Conferències Europees de Coordinació del Recolzament
al Poble Saharaui.
|
Some 170 participants met in Manchester, UK, from 9 to 11 October 1998 for the 24th European Co-ordinating Conference of support to the Saharawi people. The participants represented a wide spectrum of countries, including Germany, Belgium, Canada, Spain, United Kingdom, France, Italy, Norway, United States, Switzerland, Sweden, Algeria as well as the Polisario Front. The presence and the contribution of Mme Danielle Mitterrand, president of France Liberte Foundation, increased the profile of the Conference. The participants to the 24th Conference thank the City of Manchester, in particular the Lord Mayor, Western Sahara Campaign UK, and all the supporters and activists who have contributed to the success of the conference. In workshops the participants examined the essential issues of European solidarity:the referendum for self-determination, as it was agreed in the United Nations peace plan and the Houston agreement, the international observatory and the observers; the work of AFAPREDESA in relation to the human rights of the Saharawi people, and in particular the question of the disappeared Saharawis and prisoners in Morocco; material and humanitarian aid to the Saharawis, including the repatriation of the voters and their families, their protection, demining, the safety of children, and the specific problems of food and health in the camps; the mobilisation of the media and information services as well as the dissemination of information electronically and through ARSO; the solidarity campaigns of trade unions, women's and youth organisations, twinning of towns and local authorities in Europe, and other links with Saharawi villages, settlements, associations, in particular the organisation of Saharawi Women. The Conference reminds the United Nations and the OAU of their responsibilities to put an end to the last colony in Africa. The resolutions and the mandates are unambiguous: the Peace Plan agreed by Security Council resolution 658 in 1990 and 690 in 1991, no less than eight years ago, should be implemented within six months. The negotiations under the auspices of the UN Secretary General's Special Representative, Mr James Baker, relaunched the peace plan and fixed the terms and conditions for the referendum on self-determination for the Saharawi people. By accepting for the nth time the postponement of the referendum, the United Nations and the OAU have failed in their duty to the Saharawi people and not acted strongly against the Moroccan authorities who have tried by all possibly means to prevent the holding of a free, honest and transparent referendum in the Western Sahara. The Conference supports the United Nations and the Special Envoy, Mr James Baker, whose mediation must ensure that the Houston Agreement is upheld and the referendum date is finally fixed within the next six months. The participants to the conference in Manchester believe that in the event of failure of his mediation the United Nations should recognise the Saharawi Arab Democratic Republic as a full member, and force Morocco to respect the decision taken 14 years ago by the OAU to accept the SADR as a member of the community of African states, Europe has welcomed the coming to power of Mr Youssoufi, who is respected for his struggle for decolonization in his country and in Africa, and for his condemnation of apartheid in South Africa and human rights violations in his own country. Today, however, the new democratic forces in power in Morocco refuse to address the illegal occupation of Western Sahara as a colonial question. They violate the human rights of their fellow countrymen and of the Saharawis. Their refusal to authorise the return of Abraham Serfaty is only the most visible of these violations. Europe, concerned about its relations with the new government of Mr Youssoufi, forgets to condemn Morocco for its violations of human rights. Its silence and its lack of commitment to the Baker Plan for a solution to the conflict in the Western Sahara, as well as its lack of active backing for the UN Peace Plan, represent serious failures to respect the rights of the Saharawi people. Europe must play an active part alongside the United Nations and MINURSO as only the solution envisaged by the Peace Plan et the Houston agreement can bring peace and stability to the Maghreb region and the Mediterranean, leading to the political, economic and commercial Cupertino amongst all the countries of the region. Conversely, the absence of a peaceful solution and of the respect for the rights of the Saharawi people will lead inevitably to new violence, which is against the democratic interests of the people of the region and of Europe. In consultation with the Association of International Jurists of Western
Sahara, the Conference has studied and implemented an important programme
of monitoring of the preparation for, the realisation of and the follow
up to the referendum in the Western Sahara. The two centres of European
co-ordination for the national committees of observers in Brussels and
in Las Palmas as
