Glossari 

Alcorà: Llibre sagrat de l´Islam. La revelació de l´Alcorà va començar el 612 quan el Profeta Mahoma es trobava meditant, mitjançant l´arcàngel Gabriel. L´Alcorà conté lleis per a la societat, advertències sobre la fi del món, descripcions del paradís... Va ser durant el califat de Uzmán quan es va procedir a establir una versió escrita definitiva per evitar variacions del text. Dividit en 114 sures (capítols), cadascuna de les quals s’ordena en Aleyas (paràgrafs).

Allah: Nom àrab del Déu únic. La tendència a no traduir aquesta paraula àrab, deixant el terme Allah, tergiversa la realitat, ja que es pot entendre que Allah és el Déu dels musulmans, un Déu diferent al jueu o al cristià, quan només és la paraula àrab per denominar al Déu únic, el mateix únic Déu en el que creuen jueus i cristians.

Àrab: Designa una cultura i una llengua predominant en el Nord d'Àfrica i la Península Aràbiga.

Chahada: la declaració de fe amb la que un home es converteix a l’islam

Charia: Llei islàmica basada en l´Alcorà i la Sunna i elaborada segons els principis analítics de les quatre escoles jurídiques ortodoxes.

Chií: Branca de l´islam originada pel cisma creat entre Alí i la dinastia Muawiya per la succesió del califat a mitjans del segle VII. Els partidaris d´Alí consideren que aquest tenia un dret incontestable a la succesió del Profeta, de qui era cosí i gendre pel seu matrimoni amb Fàtima. Alí està enterrat a la mesquita de Najaf (Iraq), lloc sagrat i de peregrinació per a tots el chiís del món.

Imam: És l´encarregat de conduir l´oració. Aquesta funció s´obté pel coneixement en profunditat de l´Alcorà, per l´edat o pel paper social, però no correspon a cap classe de jerarquia eclesiàstica, ja que no existeix ni Esglèsia ni clergat a l´Islam sunní. En canvi, per als chiíes l´imam és el intermediari amb Déu, i ha de ser reconegut i seguit per a salvar-se.

Islam: Significa “submissió”. És la religió revelada al Profeta Mahoma entre els anys 610 i 632. És l´última religió universal apareguda i els seus fidels són uns 1200 milions aproximadament. L´islam, juntament amb el judaisme i el cristianisme, és la tercera gran religió semítica monoteista.

Musulmà: Aquella persona que profesa la fe de l’Islam. Només el 15% són àrabs. Estan presents en tots els pobles de la terra.

Sunna: Significa “costum”, “tradició”. La Sunna designa les paraules i actes de Mahoma i constitueix un complement decisiu de l´Alcorà. A més, consagra la funció del Profeta com a fundador de la religió.

Sunní: La majoria dels musulmans són sunnís (90%), o denominats també ortodoxes: reconeixen els 4 califes i no concedeixen cap atribució especial als descendents del gendre del Profeta, Alí.

Ulemas: Els cultivats. Erudits religioses, equivalents als clergues cristians.

Umma: És el terme amb el que es defineix a la “nació” de l´islam, és a dir, a tota la “comunitat de musulmans”. És un concepte universal i extraterritorial, i a ella pertany tot musulmà sense importar on es trobi.

Yihad: El significat bàsic de la paraula és esforç, “esfoçar-se per”. El “gran Yihad” és l´esforç o lluita que ha de portar a terme el musulmà contra les passions interiors. La “petita Yihad” o “lluita legal” (millor que “guerra santa”) es va plantejar a l´islam medieval com a lluita de defensa en un principi, i com a lluita ofensiva posteriorment. Però Yihad també vol dir lluita contra el subdesenvolupament, els esforços de difusió o resistència cultural, una resposta a campanyes calumnioses...

| Tornar índex de l'Islam | Tornar Observatori |