Informe analític sobre la situació de les dones subsaharianes en trànsit a través del Marroc, Tunísia i Senegal
Les polítiques d’externalització de la gestió migratòria de la Unió Europea han traslladat el control fronterer a països com el Senegal, el Marroc i Tunísia, que s’han convertit en zones d’espera on milers de dones migrants subsaharianes queden atrapades en situacions d’extrema vulnerabilitat. El present informe demostra que aquestes polítiques no només restringeixen la mobilitat cap a Europa, sinó que també tenen impactes específics de gènere que afecten profundament la vida, la seguretat i la dignitat de les dones en els processos de mobilitat.
A partir del treball de camp dut a terme als tres països i de testimonis de dones migrants, organitzacions de la societat civil i professionals d’atenció directa, la investigació documenta com l’externalització de les fronteres reforça patrons d’immobilització forçada, deportacions internes, violència institucional, racisme o explotació laboral i té impactes greus en la salut física i mental.
Les dones migrants s’enfronten a aquestes polítiques des d’una posició de vulnerabilitat particular que deriva de la intersecció de gènere, raça i estatut migratori. L’absència de vies legals i segures per a la mobilitat n’augmenta l’exposició a la violència sexual, la precarietat econòmica i l’exclusió dels drets bàsics, com ara l’assistència sanitària, l’habitatge o la protecció internacional.
Les conclusions mostren que l’externalització de la gestió migratòria no és una solució als reptes de la mobilitat, sinó un model que trasllada la responsabilitat europea a tercers països i contribueix a la producció de violència i desigualtats.
Descarrega l’informe, en català i/o castellà, a continuació:
Un projecte de
Amb la col·laboració de
El contingut del projecte ‘Dones obrint camí’ és responsabilitat exclusiva de la Fundació Solidaritat UB i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’ACCD.