The Conference strongly reaffirms its support to the struggle of the Saharawi people, who alone have the right to determine their destiny. It sends its thanks to the Secretary General of the Polisario Front, Mohammed Abdelaziz, for his message of encouragement and reiterates its full and total solidarity to the Saharawi people. The 25th European Co-ordinating Conference of support to the Saharawi people will be held in November 1999 in Las Palmas, Canary Islands, and in El Ayoun in Western Sahara. |
| Inici pàgina |
|
Reunida en Hérouville Saint Clair en Francia los días 14, 15 y 16 de noviembre de 1997, la 23a Conferencia de Apoyo al Pueblo Saharaui ha reunido a 220 participantes de Alemania, Austria, Argelia, Bélgica, Canadá, Reino Unido, Italia, Francia, Finlandia, Noruega, Japón, España, Suiza, Suecia y Sáhara Occidental. La Conferencia vuelve a afirmar con entusiasmo su apoyo al Pueblo Saharaui, a su representante, el Frente POLISARIO, y a las organizaciones sociales y culturales saharauis. La Conferencia se alegra por el interés y creciente sobre el problema de Sáhara Occidental, así como por la gran calidad de los participantes y de las comunicaciones durante el encuentro en Hérouville Saint Clair. El Frente POLISARIO, seguro de la justicia de su causa, consiguió, gracias a su lucha perseverante, la apertura este año de negociaciones con Marruecos bajo los auspicios de Naciones Unidas. El nombramiento de J. Baker por el Secretario General ha reactivado de manera original el Plan de Paz de la ONU y la OUA para el Sáhara Occidental. Teniendo en cuenta la excepcional importancia de las circunstancias derivadas de las negociaciones directas entre las dos partes en conflicto y del calendario establecido por el Secretario General de Naciones Unidas, la Conferencia se dedicó, sobre todo, a estudiar la nueva situación creada por la proximidad del referendum de autodeterminación del Pueblo Saharaui. La Conferencia ha decidido aportar toda su ayuda e influencia para permitir
que el referendum se celebre en condiciones de igualdad, libertad y controlado
íntegramente por la MINURSO. Insiste para que la MINURSO sea dotada
de los medios que le aseguren la posibilidad de ejercer su mandato sobre
la totalidad del territorio saharaui, para garantizar tanto la regularidad
de
Para garantizar el éxito del conjunto del proceso refrendario, la Conferencia subraya con fuerza que es vital asegurar la presencia de numerosos observadores, tanto oficiales como representantes de la sociedad civil internacional. Dado el carácter excepcional del proceso refrendario iniciado, la Conferencia ha decidido la creación de un grupo de trabajo (³Task Force²) europeo que asegure el seguimiento y el control del conjunto de las operaciones refrendarias. Este grupo procurará movilizar los apoyos políticos, mediáticos, materiales y financieros en favor de la campaña refrendaria del Frente POLISARIO. En particular la Conferencia ha decidido la promoción de un Observatorio
Internacional compuesto de personalidades incontestables por su notoriedad
y prestigio encargado de la vigilancia del buen desarrollo de las operaciones
refrendarias y, por otra parte, la puesta en marcha de una red de comunicación
y enlace que permita suscitar el interés y el apoyo a la causa
La Conferencia, además, ha resaltado las prioridades de actuación para poder mantener la capacidad de respuesta a las necesidades materiales y profesionales del nuevo periodo y, al mismo tiempo, poder responder a las numerosas necesidades de la población saharaui y sus asociaciones: apoyo a la organización de las mujeres, de la juventud, de AFAPREDESA, y medios para asegurar la alimentación, la salud, el transporte, las comunicaciones, la educación y, en general, la cooperación al desarrollo con el Pueblo Saharaui. La Conferencia, al clausurar su reunión, se dirige al Gobierno francés, a la Comisión Europea, a las Naciones Unidas y a la OUA, insistiendo para que se garantice al Pueblo Saharaui el respeto del conjunto de sus derechos inalienables al referendum de autodeterminación para la independencia, para que pueda volver y vivir libre, en paz y desarrollo en su país, dentro de las fronteras reconocidas internacionalmente. Hérouville Saint Clair, 16 de Noviembre 1997 |
| Inici pàgina |
Pel maig de l’any passat, es varen produir manifestacions que van acabar amb la detenció i condemna a un any de presó de vuit joves que pel mes d’agost varen posar en llibertat. Aquest any hi ha hagut altres manifestacions, entre les quals destaca aquella en què hi va haver milers de joves sahrauís que es desplaçaren fins a les portes de Rabad per exigir els seus drets fonamentals, que són els drets humans, com el dret a la feina, el dret a l’educació i el dret a una vida digna. Aquest fou un esdeveniment important i els marroquins no pogueren negar que s’havia produït. Ara sabem que en retornar a les zones ocupades aquestes persones han sofert repressions de tota índole. Per aquesta raó, el nostre treball ha de continuar, no solament per defensar els desapareguts i els presos polítics, sinó també per defensar el conjunt del poble sahrauí, mitjançant la defensa dels drets de la dona i els drets dels infants, com a drets humans fonamentals.
