Davant aquestes fonts infraexplotades de recursos naturals ambicionats pel seu valor al mercat, la guerra de la República Democràtica del Congo adopta una altra perspectiva. Segons l'International Crisis Group, la guerra iniciada l'agost de 1998 ha estat comercialitzada i explotada per tots dos bàndols (Kabila i els moviments rebels) i els seus partidaris (els països veïns que s'han posicionat amb un bàndol o altre). Els amplis recursos naturals del país estan sent utilitzats per finançar ambdues coalicions, per desenvolupar les economies dels actors externs en la guerra i per enriquir determinades persones. Les lluites per la ciutat Mbuji-Mayi (a Kasai Oriental), per exemple, estan motivades per qüestions financeres, ja que Mbuji-Mayi es coneix per l'alta qualitat dels diamants que es venen per milions de dòlars i proveeixen els rebels i els que li donen suport.
Per la seva part, Kabila necessita temps per finançar el reclutament militar, la seva campanya diplomàtica i els seus programes polítics. Ha firmat un decret transferint totes les activitats de Gécamines, la més gran companyia minera del país, a dos companyies privades: Ridgepoint Overseas Development LTD (de la qual Kabila és accionista) i Central Minig Group Corporation. En resum, aquestes companyies han creat una aliança per explotar tots els assentaments minerals en el sector central al Congo.
Darrere les intervencions de Zimbabwe i Namíbia es poden trobar interessos comercials. Segons l'ICG, amb la presa de poder de Gécamines (per l'operador zimbabwès Billy Rautenback) i les reserves petrolieres (per una empresa angolesa), aquests països s'estan cobrant l'ajut que li van prestar a Kabila el 1996.
El control sobre l'explotació del potencial econòmic dels Kivus és també l'objectiu tant d'Uganda com de Rwanda. Des de l'inici de la guerra contra Kabila, les forces a les que donen suport activament Kigali i Kampala controlen una àmplia zona del territori. D'aquesta manera, d'una forma més o menys indirecta tant Uganda com Rwanda han pres el control (organització de recursos i negocis) a l'est del Congo, obtenen beneficis d'aquest control i aconsegueixen fer-se menys dependents del finançament exterior. Els recursos minerals, principalment l'or, l'urani i el coltan, del Kivu Nord, generen beneficis ràpidament. El mercat del Kivu també pot proveir sortides a les indústries ugandeses. Les connexions econòmiques i les connexions ètniques en la frontera entre el Kivu Nord i l'oest d'Uganda li dóna a Kampala avantatges naturals.
La coalició rebel participa en negocis per finançar la guerra. Els rebels han establert un sistema per a l'ús efectiu dels recursos naturals en el territori sota el seu control, creant departaments de finances i mineria que concedeixen contractes i vendes a empreses occidentals, principalment europees i dels Estats Units. El territori controlat pels rebels és ric en minerals com l'or, diamants i estany, el desconegut i escàs coltan, així com fusta, cafè, té, etc. Tots aquests productes són venuts a través a companyies estrangeres a través d'Uganda o Rwanda. El pagament es fa en efectiu, principalment en dòlars. La majoria del diner es diposita en bancs rwandesos o ugandesos i s'utilitza periòdicament per pagar armes i medicines, i també per cobrir el transport de subministraments a l'Exèrcit.
A part dels rebels, les companyies privades amb base a Kampala, Kisangani, Goma i Kigali també estan guanyant diners amb la guerra del Congo. Aquestes companyies es dediquen a comerciar amb minerals, transport aeri, armes i sal, cigarretes, cafè i medicines humanes i per a animals. També els negociants congolesos estan traient partit de la guerra, ja que importen productes des del llunyà est a través d'Uganda i Rwanda sense pagar taxes. Per conèixer exactament l'abast d'aquest comerç en relació al manteniment del conflicte veure: "El libro negro de las marcas", Klaus Werner y Hans Weiss. Ed. DEBATE.
Resolució
S/2002/1146 del Consell de Seguretat, sobre l'explotació il.legal
dels recursos naturals de la RD Congo (en anglès)
Resolució
S/2003/1027 del Consell de Seguretat, sobre l'explotació il.legal
dels recursos naturals de la RD Congo (en anglès)
PIERRE BARACYETSE, “Els interessos geopolítics de les transnacionals mineres a la RD del Congo”, Brussel·les, desembre 1999 (francès).
Serveis d'Informació Mbendi, en anglès. Ofereix informació sobre oportunitats de negocis i canvis en els països africans, sobre companyies i organitzacions actives en alguns sectors industrials com el gas, les comunicacions, la mineria, etc.
International Crisis Group, en anglès.
US Geological Survey , en anglès. Ofereix mapes sobre els recursos d'interès dels Estats Units a diverses zones del món, també aporten informació sobre indústries mineres, informació geològica, etc.
Mapa de recursos minerals.