La UNMIK és una operació de manteniment de la pau establerta sota l’autoritat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides amb l’objectiu de reformar i reconstruir Kosovo, preparar el territori per a unes eleccions i per a la seva posterior autonomia. Aquesta missió va ser establerta mitjançant la Resolució 1244 del Consell de Seguretat, que també autoritzava el desplegament d’una presència internacional de seguretat (KFOR).
El Consell de Seguretat ha atorgat a aquesta missió una autoritat important al territori de Kosovo. Té el màxim poder executiu i legislatiu. L’administrador civil de més importància a Kosovo és el Representant Especial del Secretari General (RESG). Aquesta situació es mantindrà fins que s’estableixin les autoritats locals legítimes. També és tasca de la UNMIK coordinar i distribuir l’ajuda humanitària provinent de la comunitat internacional.
La UNMIK aplicarà la llei vigent en el territori de Kosovo abans del 24 de març de 1999 (abans de la intervenció de l’OTAN), en la mesura que aquesta no contradigui les normes dels drets humans, la resolució 1244 o qualsevol disposició creada per la UNMIK. Aquesta última disposició, pràcticament buida de contingut l’afirmació inicial ("aplicarà la llei vigent...). El RESG té l’autoritat per revocar o suspendre qualsevol llei existent si és incompatible amb el mandat de la UNMIK.
El RESG pot anomenar funcionaris per a l’administració interina, i destituir-los, si aquests actuen de forma incompatible amb els principis i els objectius de la Resolució 1244.
La Resolució 1244 també reafirma la sobirania i la integritat territorial de la República Federal de Iugoslàvia, de la qual Kosovo encara forma part. Tot i que la UNMIK no pot canviar de forma unilateral aquesta condició, sí que podrà treballar per facilitar les discussions al voltant de l’estatus final de la província.
1) Representant Esp. del Secretari General (RESG). Bernard Kouchner (Fr).
2) Representant Esp. Adjunt Principal. Jock Covey (EEUU).
3a) Representant Esp. per a l’Administració Civil. Dominique Vian (Fr)
3b) Representant Esp. per Assumptes Humanitaris. D. McNamara (Nova Zelanda), ACNUR.
3c) Representant Esp. Adjunt per a la Democratització i Enfortiment de les Institucions. D. Everts (Holanda), OSCE.
3d) Representant Esp. Adjunt per a la Reconstrucció. J. Dixon (Irlanda), UE.
4a) Administrador Civil del Districte de Pristina. E, Aguilar (Mèxic).
4b) Administrador Civil del Districte de Mitrovica. Sir M. Garrod (UK).
4c) Administrador Civil del Districte de Gnjilane. R. Heislip (Irlanda).
4d) Administrador Civil del Districte de Prizren. L. Myhlback (Suècia).
4e) Administrador Civil del Districte de Pec. A. Le Roy (Fr). MAPA
5) Comissionat de la Policia Internacional de l’ONU. S. Frederiksen (Dinamarca).
6) Portaveu i Director d’Informació. Nadia Younes (Egipte).
Aquestes fases van ser redactades pel Secretari General de les Nacions Unides el dia 13 de juliol de 1999, en l’informe que aquest va remetre al Consell de Seguretat (S/1999/779). Aquestes fases són les següents:
- Condicions d’estabilitat bàsica: consolidar l’autoritat de la UNMIK i crear les estructures de l’administració interina. Això també implicarà l’elaboració d’un pla per a la recuperació econòmica i el desenvolupament, amb l’objectiu d’establir a Kosovo una economia viable i autosostenible.
- Restablir l’administració de serveis i les infrastructures socials. En aquesta etapa també està previst consolidar l’Estat de Dret.
- Començament dels preparatius per a la realització d’eleccions per a l’"Autoritat de Transició de Kosovo". Això vol dir assegurar les precondicions necessàries per a les eleccions, es a dir, registre de votants, garanties pels electors i pels elegits, etc.
- Supervisar i ajudar els representants electes de kosovo en la tasca d’arribar a un govern democràtic i autònom.
- Començament de la transferència d’autoritat de les institucions provisionals a les autoritats establertes mitjançant un conveni polític.
Com es pot observar aquestes fases són molt poc concretes, i a més no estan fixades a un calendari de compliment. Tot això fa pensar que aquestes fases responen més a una voluntat que a una realitat. Al final de 1999, encara no ha acabat la primera etapa. Les condicions d’inseguretat que encara es donen al territori, la falta d’implantació de la UNMIK en moltes zones de Kosovo, l’actuació de diversos poders (KFOR, UNMIK, assembleas de l’UCK en molts municipis) i la falta d’infraestructures, fan pensar que difícilment es donaran les "condicions d’estabilitat bàsica" almenys mentre duri el dur hivern balcànic.
Per tal de facilitar la participació de la població de Kosovo -tant albanesos com serbis- en la tasca de la missió, la UNMIK va preveure alguns òrgans orientatius i informatius.
Aquest òrgan ha tingut molts problemes. Les diferències entre alguns membres albanokosovars l’han fet pràcticament inoperatiu. Més concretament sempre que s’ha convocat ha estat vetat, o bé per l’UCK, o bé pels representants de l'LDK. En l’actualitat els membres de l'LDK no estan presents en aquest Consell. Després de la intervenció de l’OTAN, la part albano-kosovar del conflicte ha abandonat el consens i la unitat d’acció.