En aquest taller també s’ha parlat de les accions que ja s’estan portant a terme a Europa, com la campanya d’adopció simbòlica de desapareguts. Avui, més de 600 persones han adoptat un pres o un desaparegut sahrauí.
A més, s’ha parlat de la difusió de la revista El Karma, que actualment es publica en quatre llengües diferents (francès, anglès, italià i castellà), i s’han pres algunes mesures per fer un ús millora de la versió castellana, que podria ser més eficaç.
Quant a l’Associació de Familiars de Presos i Desapareguts Sahrauís (AFRAPREDESA), s’ha reafirmat el nostre suport al treball que du a terme, per la importància que té. Un dels aspectes més importants és trobar una ajuda econòmica per a aquesta associació, que no té mitjans i no pot funcionar als campaments i encara menys a l’estranger, on queda molta feina per fer, ja sigui als països europeus, ja sigui en els seus diferents organismes internacionals, com les Nacions Unides, la Comissió dels Drets Humans a Ginebra, el Parlament Europeu o la Unió Europea.
Per acabar, cal assenyalar un aspecte que sorgí a partir del memoràndum del comissari per a la conferència. De cara a la propera Comissió de Drets Humans de les Nacions, que tindrà lloc a Ginebra el mes d’abril de 1997, s’han pres algunes mesures per unificar les nostres accions, amb l’objectiu comú d’introduir en la resolució, que des de fa més de 10 anys s’adopta per consens, una sèrie d’elements que tracten sobre les violacions dels drets humans als territoris ocupats. Així, doncs, no es tractaria d’una resolució únicament sobre el dret a l’autodeterminació del Poble Sahrauí, que és un dret que continuarem defensant, sinó que també introduiria el fet que les Nacions Unides es comprometessin a investigar el que passa a les zones ocupades. Aquesta resolució, l’ha de presentar un Estat i l’han d’abonar els altres estats, és a dir, ha de ser un treball conjunt dels estats membres de la comissió de l’ONU.
També s’elaborarà
un text de declaració conjunta d’ONG amb estatut representatiu a
l’ONU, que abonarà la tasca d’enviar una delegació de les
Nacions Unides o de qualsevol altre organisme als territoris ocupats. Al
mateix temps, es remetrà al Comitè de Drets Humans de l’ONU
un document en què es demanarà que s’exigeixi al Marroc un
informe sobre la situació a les zones ocupades.
1. De cara a l’aplicació del Pla de Pau a l’exigència de negociació directa entre les parts, amb denúncia expressa de l’obstruccionisme del govern del Marroc.
b) Donar suport a les reivindicacions del poble sahrauí en la consecució dels seus drets legítims en la independència nacional, la seguretat i la prosperitat.
c) Promoure la defensa dels drets humans al Sàhara Occidental i dels presos de consciència sahrauí, denunciar les violacions del Marroc a les zones ocupades i investigar la desaparició de cents de sahrauís des de l’inici de la guerra, el 1975.
d) Denunciar l’adopció d’acords econòmics de tercers països amb el Marroc sobre les riqueses naturals del Sàhara Occidental, mentre duri el conflicte.
e) Impulsar accions tendents al reconeixement de l’Estat Sahrauí, pels estats de la comunitat internacional, i a l’amistat i cooperació entre aquests.
L’Associació Internacional de Juristes pel Sàhara Occidental serà presidida pel senyor R. B., de nacionalitat nord-americana. El secretari general serà el senyor Felipe Briones.
