar un home”, em va respondre.

Double Trouble. Un dels milers de nens soldat de Libèria. La majoria han patit més pèrdues i més dolor abans dels vuit anys que no pas nosaltres en tota una vida. Molts varen veure com els mataven els pares davant seu mateix o, encara pitjor, els van forçar a matar les persones que s’estimaven com a pervers ritual d’iniciació. Però tots els nens han de menester una família i, aviat, la milícia va esdevenir la seva família.”