Balanç social

Creació d’una planta pilot de depuració ecològica al campus de la Universitat Gaston Berger (UGB), que és el primer sistema ecològic d’aquest tipus al Senegal i és capaç de tractar l’equivalent dels residus d’una població d’entre 50 i 100 persones. Activitat realitzada conjuntament amb la UGB, que ha comptat amb la participació del Grup de Recerca en Hidrologia Sanitària i de la Cooperació (HIDROSEC) i la Fundació Món-3, ambdues entitats vinculades a la UB.

Desenvolupament d’un pla urbanístic estratègic per a Sant Feliu de Llobregat, que integra la creació d’infraestructures verdes no ornamentals amb l’objectiu d’augmentar la producció sostenible d’aliments a nivell local, facilitar la regeneració d’espais urbans, potenciar l’economia verda, i promoure la cohesió social mitjançant la creació de llocs de treball i la integració dels sectors més vulnerables de la població. En el marc del projecte EdiCitNet. En col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

Creació d’eines de planificació urbana basades en la natura per a la transició cap a ciutats catalanes que siguin productores d’aliments, sostenibles i socialment resilients. En el marc del projecte EdiCitNet. En col·laboració amb l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).

Formació d’especialistes en desenvolupament i cooperació, que, enfortits per una sòlida base teòrica i pràctica, puguin intervenir directament en la construcció d’estratègies de desenvolupament i relacions de cooperació que apuntalin un món possible de solidaritat i benestar, respectuós amb la naturalesa, esperançador per a les generacions futures, i necessàriament diferent de l’actual. En el marc del Màster Globalització, Desenvolupament i Cooperació (XXVIII edició). Activitat realitzada conjuntament amb la Universitat de Barcelona i la Fundació Món-3.

Avaluació i seguiment de projectes de cooperació, sensibilització i ajuda humanitària presentats a convocatòries de subvenció de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat.

Manteniment de l’Observatori Solidaritat, amb actualització d’informació i enllaços.

Incorporació, a l’Observatori Solidaritat, d’informació sota l’epígraf “Dones afrodescendents, terra i pau a Colòmbia“, en el marc del projecte de la UB “Dret a la terra, pau i dones afrodescendents a Colòmbia”, que ha buscat contribuir a la documentació i el reconeixement de modalitats de defensa i resistència específiques de les dones afrodescendents, tant en l’accés a la propietat de la terra com en el procés de pau.

Reflexió sobre les polítiques migratòries i els models d’integració a través del curs «Immigració. Mites, èxits i fracassos», impartit a l’Aula de Drets Humans de L’Hospitalet i coorganitzat amb l’Espai de Progrés Tres Quarts per Cinc Quarts (Club UNESCO de L’Hospitalet).

Anàlisi de l’estat d’aplicació de la Declaració Universal de Drets Humans, en el seu 70 aniversari, a través del curs «Drets Humans: avenç o retrocés?», impartit a l’Aula de Drets Humans de L’Hospitalet i coorganitzat amb l’Espai de Progrés Tres Quarts per Cinc Quarts (Club UNESCO de L’Hospitalet).

Reflexió sobre la situació de la dona a Catalunya a través de l’activitat «Un te a la menta…» amb la presidenta de l’associació intercultural Diàlegs de Dona, Fàtima Ahmed, en el marc de la commemoració del Dia Internacional de les Dones. L’activitat va tenir lloc a la Biblioteca Zona Nord del districte de Nou Barris, coorganitzada amb Biblioteques de Barcelona.

Exploració de metodologies pedagògiques innovadores per a l’adquisició de la història i la memòria en el marc del projecte europeu “Our memories and I”. La inclusió social, la promoció de la diversitat i la comprensió mútua són els objectius i reptes més importants de la iniciativa, en què han participat 32 estudiants i docents d’instituts de Catalunya, França, Itàlia i Alemanya.

Formació de professorat sobre l’ensenyament dels genocidis i les atrocitats massives a l’aula, amb una perspectiva comparada des de Catalunya i Portugal, en el marc de la segona edició d’un seminari promogut amb el Memorial de la Shoah. La formació va reunir docents de secundària de Catalunya i Portugal i experts de França, Països Baixos, Portugal i Espanya.