El Consell Internacional de l’Associació, a més dels membres que es van nomenar ahir, abraçarà especialment representants de les grans zones del món sencer. Juristes de prop de vint països han manifestat ja la seva voluntat de pertànyer a l’Associació, des del començament, com a socis fundadors.
L’Associació adoptarà les mesures necessàries per obtenir dels tribunals espanyols, i en particular del Tribunal Constitucional, la declaració de nul·litat dels Acords de Madrid del 1975, sobre la base de l’article 96 de la Constitució Espanyola i sobre els principis del dret internacional. Denunciarà, a més, la incidència negativa dels interessos econòmics respecte de l’autodeterminació del poble sahrauí i estudiarà les accions que es puguin derivar d’aquesta situació, després d’examinar la funció que desenvolupa la MINURSO, i amb l’exigència que es constitueixi en garant de la prohibició a la potència marroquina ocupant del Sàhara d’exhaurir les riqueses naturals del Sàhara Occidental, tal com estableixen els diferents tractats internacionals subscrits pel Marroc mateix.
Sobre tot això, tornarà
a examinar tècnicament la legislació aplicable a l’autodeterminació
i al procés de pau, especialment quant al procés d’identificació,
les violacions de la seva lletra i del seu esperit, i tindrà en
compte paral·lelament estratègies d’actuació en el
marc diplomàtic internacional i de creació d’una comissió
de la veritat o de qualsevol tipus d’esforç legal i una estratègia
davant el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i davant els comitès
i els tribunals internacionals.
1. Els problemes en el sector de l’educació no han disminuït; les necessitats prioritàries continuen sent enormes, ja que, per culpa de la durada del conflicte, les inversions realitzades durant els primers anys s’han de fer. Així mateix, cal reconstruir i reparar edificis, escoles, escoles bressol, etc. ja existents. A part de les necessitats sorgides arran de l’augment del nombre d’infants en edat escolar i d’una necessitat imperiosa de millorar la situació actual, cal fer noves inversions.
2. L’escolarització i els estudis dels joves sahrauís es realitzen en entorns culturals molt diversos i en diferents llengües. La formació, l’ensenyament i els estudis es porten terme als campaments de Cuba, Líbia, Algèria, l’Estat espanyol, l’Estat francès i Síria, com també en altres països europeus i a l’Europa de l’Est. Tots aquests joves han de retrobar el seu lloc a la societat sahrauí, i això, de vegades, després de llargs períodes d’absència. Tots junts hem d’aconseguir definir la seva identitat sahrauí.
3. La prolongació del conflicte i l’entorn dels campaments, que ofereixen poques oportunitats de diversió als joves, fan imprescindible reservar un temps per a l’oci i les activitats lúdiques als internats (9 de juny, 12 d’octubre), però també en les diàries. Cal oferir als joves la possibilitat de dur a terme activitats fora de les hores d’ensenyament esmentades.
Necessitats urgents
Hi ha necessitats urgents a tots nivells. No obstant això, les necessitats especialment importants són les següents:
A la resta de països,
caldria establir una comunicació més adequada amb les instàncies
del Ministeri d’Educació, ja que són massa els projectes
inacabats o els abandonats a causa de la falta de respostes.
Documentació utilitzada:
Oficina Internacional de Coordinació Sanitària
A proposta de les Conclusions de les II Jornades de Cooperació Sanitària de Vitòria, s’ha creat una Oficina Estable de Coordinació Sanitària. L’Ajuntament de Basauri (Biscaia) n’ha assegurat el finançament per tres anys. Es van començar els treballs el desembre del 1996. Compta amb un coordinador sahrauí (Hasenna Enhamed), un coordinador de l’Associació d’Amics de la RASD d’Euskadi (Chema Anda) i un administratiu a mitja jornada. Es troba en un local amb els mitjans de comunicació necessaris.
Radicada a Vitòria, està fora dels campaments per les dificultats de comunicació. S’ha sol·licitat als responsables del Grup de Treball sobre Mitjans de Comunicació l’assessorament per establir un sistema de comunicació immediat amb el Ministeri de Salut a Rabuni. La informació de què disposi l’Oficina de Coordinació, l’ha de tenir el Ministeri de Salut al més aviat possible, per tal de facilitar les decisions dels responsables del Ministeri.
