El Programa UB de suport a aquest col·lectiu treballa tant en l’acollida de persones refugiades a la universitat com en la sensibilització de la comunitat universitària envers el dret al refugi o en la promoció de la cohesió social en indrets com Lesbos. Esbrina com col·laborar-hi!
Plou sobre mullat als camps de refugiats
Un incendi ha arrasat la matinada de dimecres un 80% del que fins ara era el camp de refugiats més gran d’Europa, el de Mória, a l’illa grega de Lesbos, on s’allotgen prop de 13.000 persones en un espai amb capacitat per a unes 3.000. La destrucció ha estat total. No hi hagut víctimes ni ferits, però el Govern grec ha enviat centenars de policies a evitar els desplaçaments de la població del camp; una instal·lació que el passat mes de març ja havia tancat emparant-se en evitar la propagació del Coronavirus.
«Els camps de refugiats s’han convertit en camps de detenció. (…) Només se’n deixa sortir un membre de la família un cop per setmana per anar al metge o comprar menjar amb l’argument de protegir la població davant la Covid-19. (…) La gent està abandonada als camps», va explicar Lorraine Leete, advocada del Lesbos Legal Center, al webinar Camps de refugiats en temps de Covid-19, promogut l’11 de maig per la Fundació Solidaritat UB dins del cicle Solidaritat i Drets Humans en temps de Covid-19. D’altra banda, Leete va afirmar que «(el Govern grec) utilitza el virus per justificar el que està fent a les persones refugiades que es desplacen des de Turquia. Quan el Govern detenia la gent a les platges, el Coronavirus no havia arribat a Grècia, i no s’havia pres cap altra mesura per evitar-ne la propagació».
Amb l’incendi d’aquest dimecres, plou sobre mullat per a unes persones que, en paraules de Leete, viuen en «situacions realment inhumanes». «Dormen en carpes compartides entre 15 o 30 persones; no hi ha suficient aigua ni sabó; els serveis mèdics no són accessibles», i el Govern grec ha eliminat el suport econòmic que els permetia comprar menjar a la ciutat. A més, durant el webinar disponible a Internet, l’advocada va explicar que l’Executiu hel·lè desenvolupa pràctiques que vulneren els drets humans, les quals es realitzen aprofitant les restriccions en la mobilitat -que impedeixen documentar-les-; per exemple, el Govern deixa persones que ha detingut a les platges en barques sense motor al mig del mar perquè siguin detingudes pels guardacostes turcs.
Leete va concloure que «portem quatre anys en què la gent està atrapada, sense possibilitat d’integrar-se, sense possibilitat de fer la seva vida a Europa. No només són les persones refugiades les que estan atrapades aquí, sinó també la població local».
En un escenari que incorpora tant importants tensions socials com agressives polítiques antimigratòries contràries als drets humans, des del 2019, el Programa de suport de la Universitat de Barcelona a persones refugiades treballa a l’illa de Lesbos en la promoció de la cohesió social i la superació d’estereotips entre població d’acollida i població refugiada; concretament, menors refugiats/des no acompanyats/des.
Tu pots col·laborar amb el Programa UB de suport a persones refugiades
Així mateix, des del 2015, el Programa UB de suport a persones refugiades acull cada any, a la Universitat de Barcelona, quinze estudiants per a un curs de transició als estudis universitaris. La majoria fuig de la guerra i la violència a Síria, Afganistan, República Democràtica del Congo o Palestina, entre altres països; i l’accés a la universitat (que, actualment, és del 3% entre les persones refugiades) esdevé una oportunitat perquè puguin reconstruir les seves vides.
A través de la campanya Mecenes UB 2020 Universitat Refugi: Vies segures d’acollida per a estudiants refugiats, tu pots contribuir a aquestes beques de suport.
Fes el teu donatiu mitjançant el botó DONAR d’aquesta pàgina web!
La defensa dels drets de les persones refugiades a la universitat
D’altra banda, el Comitè Català de l’ACNUR prepara el projecte interuniversitari Asil 2030: Desplaçament forçat en el context universitari, amb què vol desenvolupar activitats per a la defensa dels drets de les persones refugiades en set universitats públiques catalanes; entre les quals, la Universitat de Barcelona.
El projecte integra una sèrie d’accions dirigides a formar, sensibilitzar i mobilitzar la comunitat universitària entorn a la realitat de les persones afectades pel desplaçament forçat; i, per tal d’adequar aquestes accions a la Universitat de Barcelona, l’ACNUR necessita un cop de mà.
Si ets PAS, PDI o estudiant de la UB, contribueix-hi complimentant aquesta enquesta (3 minuts), oberta fins a finals de setembre.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