Edició de la segona edició de la revista “Observing Memories”, que inclou 13 articles signats per experts en diferents àrees de coneixement relacionades amb la memòria i la història, i destaca la memòria dels perpetradors i dels seus llegats. Se n’han imprès 200 exemplars de distribució gratuïta, mentre que, d’abril a desembre de 2018, la versió on-line de la revista ha registrat 3.851 visites.

Debat sobre les formes de transmissió de la memòria en l’espai públic a través de dues activitats en el marc festival de filosofia Barcelona Pensa 2018.

Difusió de les reivindicacions ciutadanes sobre els usos de la presó Model a través de la senyalització i il·luminació temporal de les set torres de vigilància de l’espai, en el marc de l’Acció FARS.

Contribució a la recuperació de la memòria de la Presó de Dones de les Corts a través de la participació en la presentació del projecte de monument que s’aixecarà a aquest espai de repressió i empresonament de dones.

Ampliació de la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa a través de l’edició de l’exposició “Cercant la llibertat: 1968-2018”, que s’exhibeix del 27 de novembre de 2018 al 31 de març de 2019 al Castell de Montjuïc, i que fins al 14 de gener de 2019 ha rebut 20.671 visitants.

Divulgació d’espais de memòria de la ciutat de Barcelona (itinerari dels llegats de l’esclavatge, ruta de la presó Model i ruta de les Corts) a través de 10 rutes guiades adreçades a estudiants universitaris i grups de visitants estrangers.

Actualització d’11 itineraris de memòria del projecte digital “Memòria BCN” a través de la recerca d’arxiu, la redacció de textos i la localització de noves fotografies.

Transmissió de llocs i experiències del passat de la ciutat de Barcelona des d’una perspectiva feminista a través de la jornada “Barcelona: gènere, memòria i espai públic”, organitzada en el marc del projecte “Art públic i memòria” de la Facultat de Belles Arts UB, en què han participat 55 persones.

Anàlisi de l’impacte dels bombardejos de 1938 sobre la ciutat de Barcelona i els seus habitants (en particular, els nens i les nenes) a través de la col·laboració en la recerca bibliogràfica de l’exposició “Una infància sota les bombes”, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona al Born Centre de Cultura i Memòria.

Record de les víctimes de l’Holocaust a través de l’organització del Dia Internacional en Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, que ha inclòs un mural participatiu a la plaça del Rei (amb la participació de 12 estudiants i 2 docents) i la conferència “Auschwitz: entre la memòria i la responsabilitat” a càrrec del director del Museu i Memorial d’Auscwitz-Birkenau, Piotr Cywiński.

Divulgació de la situació dels símbols franquistes i el seu context a nivell local a través de la producció d’una intervenció que serà exposada a la presó Model en el marc del projecte itinerant “Deconstruir el franquisme. Símbols de la dictadura”.

Debat sobre el paper de les polítiques del passat per a la millora democràtica de les societats europees, coorganitzat a Brussel·les amb la Casa de la Història Europea (HEH). La trobada va reunir 51 acadèmics, representants d’organitzacions i xarxes transeuropees de memòria, i responsables de les polítiques de memòria a nivell europeu.

Reflexió sobre les narratives memorialistes i els canals de compromís per a la restitució de les víctimes, els vençuts i els resistents a través de la col·laboració en la realització del col·loqui “Vies de record i reparació en la sobremodernitat: memòria, postmemòria i història crítica”, organitzat pel Museu Memorial de l’Exili (MUME) i la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona.

Exploració de línies de recerca comunes sobre història i memòria del segle XX (llocs de memòria, patrimoni, turisme memorial…) entre la Universitat de Barcelona i les universitats Montpellier 1, Montpellier 2 sciences et techniques i Paul-Valéry Montpellier 3, en el marc de la segona conferència de l’Alliance Montpellier-Barcelona Plus (AMB +), amb una quinzena d’assistents.