Aquesta oficina necessita un temps de rodatge per fer-ne una avaluació. Se suggereix a tots els cooperants que contactin amb el delegat de l’FP de la seva regió, país o comunitat, el qual els indicarà els passos que cal seguir per a una millor coordinació.
Després d’aquesta Conferència hi haurà una reunió entre els responsables de l’Oficina de Coordinació i el Ministeri de Salut per determinar-ne el funcionament.
Posteriorment, el Ministeri dictarà les normes que hauran de seguir els representants de l’FP en la seva relació amb els cooperants en matèria de salut.
A partir d’aquesta Conferència, el Ministeri de Salut de la RASD li dóna l’àmbit de l’Oficina Internacional de Coordinació Sanitària.
2. PREVENCIÓ
2.1. Aigua de consum
2.1.1. Farmacèutics Sense Fronteres té un projecte en marxa per tractar i clorar aigua de consum. El Ministeri de Salut de la RASD sol·licita que alguna ONG contacti amb FSF per complementar aquest treball i avançar els terminis.
2.1.2. La perforació del pou d’Aaiun està acabada i falta la canalització fins a la Wilaya, Dairas i fins i tot barris. Fóra desitjable apropar l’aigua com més millor a les haimes, ja que en aquesta Wilaya fóra l’única forma de poder clausurar els pous familiars.
Pau i Tercer Món, en consorci amb l’Associació d’Amics de la RASD d’Euskadi (Àlaba) planteja a la Conferència la possibilitat de tirar endavant aquest projecte.
2.1.3. Es necessita un projecte de perforació d’un pou a la Wilaya de Dajla i la canalització similar a la que es va projectar a l’Aaiun.
El Ministeri de Salut Pública Sahrauí llança la idea que es podria treballar amb una empresa algeriana llogant-li els equips i pagant al personal.
2.1.4. No es tenen notícies del projecte de Médecin du Monde de Suïssa sobre l’aigua.
2.2. Cobertura de vacunació
2.2.1. Vacunació infantil. No es garanteix la cobertura de la vacunació per als nascuts a partir de mitjan 1997. Fins ara no hi ha hagut cobertura de l’hepatitis B. L’ONG que cobreixi aquesta parcel·la de la salut acaba el projecte i no s’ha fet càrrec de cobrir aquesta necessitat. Evidentment es considera un projecte prioritari.
A la Conferència es van fer les següents gestions:
Segons el Ministeri de Salut Pública Sahrauí, ni Unicef Algèria ni ACNUR no cooperen amb la RASD en matèria de vacunes.
2.2.2. Vacunació d’adults. Hi ha un projecte de la Creu Roja Espanyola de cobertura de vacunació per a adults que es compon de la vacuna antitetànica i diftèria-tètanus que, a part de les vacunes, en garanteix la conservació amb 20 neveres de gas, 200v i 12v.
3. ATENCIÓ PRIMÀRIA
3.1. Projectes existents. Hi ha 2 projectes, l’un a Dajla de Medicus Mundi de Catalunya en execució, l’altre a Auserd, que comença pel febrer del 1997 i del qual és responsable el consorci entre Pau i Tercer Món i l’Asociación de Amig@s de la RASD d’Euskadi (Àlaba).
3.2. Sol·licituds del Ministeri. Els responsables del Ministeri de la Salut de la RASD sol·liciten a la Conferència que es tractin els projectes similars per a Wilaya de Smara i Aaiun.
4. ASSISTÈNCIA
4.1. Evacuacions. S’han de vehicular sempre mitjançant el Ministeri de la Salut de la RASD, sense orientar amb paraules o per escrit el pacient a cap lloc concret. Han de cobrir, per ser possibles, tots els requisits que es tenen en compte en les conclusions de les II Jornades de Vitòria.
4.2. Cases d’acolliment de malalts. Des de la Conferència es fa una crida a totes les associacions de no tancar cap casa d’acolliment de malalts. Els problemes de gestió que hi ha hagut han de tenir solució i per això es sol·licita al Ministeri de Salut de la RASD el compromís de no sobrepassar les condicions d’acord de cada centre d’acolliment.
