Veredicte

El jurat del XIV Premi de Recerca per a la Pau, convocat per la Universitat de Barcelona, es reuneix el 6 de maig de 2019 per deliberar sobre els treballs de recerca presentats.

Després de valorar les recerques, el jurat acorda lliurar el XIV Premi de Recerca per a la Pau al treball La música dels catalans deportats als camps de concentració nazis. Buscant la llum dins la barbàrie, presentat per Alma Rosé.

La recerca identifica referències musicals dels catalans i catalanes deportats als camps de concentració nazis. A través de fonts secundàries, Alma Rosé estudia tant el context històric com els camps en què es trobaven els deportats i deportades de Catalunya i la música que s’hi feia, i, a partir d’aquest marc teòric, classifica les referències musicals identificades per acabar plantejant un rigorós estat de la qüestió.

El treball destaca per l’originalitat amb què l’autora ha sabut lligar les dues branques del coneixement que l’apassionen (la història i la música) en l’elecció del tema de recerca. En aquest sentit, el jurat realça la valentia d’Alma Rosé d’enfrontar-se a una qüestió tan específica i poc treballada i elogia que, davant la manca d’informació de proximitat, hagi sabut buscar informació a escala internacional i hagi fet una bona anàlisi de les fonts secundàries. Igualment, el jurat valora la vinculació i coherència del treball amb la cultura de pau, la integració de les dimensions global (nazisme) i local (persones catalanes deportades) en el tractament de la temàtica, i el fet que l’autora hagi comunicat i divulgat els resultats de la recerca a través d’un concert d’algunes de les obres identificades, al memorial del camp de concentració de Mauthausen.

El jurat acorda destacar amb una menció especial els treballs següents:

LGBTfòbia, presentat per Aria Cafe, que fa una revisió històrica del moviment LGBT i de la legislació relacionada, tant a Catalunya com a Espanya, i una anàlisi del grau de discriminació vers les persones LGBT en l’entorn proper, especialment vers les persones transsexuals. El jurat n’ha valorat el rigor conceptual i metodològic constatat tant en el marc teòric com en les entrevistes i enquestes del treball de camp i en unes conclusions ben argumentades. Així mateix, el jurat ha considerat que l’enfocament de millora de la convivència present al llarg de tota la recerca contribueix a dotar de contingut la cultura de pau.

Implementación de los sistemas aumentativos y alternativos de comunicación (SAAC) en Montcada i Reixac, presentat per Ginsburg, que descriu les estratègies d’aplicació dels SAAC en persones amb discapacitat intel·lectual i implementa aquests sistemes en el marc d’una entitat local. El jurat n’ha valorat la dedicació, l’estructura didàctica i el rigor metodològic, tant en el marc teòric com en el treball de camp, que a més integra la dimensió local de la temàtica investigada. Igualment, el jurat ha destacat la vinculació i coherència del treball amb l’objecte del Premi, en el sentit que Ginsburg defensa que el llenguatge i la comunicació són elements fonamentals per assolir la pau i que, per tant, cal vetllar perquè col·lectius com el de les persones amb discapacitat intel·lectual puguin adquirir o millorar el seu grau de comunicació, per poder participar en la societat amb igualtat de drets.

Salud y migración. El impacto de la regularización en la salud de inmigrantes venezolanos, presentat per Isamisterio, que documenta els efectes en la salut produïts pel procés de regularització en cinc persones migrades veneçolanes residents a Catalunya durant el període 2014-2018. El jurat ha valorat la vinculació i coherència de l’objecte d’estudi (migració i dret a la salut) amb els objectius del Premi, així com el raonament crític i el rigor metodològic en el desenvolupament de la recerca, que inclou una àmplia bibliografia, una gran coherència entre el marc teòric i les entrevistes dutes a terme, unes conclusions honestes i noves línies de recerca de cara al futur.

La fragilitat dels ecosistemes, presentat per Isis, que avalua el nivell d’explotació de la natura per al benefici humà a partir de l’estudi de la xarxa tròfica del riu Besòs i de diverses entrevistes a entitats d’ajuda a la fauna. El jurat n’ha valorat la redacció i estructura, així com la integració de la dimensió local en el tractament de la temàtica i la vinculació amb la cultura de pau (en concret, amb la sostenibilitat, a través de les causes estructurals de la degradació dels ecosistemes).

La sexualitat. Coneixem totes les orientacions sexuals?, presentat per Seli, que identifica deu orientacions sexuals, n’avalua el coneixement per part de l’entorn i analitza el grau d’intolerància que pateixen. El jurat n’ha valorat l’àmplia i completa bibliografia, la pertinença de les enquestes i entrevistes fetes i l’exhaustivitat en l’anàlisi de les fonts d’informació. Així mateix, el jurat ha destacat la vinculació de la recerca amb la cultura de pau en una dimensió local, ja que Seli vol trobar resposta a una de les manifestacions de la violència: el rebuig que pateix gent del seu entorn amb diferents orientacions sexuals.

Guernica 2.0. La història es repeteix, presentat per Towers, que analitza els paral·lelismes entre la Guerra Civil espanyola i l’actual guerra de Síria en els àmbits de les persones refugiades, les ONG i l’afectació a dones i infants a partir del quadre Guernica de Picasso, en què l’estudiant s’inspira per crear un quadre propi sobre la guerra de Síria. El jurat n’ha valorat la vinculació amb la cultura de pau, la concreció de la qüestió investigada, la integració de les dimensions local i global en el tractament de la temàtica, i, especialment, l’originalitat i la creativitat d’aquest tractament amb la incorporació de l’estudi dels conflictes des de la història de l’art.

Donem la cara o donem l’esquena? Estudi dels desplaçaments humans a conseqüència de la Guerra Civil espanyola i la guerra civil de Síria, presentat per Yun, que compara els desplaçaments humans forçats de la Guerra Civil espanyola amb els de l’actual guerra de Síria. El jurat n’ha valorat la vinculació amb la cultura de pau, la concreció del tema, l’originalitat de l’enfocament, i la integració de les dimensions local i global en el tractament de la temàtica. Així mateix, el jurat ha destacat el rigor metodològic amb què Yun ha utilitzat les fonts d’informació per explicar les causes dels desplaçaments, les rutes que segueixen les persones desplaçades, les polítiques internacionals i les vivències de les dues poblacions.

El Premi del Garraf, destinat al millor treball procedent d’aquesta comarca, s’atorga al treball Hacia Dios, por el amor y la ciencia, presentat per Pablo Picapiedra, que analitza el moviment espiritista com a moviment antimilitar i progressista, des de la seva ideologia al segle XIX fins a l’espiritisme a la Barcelona actual. El jurat n’ha valorat la redacció, l’estructura i l’originalitat de posar en relleu un col·lectiu social i de pensament poc conegut i, en particular, la seva crítica antimilitarista, que entronca amb els valors de la cultura de pau.

El Premi Joan Gomis, destinat al millor treball procedent de Santa Coloma de Gramenet, s’atorga al treball L’educació. L’origen del problema? La coeducació. Una possible solució?, presentat per AG, que avalua la capacitat de la coeducació per contribuir a l’erradicació de les conductes masclistes i la desigualtat de gènere. El jurat n’ha valorat l’alineació amb l’objecte del Premi i l’aterratge de la temàtica a la dimensió local, ja que AG redacta un apartat sobre coeducació per incloure al Projecte Educatiu de Centre (PEC) del seu institut.

Comments are closed.