Gestió de sol·licituds de suport i informació per part de persones refugiades que estan interessades a iniciar o reprendre estudis universitaris, principalment persones de l’Orient Mitjà i d’Amèrica del Sud (concretament de Veneçuela), que contacten de forma espontània o bé mitjançant informació proporcionada pel SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats de l’Ajuntament de Barcelona). Durant el 2018, s’han rebut prop de 70 sol·licituds de suport, un 53% de les quals procedien de persones que ja es trobaven a Catalunya i el 47% restant, de persones que estaven en llocs de conflicte i que sol·licitaven la beca per cursar el Curs de transició a la universitat.

Curs de transició a la universitat per a alumnat provinent de zones en conflicte (Síria, Jordània, Líban, Afganistan…), per tal que pugui cursar estudis de grau, màster o formació professional a Barcelona com a única possibilitat de continuar la seva trajectòria acadèmica. El curs se centra en l’aprenentatge simultani dels idiomes català i castellà i la formació en drets humans i cultura de pau. La beca del curs inclou allotjament i manutenció, així com assessorament legal (en conveni amb CITE i Fundació ACSAR), assistència psicològica (en conveni amb la Facultat de Psicologia) i acompanyament acadèmic i social (a través de Voluntariat UB). Un cop superat el curs, la beca també preveu la possibilitat de realitzar estudis universitaris de grau o bé ensenyaments oficials de màster i doctorat amb l’exempció del pagament de la matrícula i en les mateixes condicions d’allotjament i manutenció disfrutades. A data de desembre de 2018, 28 persones estan estudiant en el marc d’aquest programa.

Suport a universitats de Jordània, el Líban i el Kurdistan iraquià en la creació i gestió de les R-SOS units: oficines de suport ad hoc que proporcionen serveis d’atenció, informació, assessorament, orientació… a estudiants refugiats, desplaçats interns i també locals que volen iniciar o reprendre els seus estudis universitaris. Durant el 2018, professorat de la UB ha realitzat diverses formacions al Líban i a Jordània per als equips tècnics que posaran en marxa les R-SOS Units, i la pròpia UB ha rebut una delegació de representants de les universitats sòcies del projecte RESCUE, en què s’emmarquen aquestes oficines, que han realitzat una visita d’estudis per conèixer el Programa UB de suport a persones refugiades.

Promoció de l’accés i la integració de les persones refugiades a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior a través de les eines creades en el marc del projecte inHERE: Catàleg de Bones Pràctiques; directrius per als membres del personal universitari; recomanacions a les institucions, xarxes i responsables de polítiques d’educació superior, i seminaris i esdeveniments multiplicadors sobre pràctiques i polítiques d’integració de persones refugiades a l’educació superior. En concret, l’any 2018 la Universitat de Barcelona organitza 4 webinars, en què intervenen 11 ponents i hi participen més d’un centenar de persones membres d’universitats europees i nord-americanes.

Foment de la integració de l’educació per a la ciutadania global en el currículum a través de la gestió i manteniment de l’espai web Portal PAULA, un espai de suport a la tasca educativa de docents i professorat des de la mirada de la cultura de pau.

Promoció de l’educació per a la pau en totes les modalitats del batxillerat i enfortiment de la cultura de pau des de la recerca a través de la convocatòria del XIII Premi de Recerca per a la Pau de la Universitat de Barcelona, a què s’han presentat 51 treballs, elaborats per 56 estudiants de batxillerat de 45 centres educatius de 29 municipis d’arreu de Catalunya.

Edició i divulgació de propostes de recerca per a la justícia global, específicament adreçades a l’alumnat de batxillerat, a través de l’espai web recercapau.ub.edu.

Suport als treballs de recerca que desenvolupen alumnes de batxillerat de la ciutat de Barcelona, posant en relleu la vinculació de les seves inquietuds i interessos de recerca amb la protecció i defensa dels drets humans. En el marc del projecte “Recerca per a la Ciutadania Global”. Durant el 2018, s’han realitzat 19 tallers de recerca en 11 instituts públics, en què han participat 437 alumnes de batxillerat. Un total de 257 alumnes han rebut assessorament individualitzat o en grup per a l’elaboració del seu treball de recerca. Igualment, s’han realitzat 7 reunions de coordinació en instituts, en què han participat 85 docents. El suport s’articula a través d’una xarxa educativa que connecta els instituts amb facultats i programes de la Universitat de Barcelona i amb ONG i serveis de la ciutat implicats en la protecció i defensa dels drets humans.