Es recorda que, com en qualsevol projecte de cooperació, la gestió de les cases l’han de compartir l’Associació i el Ministeri, punt molt important per garantir el compliment dels acords. El Ministeri de Salut fa una crida des de la Conferència per estimular les associacions a la creació de noves cases d’acolliment d’adults.
Hi ha programada una reunió entre el Ministeri de Salut i els responsables de les cases d’acolliment de malalts.
S’ha obert una casa d’acolliment de malalts a Getafe (Madrid).
Properament, s’obriran cases d’acolliment a Navarra i Requena (País Valencià).
Aquesta darrera està programada per a infants i el Ministeri de Salut sol·licitarà a l’Ajuntament de Requena que al reconverteixi en adults o mixta.
4.3. Infants de vacances. Es constitueix una comissió dins del grup de treball formada per Pepa Sardañes de Medicus Mundi de Catalunya, i Josep Bibiloni, de l’Associació d’Amics de P. S. Illes Balears, per establir el protocol d’atenció als infants sans, que es remetrà al Ministeri de Salut per unificar els estudis que es faran als infants que es desplacin per vacances. Aquest protocol ha d’estar en mans de les associacions abans de l’estiu proper.
5. REHABILITACIÓ
Hi ha en marxa un projecte el responsable del qual és D. Javier Hevia del Sanatori Nuestra Señora de Covadonga (Gijón) per a la creació d’una unitat de 50 places d’interns i tractament ambulatori orientat a la rehabilitació de minusvàlids físics, fonamentalment seqüeles de polio, amputats i paraplègics.
6. ESPECIALITATS
6.1. Odontologia-higiene bucodental
No s’ha pogut finançar totalment el projecte d’odontologia solidària. El representant d’aquesta ONG a la Conferència informa que el consell seria retornar a l’ús del Mesuak. Això és impossible segons el Ministeri ja que no hi ha manera d’aconseguir-ho en la quantitat necessària per a tota la població. El Ministeri es compromet a fomentar els hàbits d’higiene dental entre la població infantil, sempre que hi hagi programes estables que facin arribar als campaments, amb una seqüència assumible, els raspalls i la pasta necessaris.
6.2. Ginecologia
6.2.1. S’ha estudiat en el taller un informe que ha arribat a la Coordinació de la Dra. Maura Benelli de CESTAS (Bolònia-Itàlia), que s’ha impartit un curs de formació de llevadores i que ha constatat el que ja el Ministeri de Salut de la RASD tenia com a cert, és a dir que la ginecologia és l’especialitat que, lluny d’avançar com s’ha fet en altres camps, ha anat, amb el pas del temps, disminuint la qualitat de la seva assistència en aquest camp a les ONG i associacions que s’han responsabilitzat d’atenció a les Wilayas.
S’insisteix des de la Conferència de la necessitat de programes de salut materno-infantil, com a aspecte prioritari dins de qualsevol programa de salut en els camps.
6.2.2. Hi ha un projecte del Fons de les Nacions Unides per a la Població (FNUP) de Reforç de les Activitats de Salut de la Reproducció als Camps de Refugiats Sahrauís gestionat per Carol Narbey que es començarà a desenvolupar pel gener del 1997.
7. CONSTRUCCIÓ
7.1. Dispensaris de Dairas. Hi ha un projecte d’Enfants Refugiés du Monde que desbloqueja els seus fons a partir del gener del 1997 per a la rehabilitació de dispensaris de Dairas. Està finançat per ACNUR i cobreix 6 dispensaris.
Aquests projectes de la rehabilitació o construcció de dispensaris, el Ministeri de Salut de la RASD els considera prioritaris, ja que són la demostració sobre el terreny del tema del 9è Congrés d’Apropar la Salut al Ciutadà.
7.2. Escola d’Infermeria. El trasllat de l’Hospital Nacional a Rabuni deixa l’Escola d’Infermeria sense el necessari veïnat a un centre hospitalari. Cal emprendre aquest projecte d’internat per a 50 persones. Si és així, el Ministeri de Salut ha buscat la solució intermèdia de situar l’escola el 27 de febrer, per facilitar el transport per al trasllat dels estudiants a l’Hospital Nacional a Rabuni.
És molt important eliminar el tractament de provisionalitat de la situació, ja que això condiciona inversions imprescindibles per a les bases del sistema de salut.
