Veredicte

El jurat del XV Premi de Recerca per a la Pau, convocat per la Universitat de Barcelona, es reuneix el 20 de juny de 2020 per deliberar sobre els treballs de recerca presentats.

Després de valorar les recerques, el jurat acorda lliurar el XV Premi de Recerca per a la Pau al treball Tornen les serps, però muden les pells. Anàlisi política sobre el creixement de l’extrema dreta, presentat per Partisano.

El treball estudia les circumstàncies actuals que poden estar afavorint l’ascens de la ideologia i dels grups d’extrema dreta, com ara les condicions econòmiques derivades de la crisi i les seves conseqüències socials, així com el paper dels mitjans de comunicació en la difusió d’aquest fenomen.

La recerca destaca per l’immens treball de recopilació d’informació. En concret, el jurat elogia el repàs de la història del moviment feixista a Espanya, en què s’apunten alguns dels ressorts que des del passat es projecten en el present. Així mateix, el jurat considera que la recerca combina de manera adequada l’anàlisi teòrica i el desenvolupament empíric, servint-se de la informació extreta d’entrevistes a activistes socials i a experts per a l’anàlisi del fenomen. Finalment, el jurat realça la centralitat d’aquest tema en la investigació per la pau social.

El jurat acorda destacar amb una menció especial els treballs següents:

«No llegan a tiempo». Les reparacions de les víctimes dels crims internacionals a la Cort Penal Internacional: quimera o realitat?, presentat per Elvira, que analitza la naturalesa de les noves vies adoptades pel dret penal internacional encarades a reparar els danys patits per les víctimes de crims internacionals, i confronta les dades amb la situació dels conflictes armats actuals a escala mundial. El jurat destaca la visió global de la temàtica, l’estructura formal, el rigor conceptual i metodològic i la capacitat prescriptiva, aspectes que situen el treball a l’alçada d’una recerca universitària de l’àmbit jurídic.

S’ha de donar veu al jovent? La legalització del vot als 16 anys, presentat per Pensador Aliè, que avalua si seria viable i positiva per a la democràcia la legalització del vot als 16 anys, alhora que estudia quin seria el comportament electoral del jovent (respecte al grau d’interès i la ideologia) i el rol i la transcendència del seu vot en unes eleccions. El jurat destaca la integració de les dimensions local i global en el tractament de la temàtica i l’originalitat de la recerca, amb el valor afegit que és una qüestió que afecta personalment l’alumnat de batxillerat.

Fronteras invisibles. Retos en la inclusión de jóvenes que han migrado solos en Gerona, presentat per Disset, que documenta el procés d’acollida dels menors estrangers no acompanyats a Catalunya, en concret a la ciutat de Girona, durant els anys 2018 i 2019, i que avalua si el vocabulari emprat per diversos mitjans de comunicació per tractar aquest tema influeix en la inclusió social d’aquest col·lectiu. El jurat destaca el caràcter complet i acurat de la recerca, que compara les experiències descrites pels joves migrats amb el que exposa la premsa i amb la percepció que la població de la ciutat té del col·lectiu. Així mateix, el jurat aprecia el raonament crític en l’estudi d’una situació de plena actualitat i la contribució de la recerca a dotar de contingut la cultura de pau, ja que l’estudiant elabora la Guia de comunicació inclusiva, amb què analitza notícies dels mitjans, hi detecta usos lingüístics tendents a l’estigmatització i planteja alternatives que afavoreixin la cohesió social.

Mentides compartides. Estudi dels rumors sobre refugiats, presentat per Paco Fernández, que identifica el perfil i la situació actual de les persones refugiades que arriben a la ciutat de Barcelona i que descriu el funcionament dels rumors sobre aquestes persones com a mecanisme de discriminació i exclusió social. El jurat destaca l’originalitat en l’enfocament de la temàtica, així com el rigor metodològic a l’hora d’utilitzar diverses tècniques de recollida de dades i fonts documentals per analitzar i triangular la informació. Igualment, el jurat considera que la recerca contribueix a dotar de contingut la cultura de pau, en el sentit que aporta idees per continuar lluitant contra els rumors sobre les persones refugiades i recalca, com un element clau, la importància d’estar ben informats.

Sobre l’obediència, presentat per Shelby, que aborda la tendència humana al comportament obedient —sovint, a l’obediència cega—. La recerca estudia si aquest comportament ve determinat per la genètica, si és necessari en la societat, quins n’haurien de ser els límits i quines en són les implicacions des d’una perspectiva política, vinculades a l’antidemocràcia i els totalitarismes. El jurat en destaca el rigor metodològic, basat en una àmplia bibliografia, entrevistes en profunditat i una sistemàtica coherent, que permet respondre amb encert les hipòtesis de treball plantejades inicialment.

El Premi del Garraf, destinat al millor treball procedent d’aquesta comarca i dotat pel Consell Comarcal del Garraf, s’atorga al treball S’ha de donar veu al jovent? La legalització del vot als 16 anys, presentat per Pensador Aliè.

El Premi Joan Gomis, destinat al millor treball procedent de Santa Coloma de Gramenet i dotat per l’Ajuntament del municipi, s’atorga al treball Els Jocs Olímpics de Berlín de 1936. Superioritat racial o propaganda política?, presentat per Pat, que fa un estudi estadístic de la pretesa superioritat de la «raça ària» a partir dels resultats de les proves dels Jocs Olímpics de Berlín 1936, i que reflexiona sobre com els nazis van aprofitar aquestes olimpíades per fer propaganda política del Tercer Reich. El jurat destaca la contribució de la recerca a dotar de contingut la cultura de pau, en el sentit de conscienciar que les diferències físiques o de procedència en cap cas han de justificar un tracte discriminatori.

Comments are closed.