Foment de la corresponsabilitat de l’alumnat i professorat de secundària en la construcció d’un món més just i la defensa dels drets humans i la pau, per mitjà de la comprensió de l’Agenda 2030 i les seves possibilitats com a recurs educatiu. En el marc del projecte “Interdependents, corresponsables: L’Agenda 2030 com a recurs per la recerca de Batxillerat”. Durant el 2018, els tallers de recerca arriben a 90 estudiants de dos instituts de Sant Feliu de Llobregat i Montcada i Reixac. La primera edició del curs semipresencial de formació del professorat (abril-juny 2018) la completen 10 docents, mentre que, en la segona edició (octubre 2018-gener 2019), hi participen uns altres 10 docents.

Difusió de la interdependència de vulneracions de drets aparentment llunyanes (i, per tant, de la corresponsabilitat de totes les persones que habitem el planeta en la seva resolució) a través de l’edició del recurs educatiu interactiu Mapamundi dels Drets Humans.

Suport a estudiants de batxillerat d’arreu de Catalunya autors/es de treballs de recerca sobre el conflicte de Síria i els desplaçaments forçosos que ha provocat: formació d’un grup de recerca entre aquests estudiants, edició de propostes de recerca específiques, elaboració d’una guia de recursos per a aquests treballs i exposició “La crisi del refugi. Una exposició basada en recerques de Batxillerat (2016-2017)”.

Reflexió sobre les accions que des de l’àmbit local es poden realitzar per a l’assoliment de l’Agenda 2030, i les possibilitats de participació ciutadana d’infants i joves, a través de tallers de còmic. Durant el 2018, s’han fet tallers a Manresa, Sant Feliu de Llobregat i Castelldefels i s’ha presentat el llibre “Vinyetes a l’escola per la Solidaritat”, que recull les tires de còmic guardonades a la quarta edició dels tallers de Còmic pels Drets Humans i la Ciutadania Global de L’Hospitalet de Llobregat, en què durant el curs anterior van participar més de 560 alumnes de 5è de primària de la ciutat.

Debat sobre l’educació, la memorialització i la museïtzació del passat recent, així com sobre l’augment dels feixismes, els nacionalismes i l’antisemitisme a Europa, en el marc d’un intercanvi entre 16 joves de Catalunya i Bòsnia i Hercegovina que van compartir un programa de sis dies a Sarajevo, Mostar i Srebrenica-Potocari.

Concessió d’ajuts al PAS de la Universitat de Barcelona amb fills o filles o persones menors d’edat a càrrec que tenen un determinat grau de diversitat funcional; en concret, un grau de discapacitat física, psíquica o sensorial igual o superior al 33%.

Gestió de l’edifici Eucaliptus, de 32 habitatges socials, cedit a la Universitat de Barcelona per l’Ajuntament de Barcelona. Els pisos, amb lloguers a preu social, s’assignen a membres de la comunitat universitària en situació de vulnerabilitat social i altres persones en risc d’exclusió. A través de convenis amb la Fundació Solidaritat UB, tres d’aquests pisos han entrat a formar part del dispositiu d’allotjament que les entitats CEAR, CCAR i ACCEM (reconegudes oficialment per a l’acollida de persones refugiades) posen a disposició de persones sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional. Cada pis té sis places que s’ocupen durant un total de sis mesos, de manera que al llarg de l’any s’ofereixen 36 places.

Contribució a l’augment gradual del nombre de joves del Raval que comencen i completen estudis universitaris, per tal de transformar la tendència del barri, a través de la participació al grup motor del projecte Prometeus.

Recollida de joguines per a infants en situació de vulnerabilitat a través de punts de recollida habilitats a tots els centres de la UB, en el marc de la campanya de Creu Roja Joventut.

Elaboració i inici de la prova pilot del Protocol per a l’accés i l’admissió d’estudiants beneficiaris de protecció internacional als ensenyaments de grau, màster i títol propi de màster o postgrau de la Universitat de Barcelona. El protocol, realitzat conjuntament amb Gestió Acadèmica i aprovat pel Consell de Govern de la UB, busca facilitar el reconeixement d’estudis previs de les persones refugiades.