En cas de necessitar ampliar
algun tema o alguna informació no citada en aquest document, cal
consultar les conclusions de les II Jornades de Cooperació Sanitària
amb el Poble Sahrauí, que van tenir lloc a Vitòria-Gasteiz
pel juny del 1996.
La Conferència reafirma el suport al poble sahrauí i al seu representant, el Front Polisario, i insta les Nacions Unides, el Consell de Seguretat i els seus Estats membres a tornar a posar en marxa, sense retard, el pla de pau i el procés que ha de portar al referèndum d'autodeterminació i a la independència del Sàhara Occidental.
Per una banda, en acceptar el retard del pla de pau, previst per les resolucions 658 i 690 del Consell de Seguretat, l'ONU ha demostrat la seva impotència per afrontar l'ocupació il·legal del Sàhara Occidental per l'exèrcit marroquí. Per altra part, ha debilitat les perspectives d'una resolució política del conflicte i el manteniment de la situació d'alto-el-foc. La Conferència recorda que el pla de pau obliga les Nacions Unides a garantir als sahrauís residents a les zones ocupades tots els drets fonamentals, la llibertat d'expressió, d'associació i de desplaçament, com també la protecció als presos empresonats arbitràriament per la força ocupant. Així mateix, l'ONU ha d'assegurar i salvaguardar les riqueses minerals, especialment fosfats i l'entorn ambiental del Sàhara Occidental.
La Conferència denuncia les greus faltes comeses per les Nacions Unides i els nombrosos abusos comesos pel Marroc i els països de la Unió Europea, que han tolerat l'ocupació del Sàhara Occidental i han negociat l'explotació de les riqueses sahrauís. Per tant, la Conferència ha decidit emprendre una campanya per obtenir tota l'ajuda possible i condicionar tots els acords comercials, militars, culturals i de cooperació amb el Marroc al compliment d'aquest pla del pla de pau íntegrament.
La Conferència es mostra satisfeta pel manteniment d'alto-el-foc i apel·la la comunitat internacional -ONU, OUA i la Unió Europea- a crear les condicions òptimes i rellançar el referèndum previst pel pla de pau. En aquest context, la Conferència també es felicita de l'inici de les negociacions entre el Front Polisario i el Marroc, i dóna suport a qualsevol iniciativa dirigida a afavorir aquestes negociacions directes i que ofereixin una garantia internacional i en un indret neutral.
L'Estat espanyol, que avui té encara la responsabilitat històrica de portar a terme la descolonització del Sàhara Occidental, com també l'OUA i els països africans, ha d'assegurar la independència dels últims països africans colonitzats, abans que acabi el segle XX. Així mateix, l'Estat espanyol s'ha d'atendre a la seva pròpia Constitució i al dret internacional, i ha de denunciar els Acords de Madrid.
La Conferència ha estudiat les condicions per al manteniment i el desenvolupament de la solidaritat amb el poble sahrauí i denuncia el retard d'una solució política. Aquest retard provoca greus problemes en la sanitat i el benestar de la població sahrauí. La Conferència ha definit les prioritats per a aquesta solució política, per millorar la informació i la comunicació a favor del poble sahrauí, el Front Polisario i l'organització social, econòmica i cultural de la RASD.
La Conferència desenvolupa nous mitjans de defensa dels drets humans i garanteix la salut, l'educació, l'alimentació i la cooperació amb el poble sahrauí.
La Conferència apel·la els demòcrates marroquins, els seus partits i les seves associacions a mobilitzar-se per respectar els drets fonamentals del poble sahrauí i l'autodeterminació per aconseguir independitzar-se. D'aquesta manera, els marroquins contribuiran a garantir la construcció democràtica del seu poble i la pau i la coexistència regionals.
La Conferència demana a totes les forces democràtiques i les institucions mundials que es doni prioritat a les propostes següents:
Els comitès, les associacions i les ONG que s'han reunit a Sabadell reiteren el seu ple suport al poble sahrauí i al Front Polisario, i els dirigeixen els annexos i les conclusions dels seus treballs.
La 23ª Conferència de Coordinació Europea de Suport al Poble Sahrauí tindrà lloc a França l'octubre del 1997.
Sabadell, 17 de novembre de
1996