L’ha escrit el professor Farid Samir Benavides (Universitat Catòlica de Colòmbia) en el marc d’un projecte de la Fundació Món-3 i l’Associació Catalana per la Pau, amb el suport de l’ACCD.
Un article del Dr. Farid Samir Benavides Vanegas, professor de la Facultat de Dret de la Universitat Catòlica de Colòmbia, explora el complex paper de la memòria en el procés de justícia transicional de Colòmbia després de l’acord de pau del 2016 amb les FARC-EP.
Titulat Memòria i justícia transicional: el record del conflicte armat com a lluita i com a dany, l’article examina críticament la tensió entre les narratives contraposades del conflicte —en particular, les perspectives sovint ignorades dels excombatents— i qüestiona la suposició d’una memòria única i unificada.
A partir del concepte de “memòria fariana” o memòria de la guerrilla, l’autor il·lustra com els excombatents contribueixen a la memòria col·lectiva tant de la lluita política com del dany infligit, i com aquests esforços es relacionen amb objectius més amplis de reconciliació i no repetició.
Disponible en castellà, l’article s’ha publicat en el marc del projecte de cooperació Enfortiment i consolidació dels processos de reincorporació, reconciliació i construcció de pau al nord-occident de Colòmbia, que compta amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). El projecte l’executen en consorci la Fundació Món-3 i l’Associació Catalana per la Pau, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat d’Antioquia, Alterpaz i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB.
Imatge: El mural ‘¿Quién dio la orden?’, fotografiat l’any 2023 a la Universitat d’Antioquia, denuncia les execucions extrajudicials conegudes com a falsos positius a Colòmbia. El mural original va ser censurat i esborrat per la 13a Brigada de l’Exèrcit Nacional el 18 d’octubre de 2019. Creat per la Campanya per la Veritat, presenta els rostres de cinc generals i el nombre de víctimes vinculades als batallons que comandaven (2000-2010), segons dades de pbicolombiablog.org. Malgrat l’intent dels militars de silenciar-lo, se’n van fer rèpliques als carrers i a les xarxes socials, i s’ha convertit en un poderós símbol de resistència, veritat i memòria històrica.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