Classes de llengua castellana per a estudiants acollits pel Programa UB de suport a persones refugiades a través d’Estudis Hispànics.

Seguiment i acompanyament en la inserció sociolaboral de l’alumnat acollit pel Programa UB de suport a persones refugiades; per exemple a través d’un acord amb Nestlé, pel qual l’empresa ofereix dues places (1 per semestre) a estudiants del Programa per a la realització de pràctiques a la seva oficina central.

Gestió de l’allotjament d’estudiants acollits pel Programa UB de suport a persones refugiades en pisos de pobles i ciutats de la província de Barcelona amb la voluntat d’afavorir el seu procés d’autonomia personal i d’integració social. Amb el suport de Diputació de Barcelona, Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat i Ajuntament de Viladecans.

Inici de l’avaluació i sistematització del Programa UB de suport a persones refugiades en el marc del projecte “VISA x estudiants refugiats (Vies Segures i Alternatives per a estudiants refugiats/des)”, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Apropament de la comunitat universitària i del públic en general a situacions d’exclusió, desigualtat i injustícia presents arreu del món a través de les activitats de la Tardor Solidària, desenvolupades en diversos espais de la UB: tres sessions de la 5a mostra internacional CineMigrante a la Facultat de Geografia i Història; un taller sobre la situació de la població refugiada palestina a la Facultat de Ciències de l’Educació; la conferència internacional “Confrontant la privatització de la guerra i la seguretat” a l’Aula Capella de l’edifici històric, i la projecció del documental “Colis Suspect (paquet sospitós)” a la Facultat de Dret, entre altres activitats.

Gestió de més d’un centenar de crides de voluntariat procedents d’una quarantena d’entitats col·laboradores d’àmbits diversos (acompanyament, reforç educatiu, mentoria, lleure…) i col·laboració en diferents campanyes solidàries amb gent gran, infància, adolescència, famílies, persones amb discapacitat, persones en situació de vulnerabilitat, persones que pateixen exclusió social…

Sensibilització sobre les vulneracions de drets humans per part d’empreses transnacionals, així com sobre les conseqüències de la globalització econòmica i els impactes de les entitats financeres al Sud, a través del curs interuniversitari «Destapem les transnacionals, impactes i projectes transformadors», impartit a la Facultat d’Economia i Empresa UB, i coorganitzat amb la Fundació Món-3, SETEM Catalunya i el Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC.

Sensibilització i formació sobre les causes dels desplaçaments forçosos i les vulneracions de drets humans associades als fenòmens migratoris globals a través del taller interuniversitari «Drets humans, migracions i asil», impartit a la seu de LaFede.cat i coorganitzat amb la Fundació Autònoma Solidària, la UPF Solidària i el Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC.

Sensibilització sobre gènere, terra i procés de pau a Colòmbia a través d’una xerrada de la defensora colombiana dels drets humans Silvia Irene Berrocal i l’expert colombià en resolució de conflictes Yezid Arteta, a la Facultat d’Educació UB. Activitat coorganitzada amb Oxfam Intermon.

Reflexió sobre les revolucions del 68, a través del seminari internacional “1968-2018 Cercant la llibertat” (sobre les protestes ciutadanes dels anys 60 i 70 a Eslovènia, Espanya i Polònia), del debat i cinefòrum “1968-1982 Les esquerres al sud d’Europa”, i també de la col·laboració al 6è Congrés Internacional d’Història i Cinema, organitzat pel centre de recerca Film-Història de la Facultat d’Història i Geografia UB. A les dues primeres activitats hi van assistir una cinquantena de persones.

Debat i difusió del paper de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil a través del seminari internacional “Història i memòria de les Brigades Internacionals. Una mirada est-oest”, que ha comptat amb l’assistència de 171 persones a l’Aula Magna de l’edifici històric.

Difusió de la resposta d’Europa davant la crisi del refugi a través d’una exposició fotogràfica editada en el marc del projecte “Mare Nostrum. Solidaritat local, diàleg i construcció plural de la pau des de l’exili”. Durant el 2018, la mostra s’ha exhibit al Campus Mundet de la UB, així com als municipis de Montcada i Reixac i Sant Adrià del Besós.